Gallardo Sánchez, Carlos Francisco; Rivera Mir, Sebastián (coords.). Librerías de viejo [en línia]: oficios, historias y crónicas de la bibliodiversidad. Aguascalientes, México: Universidad Autónoma de Aguascalientes, 2023. 111 p. (De libros). https://libros.uaa.mx/index.php/uaa/catalog/book/177. ISBN 978-607-8909-12-4. [Consulta: 1 feb. 2024].
Librerías de viejo, oficios, historias y crónicas de la bibliodiversidad és una obra col·lectiva publicada per la Universidad Autónoma de Aguascalientes rigorosament coordinada per Carlos Francisco Gallardo Sánchez i Sebastián Rivera Mir que ens porta directament a Mèxic, i més concretament, a dins de les llibreries de vell mexicanes. Totes elles han tingut un paper molt important en el món del llibre, tal era i és encara avui la diversificació de les activitats que proposen. Una obra que ens ajuda a prendre consciència de com les llibreries mexicanes han sigut el garant del coneixement en una societat on vetllar per la cultura sempre ha sigut un repte si tenim en compte les crisis polítiques que han sacsejat els països de l’Amèrica Central i els del Con Sud.
El present volum s’organitza en sis apartats que els coordinadors de l’obra ens inviten a descobrir en l’ordre que vulguem, començant la lectura per allà on vulguem. Però qui són els que signen aquests apartats? Tenim historiadors, llibreters, bibliòfils i editors. Sembla que a Mèxic es llegeix poc i malament, però paradoxalment, el rol de Mèxic en la història del llibre és fonamental, cosa que també convida a fer unes reflexions sobre el nexe que uneix les llibreries i els lectors, i de quina manera la passió del llibre sobreviu al desistiment puntual dels lectors.
Al món, són pocs els adeptes al llibre, representen amb prou feines només la meitat de la població mundial. Per tant, mai hi haurà tantes llibreries com supermercats, però sense llibreries seria tota la cultura la que desapareixeria, deixant-nos desprotegits davant de l’agressivitat de les tecnologies.
El món editorial a Mèxic ha sabut, però, atraure el progrés tecnològic i treure’n partit. Ho explica molt bé María José Ramos de Hoyos en el primer apartat «Del impresor y mercader de libros al librero editor» (p. 13-29), on descriu un món capaç d’implicar amb molta agilitat diferents indústries i connectar entre elles les activitats de l’editor, de l’impressor i del venedor. María José Ramos, en el seu capítol, aconsegueix en poques pàgines fer una exploració molt acurada i històrica d’un món on es produïen molts llibres i on el rol de les editorials va ser absolutament fonamental per revivificar el teixit social obrint-lo al coneixement i al món exterior assegurant la publicació d’obres europees que han enriquit per sempre més les sensibilitats locals.
L’apartat signat per Max Ramos «La librería de paso como género dramático» (p. 31-50) reflexiona sobre les llibreries de vell comparant-les amb els hotels «de paso» on els clients arriben d’amagat i deixen inevitablement rastres d’una «segona» vida. Els llibreters esperen llargues hores els aventurers d’aquestes dobles vides desitjosos de lectura que faran de les llibreries uns temples del desig no només de llegir sinó també d’existir més enllà de la quotidianitat.
Max Ramos ens explica concretament com ha muntat una llibreria anomenada Del Hallazgo i descriu amb molt humor l’escepticisme que va envoltar la inauguració el 1999 d’un negoci arriscat, però que molt ràpidament aconsegueix garantir una cohesió social i on tornen els clients cercant incansablement tot tipus de llibres. Reprenent la metàfora de l’autor, el llibre desgastat, com el desgast d’un taló d’unes sabates, permetria recórrer de nou un camí, permet redibuixar la ruta que el porta al prestatge de la llibreria on torna a trobar propietari. El llibreter, segons Max Ramos, és un dipositari social, d’aquests «objectes» que molts ja no volen o que no poden continuar tenint per manca d’espai.
Ana Emilia Felker en «Las librerías de viejo serán de nuevo» (p. 51-60), insisteix en una mala repartició territorial de les llibreries que es concentren en majoria a Ciutat de Mèxic i que deixa molts indrets orfes pel que fa a l’anhel de lectura. Per altra banda, la connexió segons Emilia Felker que uneix els qui escriuen, els qui compren i venen és una connexió vital, la qual s’ha de tenir en compte, així com l’amenaça de desaparició dels llibres en el seu format històric anunciant la pèrdua de tota esperança per a la humanitat.
Sebastián Rivera Mir, «De los mercados a los bibliófilos» (p. 61-75), insisteix en la importància de les llibreries de vell a Mèxic, i com aquestes actuen com a mediadores entre el món editorial i els lectors. El mèrit de Rivera Mir en el seu apartat és de fer-nos descobrir les figures més importants que han participat a entretenir la bibliodiversitat mexicana, alguns llibreters com Juan López, llibreter de vell, o indrets, com el Mercado del Volador o la Lagunilla, que serien l’equivalent al nostre mercat de Sant Antoni i els seus diumenges de llibres. Aquests llocs han permès a Mèxic d’anar trobant la manera de sortir de la violència dels conflictes armats, per finançar uns projectes que han afermat el nombre de lectors i de col·leccionistes. Del 1912 al 1925 queda consolidada una societat on el desig de comprar llibres i de llegir es fa cada vegada més palès, els llibreters acaben tots obrint botiga, a més de les parades als mercats, en un carrer anomenat Donceles, on encara ara les llibreries a prop de la Universidad Autónoma són l’eix fonamental d’una tentacular i desalineada Ciutat de Mèxic i on els esforços dels llibreters, apostant dràsticament per la cultura, han aportat estabilitat política i social.
Carlos Francisco Gallardo Sánchez, al seu capítol «Librerías de viejo, brevísimo glosario personal» (p. 77-82), proposa un lèxic de paraules que tenen a veure amb el món del llibre, com la pols, el temps, el refugi, el plaer i el vici. Proposa unes definicions molt metafòriques que permeten entendre tota la dimensió d’un món que va més enllà del pragmatisme, que incideixen en la vida i en la necessitat de vèncer la mort mitjançant el pensament.
A «Local, estampas librescas», de Martín Cinzano (p. 83-108), es recullen unes cròniques inspirades en la vida i l’activitat que té lloc a l’estació de Balderas a Ciutat de Mèxic, o més precisament en un corredor molt a prop de l’estació, un lloc humit i inundable on passen des de fa anys els mateixos personatges amb la mateixa obsessió. Cinzano fa el retrat d’unes vides vinculades als llibres, la de l’historiador, la bibliotecària, la mestra d’escola, convertint-los tots ells en els actors fonamentals d’una història que sembla no només existir gràcies al passat sinó que també ha sembrat un entusiasme perenne que reptarà molt probablement les incerteses del futur.
Barbara Roig Equey
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari