Cuenca, Luis Alberto de. 200 libros para disfrutar. Madrid: Reino de Cordelia, 2022. 526 p. (Ensayo de Cordelia; 31). ISBN 978-84-18141-99-7. 24,95 €.

Luis Alberto de Cuenca és un intel·lectual atípic, digne d’estudi. Acadèmic de la Real Academia de la Historia, hel·lenista, assagista, poeta (molt destacable) membre del jurat del Premio Princesa de Asturias de las Letras. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat com el de director de la Biblioteca Nacional d’Espanya i secretari d’Estat de Cultura d’Espanya. D’entrada, Luis Alberto de Cuenca sembla del perfil del gestor gris de la maleta, avorrit i un punt tèrbol. Res més allunyat de la realitat. El compilador de 200 libros para disfrutar també és l’autor de moltes de les lletres de la famosa Orquesta Mondragón liderada pel carismàtic Javier Gurruchaga. Luis Alberto de Cuenca es caracteritza per ser un transgressor que sorprèn per la seva mirada entusiasta, moderna i transcultural. Un escriptor eclèctic que se sent interpel·lat per Homer i per Quentin Tarantino. Si el fonguéssim en un personatge de ficció, seria, alhora Bruce Wayne i Batman. I això marca bastant la personalitat de Luis Alberto de Cuenca que ha confegit una suma de lectures que en la majoria de casos van sortir publicades en premsa: Abc, El País, Libertad digital. Alguns dels escrits són inèdits i complementaris de la pretensió de l’autor amb el llibre.

Cosín Fernández, Paulo. Para qué leer: fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. Pról., Javier Urra. Las Rozas: Morata, 2022. 144 p. ISBN 978-84-18381-92-8. 17,80 €.

Un altre llibre que intenta persuadir-nos de la bondat de la lectura, escrit per una persona directament implicada en el negoci editorial. Alguns detalls que m’han cridat l’atenció: Paulo Cosín dedica el seu llibre als seus fills, als seus fillols, a tots els nebots i nebodes, als germans i a les germanes, i a «todos los jóvenes y no tan jóvenes», és a dir, a tothom, «para que descubráis a través de la lectura el para qué de vuestra existencia». M’ha estranyat que en aquesta dedicatòria no hi apareix la seua parella o, com a mínim, la mare dels seus fills, com se sol dir. Però després d’aquesta pàgina inicial n’hi ha dues d’agraïments. La primera persona a qui dona les gràcies és Carmen, «porque compartimos nuestras vidas, por tu ánimo constante, por tu sentido del humor…» etcètera. Ja estic tranquil. El pròleg, signat per Javier Urra, no desentona amb les dedicatòries i els agraïments, gràcies a una peculiaritat estilística que el fa igualment divertit. Cada paràgraf està format per una sola frase en què es diu més o menys el mateix tres vegades, com ara aquesta: «Si la lectura nos interpela, los libros pueden ser terapéuticos, un bálsamo para el alma, un cometa para elevar la mirada más allá de la ideación suicida». O aquesta altra, que funciona com a conclusió: «Lean, léanlo hasta el punto final donde este gran editor y escritor se confiesa, se libera, se prepara para ese viaje del alma».