Nunes, Maria. Rutes literàries de Barcelona: Teresa Juvé, Narcís Oller, Josep M. de Sagarra, Montserrat Roig. Il·lust., Josep Maria Farré Mateu. Barcelona: Meteora, 2017. 168 p. ISBN 978-84-946982-1-7. 16 €.
Heus aquí un nou llibre de geografia literària. En els darrers dos anys han sortit publicats quatre nous títols de rutes literàries de Barcelona, fins al punt que gairebé podríem considerar-los com a un nou subgènere literari. Són llibres que descriuen i comparen els escenaris reals amb els de ficció, que situen i ajuden a conèixer i comprendre millor els llocs, les trames i els personatges de les novel·les i la relació que tenen amb la biografia dels autors dels llibres.
Barcelona, com altres ciutats europees, és una metròpoli literària, ja que hi ha una gran quantitat de llibres, de novel·les, que relaten el paisatge urbà i humà de la ciutat, novel·les que són un autèntic fris de la vida social i moral de Barcelona. Amb aquest llibre de rutes literàries podrem caminar per una Barcelona tan imaginària com real, aventurar-nos en la vida i anhels dels protagonistes de les novel·les i, de ben segur, ens adonarem que la ficció i la vida real quasi bé es toquen amb la punta dels dits, només les separa un vidre de paraules, la mateixa distància que hi ha entre la vida i la literatura.
Les rutes literàries que ens proposa l'autora del llibre són de quatre autors que narren quatre èpoques diferents: Teresa Juvé amb La trampa, novel·la que ens situa a la Barcelona dels Àustries i la Inquisició del segle XVI; Narcís Oller amb La papallona, La febre d'or i Pilar Prim, obres situades a la Barcelona del segle XIX; Josep M. de Sagarra, Vida privada, una narració de la dècada dels anys vint del segle XX; Montserrat Roig narra amb diverses obres els anys de la grisor del segle XX, com Ramona, adéu, El temps de les cireres, Molta roba i poc sabó...
Tots els autors són uns apassionats de Barcelona, senten un entusiasme il·limitat per la vida de la ciutat, una passió que subratlla el coneixement que tenen de la ciutat, dels escenaris que descriuen les seves novel·les, totes elles d'una qualitat reconeguda a la història de la literatura catalana.
L'autora del llibre, Maria Nunes, que ha exercit de catedràtica de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari, és especialista en el disseny i guiatge de rutes literàries d'obres d'autors catalans. En aquest llibre, que ens transporta a diversos moments de la història de Barcelona, dedica un capítol a cada autor, amb una petita biografia de cadascun d'ells, ens descriu la ruta literària amb els principals llocs i carrers per on transcorren les novel·les, una breu explicació de l'obra proposada i de la seva trama narrativa. També inclou una petita explicació de cada lloc i una citació del text de la novel·la a la qual fa referència l'itinerari.
Al final del llibre hi ha set mapes de cada zona per on transcorren les novel·les amb els punts marcats de cada escenari citat per tal de facilitar el recorregut al lector que estigui interessat a seguir-lo i també la durada aproximada de tot l'itinerari. Al final de cada capítol inclou una breu bibliografia d'algunes obres dels autors estudiats que no pretén ser exhaustiva, però en la qual es troba a faltar algun llibre important, per exemple, a la bibliografia de Narcís Oller, hi trobem a faltar el seu llibre Memòries literàries: història dels meus llibres (Barcelona: Aedos, 1962); a la bibliografia de Montserrat Roig, tot i que surt citat en el text, trobem a faltar un llibre cabdal de l'autora: Els catalans als camps nazis (Barcelona: Edicions 62, 1977 i 2017). També hagués estat bé incloure una important biografia de la mateixa autora, editada un any abans que aquest llibre, de Betsabé Garcia, Amb uns altres ulls: la biografia de Montserrat Roig (Barcelona: Roca, 2016). El llibre també inclou unes il·lustracions molt esquemàtiques en blanc i negre de retrats dels autors i d'alguns carrers i edificis citats als llibres.
Les novel·les i rutes proposades són de gran interès, tant per la indiscutible qualitat literària de les obres com perquè, com un raig de llum, ens il·lumina i ens permet veure i recrear millor els escenaris pels quals transcorren les novel·les. Tot i la transformació imparable de la ciutat, encara són molts els testimonis històrics que perviuen: són la veu que ens parla dels seus carrers, places, monuments i altres elements que donen forma a la vida de la gent. Així, per exemple, en el capítol que parla del llibre de Teresa Juvé, La trampa, podem saber, perquè ens ho explica l'autora de l'itinerari, que «abans d'entrar al Museu Frederic Marès, a la paret lateral del carrer dels Comtes, hi ha encara l'escut de la Santa Inquisició». Entre d'altres exemples, també podrem saber que la gran Sala de Contractació de la Llotja, on es situa el primer capítol de La febre d'or, de Narcís Oller, «va ser l'escenari de la primera representació d'una òpera italiana a tot Espanya... el juliol de 1708». L'autora, en un altre lloc, ens explica que «Josep M. de Sagarra va escriure Vida privada només en dos mesos a la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, l'any 1932». En el llibre de Montserrat Roig, Ramona, adéu, a l'inici de la novel·la, parla de les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil, a la Gran Via de les Corts Catalanes, i és quan l'autora dels itineraris ens explica que «Barcelona va ser la primera ciutat, en tota la història de la humanitat, objecte d'un bombardeig sistemàtic cada sis hores per part de l'aviació feixista italiana».
Tot passejant per aquestes rutes literàries, trobareu tots aquests exemples comentats i molta altra informació i curiositats. Descobrireu les petjades i els vestigis històrics que encara perduren a molts racons de la ciutat, i que han anat construint la memòria històrica i literària de Barcelona, de la vida dels nostres avantpassats, tant dels personatges reals com els de ficció.
Els llibres de rutes literàries, com aquest, solen ser interessants i amens de llegir, són un bon recurs per obtenir informació de la ciutat, tant literària com històrica, pensats i dirigits a tot tipus de lector, per apropar i conèixer millor els seus autors i, sobretot, pel plaer d'explorar i reviure els escenaris descrits a les novel·les.
Enric de Balanzó
Professor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari