Guijarro Arribas, Delia. Du classement au reclassement: sociologie historique de l'édition jeunesse en France et en Espagne. Préface, Gisèle Sapiro. Rennes: Presses Universitaires de Rennes, 2022. 293 p. (Le sens social). ISBN 978-2-7535-8371-9.
Delia Guijarro Arribas, llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense, ha desenvolupat la seva formació i la seva carrera investigadora a França, on es va doctorar el 2019 a l’École des hautes études en sciencies sociales de París. Aquest llibre que ressenyem és la versió abreujada de la seva tesi.
La producció de llibres per a joves, com la dels llibres infantils, es caracteritza per una important fragmentació tant per les formes (àlbums, llibres de coneixements, novel·les, novel·les gràfiques…) com pels públics destinataris (preadolescents, adolescents, joves adults o crossover, per a nois o per a noies…). A més, cal afegir-hi l’objectiu –explícit o no per part de les editorials− de la lectura: llibres per educar, llibres per treballar, llibres per entretenir… Aquesta disparitat és el resultat de l’evolució dels llibres infantils i juvenils sobretot a partir dels anys setanta i que perviu en l’actualitat.
Aquesta obra analitza la interdependència entre aquestes dues classificacions: la classificació dels llibres per a joves segons les formes tradicionals de la producció i la classificació social per edat i gènere, i pren com a camp d’estudi l’edició a França i a Espanya. Com bé s’explica en el prefaci, la teoria de camps del sociòleg Pierre Bourdieu serveix de base a l’autora per comparar les pràctiques i les estratègies de la producció espanyola i la francesa, dos països que presenten configuracions sociopolítiques dispars a més de realitats lingüístiques ben diferents. Seguint la metodologia pròpia d’un treball d’investigació, la recerca s’ha desenvolupat a partir d’enquestes i entrevistes qualitatives amb editors i agents literaris, a les quals s’hi ha afegit un component d’anàlisi quantitativa –nombre de premis concedits a la Fira de Bolonya (la més important del sector)−, els guanyadors per nacionalitat dels Premis Andersen, i, evidentment, la consulta de documentació de premsa professional, arxius i catàlegs. Tot plegat mostra una recerca ben fonamentada.
El llibre s’estructura en dues parts. A la primera part («L’edició juvenil: un subcamp de forces») repassa sumàriament l’edició a Espanya des del 1876 fins a l’actualitat (p. 33-62); fa el mateix amb la francesa (p. 63-92), per acabar amb les influències internacionals en l’edició juvenil (p. 93-138). Potser un repàs massa sumari per a qui desitja conèixer la història, però suficient des del punt de vista d’una tesi on l’objectiu d’aquesta part és contextualitzar la recerca. A la segona part («L’edició juvenil: un subcamp de lluites») l’enfocament és més sociològic i se centra en el combat sobre la missió pedagògica de la literatura juvenil (p. 143-174), la subordinació a l’escola i els problemes de la prescripció (p. 175- 210) així com les estratègies editorials de classificació per edats d’un país i l'altre (p. 211-250). Cadascuna de les parts conté una pàgina de conclusions que més aviat són un resum del capítol. Amb una estructura deutora de les tesis doctorals, l’obra es tanca amb una «Conclusió final» (p. 251-262), dos annexos amb la llista d’editorials independents d’ambdós països entre 1997 i 2016, les fonts de documentació usades, un índex d’editorials citades i una dotzena de quadres i nombrosos gràfics que amplien i sintetitzen la informació molt adequadament. En alguns casos es troba a faltar una breu nota que justifiqui els períodes cronològics de les dades (algunes dades es tanquen el 2007, el 2014 o el 2017). Pel que fa a la bibliografia, l’hem de suposar completa pel que fa a l’edició francesa, i en el cas de l’espanyola, prou extensa, trobem a faltar fonts més actuals i alguna obra més d’una autora de referència com la professora Teresa Colomer, que ha estudiat a fons els canvis i l’evolució de la LIJ al tombant del segle XXI.
És, sens dubte, una tesi ambiciosa per l’abast geogràfic, dos països amb una edició juvenil potent i, en el cas d’Espanya, per tenir en compte encara que sigui de manera circumstancial, les llengües cooficials que, en el cas del català, són d’una gran envergadura en el món de l’edició juvenil per la quantitat de títols i la rellevància dels autors. Aquesta extensió de la investigació provoca, vist des dels ulls de qui ha estudiat la LIJ a Espanya, trobar-hi algunes petites mancances en aquesta part, però fem confiança pel que fa al rigor i l’exhaustivitat de la part dedicada a l’edició francesa.
Teresa Mañà
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari