Nota sobre el Mapa de librerías en España 2016

Mapa de librerías en España 2016 [en línia]. [Por] Observatorio de la Librería. Dir., y realización, Rafael Bravo Gil. [Madrid]: Cegal: Gremio de Libreros de Madrid; Zaragoza: Universidad de Zaragoza, Oficina de Transferencia de Resultados de Investigación, junio 2017. [13], 61 p. <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2017/11/MAPA-DE-LIBRER%C3%8DAS-2016_octubre-2017-final.pdf>. [Consulta: 24 des. 2017].

Aquest 2017…

...que ara tot just ha fugit, ha estat un any de bona collita literària. Tinc la taula plena d'una pila de llibres imprescindibles: traduccions, obra original, assaig, poesia, novel·la, recuperacions històriques... Hi tinc, també, una altra mena de llibres: no tan atractius de llegir, fins i tot pesats, d'aquells que fan una mica de mandra, poca lletra i molt de quadre, gràfiques i corrues de dades amb tendències. Però també són imprescindibles. Perquè ens estalvien decisions equivocades, perquè ens aporten dosis de realitat, d’aquella, a voltes, lletja realitat del mercat. Els anuaris, els estudis de mercat, d’hàbits i de consum, els mapes de diversa natura... ens aporten el coneixement que fa l'oportunitat, i recordem que l'oportunitat fa el lladre. M'explico.

Michelangelo Buonarroti dividia la seva jornada laboral en tres moments per esmerçar tota l'energia en tres tasques prou diferents: el mercat, la creació i la diversió. L'una al matí, l'altra a la tarda i, la darrera, de nits. Sens l'una, segurament no hi hauria l'altra. No cal repetir-ho. Veure a quins preus es cotitza el marbre, saber si tal noble es basteix un palau i això provocarà escassetat de fusters per un temps llarg... L'arribada o la fallida ‒sempre esparsa‒ de materials, el seu encariment... Hi ha un moment que es pot comprar molt de marbre a bon preu, i l'artista ‒gerent, agent i creador alhora‒ ho aprofita. S'envaeix el magatzem de roca blanca, tan preuada, i fa escultures a dojo, tantes en té, que moltes quedaran a mig fer...

Força prosaic, tot plegat, oi? Ni muses gregues inspiradores repescades pel Renaixement ni arravatament místic per avançar-se a Rodin. Algunes de les famoses escultures inacabades de Michelangelo eren, tan sols, una oportunitat de mercat ‒o tal vegada una comanda fallida de la competència?‒, aquella oportunitat que va fer el lladre: el lladre, en aquest cas, és clar, era un geni creatiu i, el que en va sorgir, de cap manera no fou banal.

Conèixer el mercat del llibre, les seves saturacions, les oportunitats naixents o les tendències de les quals hom en certifica objectivament la consolidació, etc., etc. ens aporta la matèria primera de qualitat ‒aquell marbre‒ per planificar, potser no tant la creació d’obra, com sí l'estratègia d’edició o de venda, el moment oportú d’aparició o l’aprofitament de l’onada de la tendència o moda comercial. En aquest sentit, estudiar, a fons, el Mapa de librerías resulta essencial, ni que sigui perquè aquestes representen, un any mes, i en continu creixement, el lloc on més llibres es venen. I a qui no li interessa saber qui i a on es ven més i millor?

Després d’uns anys‒llargs‒de crisi, i malgrat les incerteses actuals, es constaten tres exercicis de recuperació lenta i minsa, però generalitzada i evident. Aturar-se uns minuts per veure'n la foto és clau, estratègic. I no hi ha planificació sense estratègia, ni èxit sense planificació.

Finalment, convé recordar que, a l’hora d’abordar la lectura d’un estudi com aquest, més enllà de la foto fixa de l’instant captat, cal posar, com sempre, qualsevol indicador en relació amb els altres, sobretot amb l’històric, per asseverar si un fet determinat és puntual, pura conjuntura, o tendència tendent a estructura i, per tant, oportunitat o senyal d’alerta.

Llàstima: estudi massa rellevant en massa poques planes. I algun dubte de metodologia
En poc menys de setanta planes (farcides d’annexos, figures i taules), amb resum executiu inclòs, el panorama de la xarxa llibretera a l’Estat (en podem dir xarxa?) demostra tendències clares, com són: l’aturada de la mortalitat d’establiments després d’anys de resultats negatius acumulats, però amb uns creixements i una distribució territorial molt desiguals, o l’escassa facturació de la majoria de llibreries, dada que significa atomització de canals i, consegüentment, de multiplicació de la dificultat de l’eficiència de la distribució.

M’agrada mirar els índexs: diuen molt del que es vol dir i del que s’obvia, de la intenció i, a la pràctica, de com convé llegir el llibre o estudi. Ho vaig aprendre d’estudiant, en l’assignatura dura i aspra anomenada Metodologia de les ciències socials i, atès que aquesta ressenya s’adreça fonamental a estudiants, jo també us ho recomano, perquè sempre ho he agraït. Entreteniu-vos en l’índex: la seva estructura (explicativa), la seva ordenació (significativa) i, és clar, els continguts que s’hi amaguen.

Anant a l’estudi, el primer que em sobta, sí, em sobta, és que es planteja un Mapa que, a diferència del que ara fa poc més d’un any es va presentar a Catalunya,^[1] només estudia les llibreries independents. És, doncs, un «Mapa de las librerías independientes de España», no pas un Mapa de librerías de España. Em desconcerta que sigui així, a més a més, essent un projecte liderat per la CEGAL (que, en teoria, abraçaria tots els tipus de llibreries).

I em sobta, en darrer terme, que un estudi que vol explicar gairebé quatre mil llibreries s’expliqui ‒o es ventili‒, en 20 pàgines, perquè les primeres versen del mercat (en general) i d’una curiosa «Descripción del sector en la Unión Europea», que vol dir Alemanya, França, Suècia i Països Baixos... No acabo de capir per què no hi són la vintena de països que hi manquen ni el lligam metodològic o analògic de la realitat que ens ocupa amb la resta de la Unió^[2] ni amb la tria detallada que s’hi afegeix.^[3]

Deu paginetes més de metodologia (és curiós que no siguin al bell inici, o com a annex al final, com és d’habitud) i ens plantem a la pàgina 25 per radiografiar el nostre sector a tot l’Estat, cosa que s’acaba aviat, a la pàgina 47. La resta, tot referències i annexos.^[4]

Res de tot això, emperò, lleva interès a l’estudi. Ans al contrari. Un mapa sempre és, juntament a les dades de producció, canal de venda i facturació (allò que recull el Comercio interior/exterior del libro) i els estudis d’hàbits (lectors, de compra o de préstec a biblioteques), una eina fonamental. Considero que aquesta tríada (què fem per vendre, qui ho ven i com es comporta el lector) ha de ser la nostra bíblia referencial si volem conèixer el sector, veure’n la història i, en conseqüència, les tendències, i apostar per alguna prospectiva. Aquest exercici, disciplinat, de consumir dades (deixeu-m’ho dir així expressament) ens estalviarà, com deia al principi, un grapat de decisions equivocades.

Una ullada ràpida
A part del resum executiu (dit el que hem dit, poseu-lo en relació a les notes metodològiques i la lectura atenta dels textos i dels quadres) hi ha dues figures que penso que de debò resumeixen, en un mena de mapa mental reduït, la realitat consolidada (vull dir, amb tendència acumulada) de les llibreries a l’Estat.

Primera ullada, i conclusió
El tipus de població és un factor força determinant de la tipologia de llibreria que s’hi implanta (recordeu: sempre, i exclusivament, independents). En paral·lel, s’observa que l’especialització (absoluta o dins de llibreries generalistes) és el model de llibreria que més resisteix i creix, mentre que les de fons i les de proximitat petites són les que més pateixen.

En aquests perfils de llibreria no hi veiem el percentatge (de cadascú o agregat) de captació de vendes (o quota de mercat),^[5] sobretot allà on més triomfen i conviuen/competeixen amb cadenes i grans llibreries pertanyents a grups (sovint editors) o directament amb grans superfícies o gegants de la xarxa, com Amazon o Casa del Libro.^[6]

La segona
La visió d’un mapa que resulta comú amb realitats que no tenen res a veure (o tal vegada sí?) amb el llibre i la lectura: un Nord dens i prou ben servit, respecte d’un Sud amb més escassetat. La partició és gairebé geomètrica.

Algunes dades conclusives de la realitat llibretera
L’Estat espanyol manté, malgrat la sagnia d’una llarga baula d’anys de crisi perllongada, un nombre i una densitat de llibreries que no té acarament amb la resta de països de l’entorn ni tan sol de la Unió. En aquesta línia, trobo molt interessant explorar la incidència que puguin representar sobre aquest fenomen les diferències de model de consum i de mercat (com són el preu fix o la seva absència) i els sistemes de mercat: aquella divergència segurament més cultural que no pas econòmica entre els qui s’estimen un model basat en la proximitat i l’abundància de punts de venda i aquells que prefereixen o pateixen (?) un model saxó d’allunyament i concentració del comerç.

L’interès focalitzat de l’estudi rau en aquests punts:

• Sobretot, saber el nombre de llibreries (independents). Primer interès: en aparició i voluntat d’establir un cens «oficial» i de referència.

• La seva descripció:

1. ​La mida, abans que la tipologia (significatiu), antiguitat (significatiu: revela la necessitat de renovació, també de model, l’emprenedoria, l’angoixa de massa anys de pèrdues) i la seva estructura.

• Què venen? Importantíssim!

• I un mini apunt a quelcom de molt rellevant: Internet (captat només en el seu aspecte de canal de venda, oblidant el de promoció, comunicació i màrqueting)

​I, ara, les dades que forneixen aquests focus d’interès:

• A l’Estat hi ha 3.967 llibreries independents ‒més ben dit, n’han pogut censar aquest nombre‒.

1. La xifra implica una ràtio de densitat de 8,5 llibreries per cada 100.000 habitants (amb un creixement respecte de l’any anterior, però, i aquesta lectura és rellevant, inferior respecte del nivell d’abans de la crisi, any 2008).
2. Aquest indicador no és, però, gaire útil, ja que és una mitjana fruit d’una desigualtat territorial molt gran respecte del conjunt i també dins de les comunitats autònomes.^[7]​​ Estudiar el mercat, en el cas espanyol, obliga a segmentar territoris i zonificar aquest mercat.

• ​La meitat de les llibreries factura menys de 90.000 euros l’any. És el que s’anomena mida empresarial i resulta realment petita.

Aquelles llibreries que més se’n surten són, en síntesi:

• les grans (però no les cadenes, que decreixen) i de proximitat;
• les especialitzades, o amb especialització dins del general, en literatura infantil i juvenil;
• les de venda de multiproducte, per tal d’assolir rendibilitat econòmica.

Tot això és bo, si ho sabem posar en context, tant si allò que pretenem és explicar la realitat llibretera espanyola com si l’estudiem per prendre decisions de mercat (de venda, de distribució o d’obertura d’un establiment llibreter). Com a mínim:

• en relació a la demografia, el nivell d’educació i de renda econòmica de cada zona;
• a la coexistència d’equipaments mediadors, prescriptors o clientelars de relació més que no pas convenient, necessària: escoles, biblioteques, administracions...;
• la competència (física i digital).

Perdoneu les notes. No em canso d’incidir en la importància de la metodologia, tant a l’hora de plantejar un estudi a fer, com de plantejar-ne la lectura un cop editat. M’estalvio, per compensar-ho, la bibliografia i les referències, que el propi Mapa ja presenta i us seran profitoses.

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya