Castro Flórez, Fernando. A pie de página: placeres en el desierto de la lectura. [Picassent]: La Caja Books, 2022. 117 p. (Bastardilla; b2). ISBN 978-84-17496-63-0. 9,90 €.
A les primeres pàgines d’aquest breu assaig autobiogràfic, l’autor assegura haver viscut una infància extravagant a Plasència. La dada, lluny de reduir-se a un esgarip efervescent que busqui captar l’atenció del lector amb una primera mostra de sarcasme, és tota una declaració d’intencions. El fet que la ciutat extremenya no sigui un referent nacional pel que fa a l’oferta cultural, determina la singularitat d’un narrador que, des de ben petit, trobà refugi en una biblioteca pública. Parlem, això sí, d’una primera aproximació a la paraula impresa exempta de qualsevol classe de romanticisme bibliòfil. La manca d’interès en les tasques escolars i la troballa de l’enciclopèdia Espasa-Calpe, van ser el detonant d’una relació amb la lectura entesa com una sort de cartografia literària.
Fernando Castro Flórez (Plasència, 1964), compagina la docència universitària amb la producció d’una extensa obra assagística on l’estètica filosòfica n’és el pal de paller. Es tracta d’un perfil d’intel·lectual poc habitual, especialment si parem atenció en la seva faceta de columnista irreverent, de conferenciant performàtic o, més recentment, de youtuber. L’heterodòxia ha estat una constant al llarg de la seva trajectòria, i això ha provocat que els sectors més conservadors del món acadèmic hagin titllat de poc rigoroses algunes de les seves aportacions. Des de fa uns anys, la seva popularitat s’ha vist augmentada gràcies a una nova fornada d’estudiants universitaris que rebutgen tot allò que sigui sospitós de ser institucionalitzat. La raó de l’èxit d’aquesta figura pop de la filosofia moderna sembla radicar en l’equilibri entre el reconeixement simbòlic d’aquells que s’interessen per la seva vessant purament divulgativa, i el vist i plau d’un elevat nombre d’organismes acreditats que sol·liciten els seus serveis. A la fi, podria haver-se convertit en una versió efectiva i, fins a un cert punt, desdramatitzada del personatge de ficció Merlí Bergeron.
Des de mitjans del 2018, l’editorial valenciana La Caja Books ha anat confeccionant un catàleg molt afí al tipus de lector que se sent atret per l’obra del filòsof extremeny. Un model assagístic que defuig la prosa ampul·losa i es posiciona en contra de la solemnitat, apostant així per la publicació de textos compromesos amb les problemàtiques socials del moment i on assaig i narrativa deixen de veure’s com gèneres excloents. Antonio Escohotado, Elizabeth Duval, Luna Miguel o Javier López Menacho, són alguns dels noms que defineixen el caràcter transgressor d’aquest segell i que han aconseguit, interpel·lant generacions diverses, remoure una franja molt concreta del mercat editorial espanyol. Seguint aquesta estela, a l’abril d’aquest any 2022 van estrenar Bastardilla, una nova col·lecció de petit format destinada a ocupar els mostradors de les llibreries. El llibret de Fernando Castro va donar el tret de sortida, juntament amb Leer mata, escrit per la citada Luna Miguel i també ressenyat en aquest blog. Els dos títols reflexionen sobre l’experiència de la lectura, una pràctica íntima que s’omple de matisos si es viu des del món de l’edició, en el cas de Miguel, o de l’acadèmia, que és on ara ens dirigim.
Castro reconeix, sense cap mena de recança, que tot va començar copiant. Es recorda de petit, angoixat pels deures que li manaven a l’escola i acudint a la biblioteca per plagiar les entrades d’un volum on semblava cabre-hi tot el coneixement del món. Malgrat el desassossec que li generava aquesta activitat, el temor a les represàlies dels professors era més fort i s’hi acabava dedicant amb una disciplina quasi monàstica. Aquesta exigència el va portar a concebre l’escriptura com un acte més físic que no pas intel·lectual; circumstància que el va conduir, de forma espontània i per mitjà de l’afusellament dels diccionaris, cap a la tesi principal del text.
No hi ha lectura sense escriptura, defensa l’autor; plantejant-nos una paradoxa que neix del ressentiment que el Castro estudiant comença a desenvolupar envers el mètode deductiu d’uns professors obsessionats amb la condensació. L’afany reduccionista no té raó de ser, sosté, si no dona lloc a una fragmentació explícita de totes les parts d’un sistema complex. Octavio Paz, Marcel Detienne o Roland Barthes són alguns dels autors als quals recorre Castro per tal d’argumentar per què el conjunt de signes que formen un llenguatge només es pot estudiar traçant-hi totes les relacions possibles. Això, aplicat a la lectura, implica habitar els marges que envolten el cos del text. Subratllar, anotar, reproduir i, fins i tot, reescriure.
Tot i la brevetat de l’obra, també hi ha lloc per a les imatges de família i les manies personals. El lector que s’apropi a A pie de página trobarà un grapat d’apunts autobiogràfics que van des dels mètodes de l’autor per introduir els seus fills a la poesia, passant pels llibres que s’han guanyat un lloc fix a la seva tauleta de nit, fins a la llegenda de colors de marcadors que utilitza a l’hora de estudiar un text. Tal i com succeeix en tota narració memorística, la nostàlgia s’obre pas encara que sigui a despit de l’escriptor mateix, qui es mostra contrari a la tonalitat amarga d’aquest sentiment i la intenció perversa que acostuma a amagar.
Ens trobem davant d’un relat d’iniciació que farà les delícies dels seguidors de Fernando Castro, però que tampoc deixarà indiferents els lectors menys avesats a la lectura filosòfica o inclús filològica d’un text acadèmic. El llibre proporciona, en el segon cas, una primera capbussada sense deixar de tocar de peus a terra. Fins ara, de l’autor només coneixia Estética de la crueldad (Fórcola, 2019), i després d’aquesta segona incursió, encara no acabo d’entendre les cares circumspectes d’alguns entesos en la matèria quan els esmentes el nom. Convido a tots els interessats en el personatge a llaurar-se la seva pròpia opinió.
Marc Balboa @desdibuixat
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Llibreter a Tipos Infames
Afegeix un nou comentari