Suro, Judith. Antes de leer: todo lo que debemos saber para facilitar la lectura por placer y la comprensión lectora. San Sebastián de los Reyes: Morata, 2019. 165 p. (Morata Educación). ISBN 978-84-7112-971-0. 17,90 €.
Antes de leer se centra en la manera com els infants aprenen a llegir i segueix els postulats de Piaget i d’Emilia Ferreiro que durant els anys vuitanta van assentar les bases de la investigació sobre el pensament infantil al voltant de la lectura i l’escriptura.
Mentre anem llegint aquest assaig recordem que l’infant no s’enfronta al llenguatge escrit el primer dia d’escola, perquè es troba, des del seu naixement, immers en un context on la presència de l’escriptura hi és present. En l’entorn familiar (llibres, diaris, l’ús que fan els pares de la paraula), al carrer (rètols, anuncis) i en els objectes que envolten la seva vida (joguines, embolcalls d’aliments), els nens troben elements suficients per anar formulant hipòtesis que van ajudant el seu procés d’adquisició del llenguatge i alfabetització.
L’infant, quan arriba a l’escola, ho fa amb un bagatge que cal conèixer perquè ajudarà a establir bones relacions entre l’adult i el nen, però també entre l’infant i la resta d’infants. La progressió dels aprenentatges segueix un procés que és inherent a les persones, a tots nosaltres, i passem pels mateixos estadis (aprendre a llegir, aprendre a expressar el propi pensament, aprendre a comunicar-nos, aprendre a llegir i escriure...).
L’autora, Judith Suro, és una professora de la Universidad de Guadalajara (Mèxic) que va realitzar una investigació doctoral que, simplificada, esponjada i adaptada a un llenguatge entenedor, és el que constitueix el present assaig. El llibre té tres parts diferenciades. A saber:
La primera part abasta els primers tres capítols i alhora és la més extensa (gairebé la meitat de llibre) i és la que m’ha interessat més. Això és subjectiu, perquè cadascú busquem o ens emocionem amb allò que ens preocupa. En el meu cas, la part teòrica. En aquests capítols s’explica com aprenen els infants i les diverses teories que hi ha al respecte, emfasitzant el model que posa en evidència com les famílies i l’escola contribueixen al sorgiment de les habilitats de llenguatge i alfabetització.
És interessant comprovar com compara i relaciona els diferents models segons estiguin adreçats o pensats per a la llengua anglesa, per al castellà o per als llenguatges de zones de Mèxic que tenen el seu propi idioma (Baixa Califòrnia o Chiapas, per exemple) i les dificultats que comporta per a determinats alumnes. Bé, si fa o no fa, ve a ser com si a casa nostra només tinguéssim llibres en castellà i a les biblioteques escolars no hi haguessin textos en català, èuscar o gallec, per exemple. Està clar, i així ho fan palès les dades, que quan es passen les proves PISA, aquestes mancances queden reflectides, amb escreix.
Hi ha una segona part que és més empírica. Abasta els capítols quart, cinquè i sisè i, bàsicament, conté resultats d’investigacions i dades comparatives de països de l’Amèrica Llatina. No m’ha atret gaire i he pensat que a les autoritats educatives els pot servir per relacionar-ho amb la pròpia experiència i ajudar-los a prendre millors decisions.
Aquests capítols contenen nombroses gràfiques, taules i dades però no s’analitzen, i resulten un xic feixugues de comprendre. Sí que m’han resultat útils i estan ben expressats, en canvi, els resums que hi ha al final de cada capítol i que ens recorden les idees a ancorar. Una de cada capítol, per exemple:
- Les troballes d'un estudi recent suggereixen que la condició econòmica de la família no és un impediment per a les pràctiques d'alfabetització familiar. Les pràctiques d'alfabetització familiar depenen de la dinàmica única de cada família, que està influenciada pel llenguatge utilitzat a la llar, les activitats domèstiques, els valors familiars i les aspiracions.
- Els mestres que llegeixen freqüentment tenen més probabilitats d'adoptar pràctiques comprensives.
- A causa de les grans diferències lingüístiques entre l'anglès i l'espanyol, cal anar amb cura a l'hora d'aplicar proves normalitzades que siguin traduccions o adaptacions d'instruments fets originàriament per a poblacions angloparlants.
Finalment, la tercera part, els dos darrers capítols, comprenen activitats pràctiques que poden afavorir el desenvolupament de les habilitats que li calen a l’infant abans de llegir. El capítol setè inclou programes adreçats a les famílies i que han tingut èxit. El capítol vuitè, per contra, va adreçat als educadors de cicle infantil (preescolar, en diu l’autora, una paraula que fa molts anys que hem abandonat però que tal vegada sigui la nomenclatura oficial a Mèxic, no ho sé) i inclou fotografies en blanc i negre que ajuden a entendre el que s’explica.
Antes de leer: todo lo que debemos saber para facilitar la lectura por placer y la comprensión lectora, un llibre que pot ser d’interès a diferents públics que estiguin en contacte amb la primera infància.
Afegeix un nou comentari