La industria del cómic en España en 2016 [en línia]. [Sevilla]: Asociación Cultural Tebeosfera, 2017. 100 p. [Consulta: 20 juny 2017].
Benvinguts a l’informe de Tebeosfera, una necessària radiografia de l’estat actual del món del còmic a Espanya, que en absència de la figura d’un observatori aliè al mitjà, assumeix aquesta tasca des del 2013 amb una professionalitat i una rigorositat fabulosa. Aquest informe parteix de l'anàlisi de les dades abocades per la mateixa entitat i que fan referència a les novetats editades i distribuïdes al mercat espanyol entre l'1 de gener i el 31 de desembre de l’any 2016.
Tebeosfera és una associació cultural independent i sense ànim de lucre (Asociación Cultural Tebeosfera: ACyT) que té per objectiu promoure l’estudi i la catalogació del còmic, i donar continuïtat a diverses accions per recuperar el patrimoni tebeístic del país.
L’associació té com a estructura principal un publicació digital que és un referent i que es troba ara mateix en una tercera etapa, en la qual un grapat de col·laboradors qualificats i reconeguts nodreixen d’informació i dades els seus fons. Des de fa uns anys també han apostat per editar algunes publicacions en format paper, de les quals em permeto destacar el Gran catálogo de la historieta: inventario 2012: catálogo de los tebeos en España, 1880-2012.
Comencem a analitzar dades. Els còmics genuïns (els quals, més d’un 25 % del seu contingut és en vinyetes) ocupen un 86,15 % de les publicacions que inclouen còmic, això suposa un petit augment respecte la tendència dels darrers anys, que oscil·lava al voltant del 84 %. De totes maneres la fluctuació és molt petita, i podem afirmar que les publicacions híbrides continuen rondant el 15 %.
Durant el 2016 s’han publicat 2.867 títols, enfront dels 2.925 corresponents al 2015. Observem un lleu descens de la producció, però massa petit com per plantejar-se una retracció del mercat; es tracta sols d’un 1,88 % del total, que completa un ascens prolongat de diversos anys en recuperació contínua. Si ens comparem amb la potent i envejable indústria francesa, en la qual el 2015 es van editar 76.287 títols, amb una tirada mitjana de 5.606 exemplars, veurem que són dues realitats molt diferents. De totes maneres, si analitzem les dades més a fons, veurem que en aquesta tirada mitjana del país veí, els darrers quatre anys han perdut 2.000 exemplars de mitjana, aquí sí que hi veiem algun símptoma de contracció.
Al voltant de la periodicitat, veiem que el format més habitual és el de monografia (1.343), per davant de la periodicitat mensual (662). Altres anys no hi havia massa diferència entre ambdues, però aquest cop el format monogràfic ha destacat clarament.
El format dominant en què s’han editat còmics ha estat el de rústica (1.253, un 43,70 %) per davant del cartoné (922, un 32,16 %) i dels quaderns monogràfics (553, un 19,29 %). Les revistes tan sols equivalen a un 4,85 % del total (139 exemplars).
La mida més habitual en la qual es publica és la dels comicbooks nord-americans (aproximadament, entre 23 i 26,9 cm), amb 1.345 exemplars, per sobre del manga (entre 17 i 22,9 cm), amb 807.
La paginació més comuna la trobem en els títols d’entre 100 i 450 pàgines, amb 1.633 exemplars (aquí hi trobem el manga i el format de la novel·la gràfica), per davant de publicacions entre 48 i 99 pàgines, amb 654 exemplars, i els còmics entre 24 i 47 pàgines, amb 501 exemplars (aquí hi trobem els comicbooks nord-americans).
Un 75,86 % (2.175 títols) venen impresos amb algun tipus de numeració.
El 94,70 % del total (2.715 obres) s’edita en castellà. El català ocupa un 3,45 % (99 obres) i la resta de llengües estatals ocupen l‘1,85 % (53 obres). Destacar que els títols publicats en català el 2015 van ser 133, cosa que suposa una forta reducció, sobretot perquè parlem de quantitats molt baixes. A pesar de tot, el català és de llarg (això sí, a anys llum del castellà) la segona llengua dels còmics a casa nostra.
Espanya és un país eminentment traductor, tres quartes parts del que s’ha editat són traduccions (74,36 %, uns 2.132 títols), una petita part correspon a reciclatge o reedicions (15 %, uns 304) i les primeres edicions són tan sols una desena part (10,64 %, uns 305). Aquestes primeres edicions són un bon baròmetre per analitzar la indústria d’un país, i en aquest cas es constata que aquestes darreres xifres continuen sent força baixes, sota el meu parer.
Un dels punts forts de l’anàlisi és l’origen de les publicacions. El nostre és un país amb força tradició lectora del gènere superheroic, encara que el manga ve trepitjant fort i amb consistència. 1.226 obres són traduccions nord-americanes, 930 són originàries d’Europa (562 són produccions espanyoles), 683 provenen del mercat asiàtic, generalment manga.
Durant el 2016 es van publicar 337 novetats (11,72 %) amb autors espanyols, més 233 (3,94 %) traduccions amb autors espanyols (de les quals 70 són europees i 183 nord-americanes), i 133 reedicions amb autors espanyols. Per tant, fent números veiem que es van publicar 2.184 obres (76,21 %) sense presència d’autoria espanyola. Es reafirma que el mercat nord-americà (bàsicament el dels superherois o mainstream) és una bona sortida professional per a molts dels nostres autors. De totes maneres, i això és una apreciació meva, sembla ser que les condicions de treball són força millors dins del mercat francès, que és l’altre pol d’oportunitats i de feina per als nostres autors.
S’han publicat 86 obres amb autoria femenina, 70 de les quals, amb autores espanyoles. A priori, un lleu descens respecte els darrers anys.
S’estima que el 30 % del publicat tracta de temàtica superheroica, i un 35 % d’aventures i acció. L’humor pot englobar un 21 %, i d’infantil, un 2,5 % (recordem que un 60 % del préstec de còmics de les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona provenen de les àrees infantils). De totes maneres i a grans trets, a vegades és complicat discernir gèneres o temàtiques, quan sovint en trobem més d’una barrejades en un mateix títol. No obstant, es pot entreveure una tendència.
Els mesos en què més títols es publiquen són la punta formada per març/abril (que coincideix amb el Saló del Còmic de Barcelona) i octubre (ens trobem a les portes del Saló del Manga i d’altres salons a escala estatal que s’encadenaran amb la precampanya de Nadal del novembre). Lògicament el mes amb menys moviment editorial és l’agost, per raons òbvies.
Entre Panini (18,63 %, és l’editor de Marvel) i ECC (16,15 %, és l’editor de DC Comics) copen un 34 % de la publicació anual de títols. Els segueix Planeta (11,45 %, és l’editor de Star Wars), Norma (11,13 %), Ivrea (és editor únicament de manga, 5,62 %), i Milky Way (és editor únicament de manga, 4,4 %). La resta d’editorials conformen el 34,5 % restant del pastís.
Les editorials que publiquen més obres d’autors espanyols són El Jueves, Herranz i GP Ediciones, on el 100 % publicat és d’autoria nacional. Les segueixen Cornoque, Nowevolution, Amaníaco, Ediciones B (editorial ja de certa repercussió en el mercat), Cavall Fort i Amigo. Segueixen per ordre (aquestes editorials ja són totes de més entitat, presenten edicions més cuidades i per tant més cares, i tenen més capacitat de distribució): Astiberri, Diábolo, Dibbuks, Aleta, La Cúpula, Dolmen, Norma i Planeta.
El 2016 s’han publicat 216 obres teòriques (de les quals 87 són revistes). El 2015 se’n van publicar tan sols 150; és patent un augment considerable de publicacions, que segurament està relacionat amb un major interès provinent del món acadèmic.
Resumint, podem dir que al 2016 hi ha un lleu descens de publicacions, malgrat que es manté una recuperació progressiva i a l’alça, i on tan sols en un 10 % de publicacions hi trobem autors espanyols. Conclourem que el còmic que es consumeix majoritàriament a Espanya és d’aventures, mensual, numerat i traduït, especialment del mercat nord-americà i del japonès. El manga continua guanyant posicions i ja supera en quantitat al publicat en el tradicional format d’àlbum europeu.
També s’ha fet palesa una tendència més gran a editar integrals i edicions de luxe, que segurament funcionen prou bé amb el lector adult, de més poder adquisitiu.
Un altre fet notori és l’augment de les autoedicions i les edicions via plataformes de micromecenatge.
La indústria continua tendre a pesar de ser veterana, un fet a resoldre.
Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, i professor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari