Butlletí

Romano Martín, Yolanda; Velázquez García, Sara (coords.). Las inéditas: voces femeninas más allá del silencio. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2018. 759 p. (Aquilafuente; 246). ISBN 978-84-9012-887-9. Disponible també en línia: https://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/138833

Las inéditas: voces femeninas más allá del silencio és una recopilació de 55 treballs escrits per investigadors/es de diferents àrees de coneixement amb l’objectiu d’apropar i reconstruir el cànon literari. Aquest llibre ens ajuda a crear una llista d’escriptores que han estat oblidades per la història i la literatura i poder fer que ocupin el lloc que els pertoca.

Sanmartín Bastida, Rebeca. La mujer lectora: el mito del siglo XIX. Madrid: Archivos Vola, 2019. 102 p. ISBN 978-84-949485-7-2. 9 €.

Aquesta obra tracta de la imatge de la dona lectora en la literatura del segle XIX. Comença parlant de la figura de la dona en el segle XIX com a escriptora, artista i lectora en el món occidental, partint d’un estudi previ que l’autora (professora de Literatura Espanyola a la Universidad Complutense de Madrid) va realitzar al 2002.[1] Continua centrant-se més en la dona lectora, i finalment intenta descobrir com es presenta aquesta figura en el si d’un moviment artístic que dona molta importància al gènere femení: el realisme.

Pérez Fontdevila, Aina; Torras Francès, Meri (eds.) ¿Qué es una autora?: encrucijadas entre género y autoría. Barcelona: Icaria, 2019. 335 p. (Academia: mujeres y culturas; 175)., ISBN 978-84-9888-901-7. 24 €.

Quina és la relació entre dona i escriptura? Escrivim igual dones i homes? El recull de treballs que ens ocupa ens apropa a la complexitat que comporta escriure des d’una posició excepcional.

Trabado Cabado, José Manuel (ed.). Género y conciencia autoral en el cómic español (1970-2018). León: Servicio de Publicaciones de la Universidad de León: EOLAS Ediciones, 2019. 439 p. (Grafikalismos; 5). ISBN 978-84-9773-905-4. 35 €.

Recull de 12 textos escrits per membres del Grupo de Estudios sobre Cómic y Narración Gráfica (GRECONARA), ubicat a la Universidad de León. El llibre és fruit d’un projecte d’investigació titulat «Evolución de las formas grafico-narrativas y su relación con el público lector». L’objectiu del volum és definir el pas del còmic de gènere al còmic d’autor que es du a terme per part d’un bon nombre d’autors espanyols, a través de l’exemple d’11 casos concrets.

Observatorio de la librería [en línia]. Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, oct.  2019. 100 p. [Consulta: 1 feb. 2020].

Observatorio vs Mapa. Necessitat de lectura
La nota que presentem sobre aquest Observatorio enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).[1] De fet, l’estudi que comentem l’inclou, i hi afegeix d’altres informes que es feien per separat i, en algun cas, quan se’n tenia possibilitat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector i ens permet una perspectiva entre la realitat consignada el 2016 (data del darrer estudi) i l’aplegada en l’actual, amb dades de 2019.^[2]

Manguel, Alberto. Mientras embalo mi biblioteca: una elegía y diez digresiones. Trad., Eduardo Hojman. Madrid: Alianza, 2017. 203 p. ISBN 978-84-9104-869-5. 14 € llibre en paper, 9,99 € llibre electrònic.

La proposta de fer una ressenya sobre Mientras embalo mi biblioteca, d’Alberto Manguel em va aclaparar. He llegit i consultat diverses vegades la seva magnífica Una historia de la lectura, publicada també per Alianza Editorial el 2017, que no hem de confondre amb una història del llibre, encara que hi estigui molt relacionada. Hi vaig aprendre moltes coses insospitades sobre el fet de llegir, de les quals no es parla gaire i que vaig trobar fascinants com, per exemple, que actualment no llegim de la mateixa manera que els romans, o que l’accés a la lectura ha sigut sempre molt limitat fins al segle XX.

Bosshard, Marco Thomas; García Naharro, Fernando (eds.). Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica. Vol. 1, «Planteamientos generales y testimonios desde España, México y Alemania». Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2019. 296 p. ISBN 978-84-9192-028-1. 29,80 €.

Fa uns mesos es va publicar el primer volum de Las ferias del libro como espacios de negociación cultural y económica, un conjunt d’articles fruit del simposi inaugural del projecte d’investigació homònim que es duu a terme a la Universitat de Flensburg (Alemanya) des de l’any 2017. Com el seu nom indica, la publicació pretén analitzar les fires del llibre des d’una perspectiva política, sociocultural, econòmica, mediàtica i fins i tot estètica, i es centra en casos significatius de fires que s’organitzen a Espanya, Mèxic i Alemanya.  

Serra, Francesca. Las buenas chicas no leen novelas. Trad., Helena Aguilà Ruzola. Barcelona: Península, 2019. 139 p. ISBN 978-84-9942-837-6. 14 € en paper, 7,99 € llibre electrònic.

Hi ha algunes coses a destacar d’aquest llibre. Per una banda, és cert que s’acaba de publicar; però de fet és una reedició. Es va publicar per primer cop el 2011 a Itàlia, i la mateixa editorial que ara el reedita, el va traduir el 2013. Les llibreries i les biblioteques, ara, s’omplen de títols sobre feminisme i el paper de les dones a la cultura i a la societat, així que ha estat una bona idea reeditar-lo ara, amb un títol que pot semblar irònic i, per tant, motivador: Las buenas chicas no leen novelas i un sumari on apareixen els mots «deseo», «masturbación», «consumo», «muerte»... I si a més està escrit per una dona que és professora universitària, tot plegat, el converteix en un producte tipus d’una perfecta campanya de màrqueting integrador.

Morales Lomas, Francisco. Modelos infames, magia y adoctrinamiento: estudios sobre literatura infantil y juvenil. Barcelona: Anthropos, 2019. 222 p. (Autores, textos y temas. Literatura; 55). ISBN 978-84-17556-11-2. 18 €.

Màgia, malvats i perdedors, antiherois i antiheroïnes, vampirs, poesia, adoctrinament i joves lectors (o, més ben dit, joves no-lectors). Aquests són els personatges protagonistes de Modelos infames, magia y adoctrinamiento: estudios sobre literatura infantil y juvenil, l’últim assaig de Francisco Morales Lomas. Aquest prolífic escriptor nascut en un poble de Jaén acumula en el seu currículum títols acadèmics, càrrecs, obres i premis. La llista és tan extensa que us convido a visitar la seva web (moraleslomas.com) per mor de no deixar-me’n cap. Com a autor es defineix poeta, narrador, dramaturg, assagista, columnista i crític literari. Només.