Escriure en català 2023: estudi sobre la situació professional dels escriptors i traductors en llengua catalana: resum executiu. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2023. 48 p. Disponible també en línia: https://www.escriptors.cat/estudis-escriure-en-catala
Abans d’acabar l’any, al desembre de 2023, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va publicar el resum executiu de l’enquesta Escriure en català 2023: estudi sobre la situació professional dels escriptors i traductors en llengua catalana. La primera vegada que es va fer l’enquesta va ser l’any 2006-2007, i la segona, l’any 2014. L’enquesta duta a terme el 2023 ha obtingut un significatiu nivell de resposta respecte de les invitacions anteriors: un 38,8 %, gairebé, doncs, la resposta del 40 % dels 1.713 associats en el moment de fer-la.
Ha interessat els socis, i força, tenir l’oportunitat de valorar la situació professional dels escriptors i traductors en la nostra llengua reflectida en números i estadístiques en l’enquesta, i que mai no ha estat per tirar coets: les dificultats per guanyar-se la vida han estat i són encara molt grans, la qual cosa fa que els escriptors hàgim de fer tots els papers de l’auca, i benaventurats són aquells que tenen una feina estable en un àmbit més o menys pròxim a l’escriptura o a l’ensenyament i ho puguin compaginar amb l’escriptura.
La dedicació total a l’escriptura és molt minoritària i encara no exempta de dificultats i, això no obstant, en la meva observació veig com sura la persistència d’escriptors i traductors en el conreu de la llengua catalana: hi ha una viva consciència de la importància no només de guardar els mots, com deia Salvador Espriu, sinó de mantenir-ne el vigor, la utilitat i la vigència en un món globalitzat i amb una llengua veïna de gran voracitat i agressivitat: només cal llegir els mitjans de comunicació i comprovar com cada dia el català és trepitjat quan crèiem de bona fe que la immersió i l’oficialitat de la llengua seria efectiva per a la seva salvaguarda.
En els vuit apartats que integren aquesta enquesta queden reflectits aspectes concrets i cabdals com ara la història professional dels escriptors, l’inici de l’activitat i la primera publicació, la dedicació i professionalització en el camp de l’escriptura: temps, ingressos, feines literàries, intermediaris i contractes, també dels traductors; l’ofici d’escriptor: el significat d’escriure, els gèneres literaris conreats (sovint diversos), la llengua d’escriptura: només en català o també juntament a altres llengües, la internacionalització de l’obra literària; l’ofici de traductor, que a vegades es compagina amb el d’escriptor, els gèneres literaris traduïts, la llengua traduïda, el volum de traduccions, condicions i reivindicacions dels traductors, no sempre fetes visibles i valorades com cal; actes i festivals literaris, residències literàries, participacions remunerades o no (més aviat no); el paper de les administracions i vertebració territorial, el sentiment del col·lectiu, beques i ajuts.
Finalment, l’opinió sobre el paper i representativitat de l’Associació, que en l’enquesta s’ha expressat amb aquestes demandes per part dels associats: reivindicació d’ajudes públiques a la creació i traducció en llengua catalana, defensa de la llengua (fonamental, ja que és l’eina de treball i creació), defensa dels drets laborals (sovint no prou respectats), vertebració del territori (per anar desfent desigualtats manifestes) i llibertat d’expressió (la creativitat literària no ha de tenir més límits que els propis de la tolerància i el respecte, al meu parer).
«Un dels principals objectius de l’AELC és la defensa dels nostres drets professionals, culturals i lingüístics, i el primer pas per aconseguir-ho implica tenir un coneixement profund sobre la situació dels associats», escriuen Sebastià Portell, Carme Ros i Miquel Cabal Guarro, coordinadors de l’estudi. En efecte. Per aquest motiu, cal celebrar que l’AELC faci enquestes i les publiqui, per fer visible la situació professional dels escriptors i traductors en llengua catalana esdevenint un termòmetre de les seves problemàtiques personals i laborals davant del públic i de les institucions. I així constitueixi una bona eina per promoure el respecte per una professió que té molt de vocacional, sí, però que com qualsevol altra activitat intel·lectual i creativa mereix que sigui recompensada tant econòmicament com culturalment, i valorada de manera justa i el més equitativa possible.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora i dissenyadora especialitzada en exlibris. Autora d’Elogi de l’exlibris
Afegeix un nou comentari