Sánchez García, Remedios; Gahete Jurado, Manuel (coords.). La palabra silenciada: voces de mujer en la poesía española contemporánea (1950-2015). Valencia: Tirant lo Blanch, 2017. 510 p. (Prosopopeya Manuales). ISBN 978-84-17069-93-3. 29 € en paper, 18 € llibre electrònic.
Us imagineu que les veus poètiques actuals quedessin relegades a l’oblit per una condició de gènere?
Doncs, moltes vegades, la realitat supera la ficció i això és justament el que ens explica l’obra objecte d’aquesta ressenya: La palabra silenciada. Voces de mujeres en la poesía española contemporánea (1950-2015).
Aquesta antologia neix amb l’objectiu d’aportar visibilitat i difusió a grans autores de poesia dels segles XX i XXI amb la recuperació de les seves veus per reivindicar la creació d’un nou cànon pedagògic i literari en contraposició a un arcaic cànon clàssic clarament patriarcal que ha reforçat l’absència de figures femenines en antologies canòniques, premis, institucions, manuals, llibres de text i programes educatius.
La proposta de La palabra silenciada es vertebra en una doble estructura: per una banda, trenta estudis crítics que en ordre cronològic ens apropen a veus fonamentals de la poètica femenina des de l’any 1950 fins el 2015 i, per altra banda, quinze reflexions d’algunes poetesses actuals.
Ángela, Pilar, Julia, María Victoria, Clara, Gloria, Francisca, Carmen, Julieta, Elena, Elvira…
Coneixerem les seves circumstàncies vitals (moltes d’elles contextualitzades en la guerra civil i en la postguerra), els seus poemaris i les seves característiques definitòries que van dibuixar unes personalitats pròpies i úniques que van quedar silenciades al llarg de la història literària espanyola:
La feminització de la consciència social de postguerra d’Ángela Figuera Aymerich, el treball divulgatiu amb les seves antologies femenines de Carmen Conde, la continuació de la tradició andalusí de la Pilar Paz Pasamar, la cerca filosòfica de Julia Uceda, la poesia revulsiva de Gloria Fuertes, el reconeixement de la poesia d’Angelina Gatell en la memòria i en el record, l’intimisme de Paca Aguirre, l’angoixa existencial i el goig de viure de Clara Janés, la influència de la Xina i l’Orient en autores com Carmen Conde, Pilar González España, Belén Artuñedo o Ángela Vallvey, la poètica del malestar de Julieta Valero, etcètera.
Les pàgines finals ens parlen directament de poesia a través de 15 autores actuals que reflexionen sobre el seu discurs poètic: la relació amb les seves pròpies veus i amb l’espai literari on es mouen, encara avui reaci a obrir les seves portes a l’univers femení.
La lectura d’aquesta obra ens reitera i referma en la idea que la construcció d’un mapa poètic complet i universal realitzat des de la paritat i la col·lectivitat és i serà essencial per reparar els buits de la història de la literatura. És la nostra responsabilitat social, cultural i personal.
Carmen Ortega Graciano
Bibliotecària de Can Sumarro (L’H)
Afegeix un nou comentari