Tendències de mercat en el negoci del llibre a escala mundial (2016)

Wischenbart, Rüdiger. The business of books 2016 [en línia]: between the first and the second phase of transformation. Frankfurt am Main: Frankfurt Book Fair, 2016. 16 p. [Consulta: 1 oct. 2016].

Aquest estiu s’ha publicat l’informe The business of books 2016, presentat pel Frankfurt Book Fair Business Club. L’autor és Rüdiger Winschenbart, fundador de Content and Consulting, empresa austríaca especialitzada en l’anàlisi del mercat global del llibre i la seva transformació digital. Aquest treball aporta dades actualitzades i idees molt útils, les quals es resumeixen a continuació.

En aquest informe es repassen les tendències de mercat actuals a escala internacional. Segons l’autor, ens trobem entre la primera i la segona fase de la transformació del negoci del llibre. Se’ns presenten un món d’oportunitats.

En els darrers 12 mesos, moltes anàlisis sobre l’evolució de la indústria del llibre han suggerit l’estabilització del sector i l’entorn del llibre imprès versus la paràlisi del creixement del llibre digital. Aquesta calma és relativa i contrasta amb el desenvolupament dels mitjans i indústries digitals que tenen relació directa amb el món editorial.

Aquells qui encara lluiten amb les barreres dels productes físics s’enfronten als sectors emergents capaços d’oferir accés digital a noves audiències mitjançant nous models de negoci directes al consumidor. Els llibres es troben entre els dos extrems, sense previsions de creixement, però experimentant un mínim descens. Aquesta evolució s’accelerarà amb els dispositius mòbils com a nou canal d’accés majoritari al consumidor, i les xarxes socials com a canal de debat i valoració. El nou món del mòbil es troba controlat principalment per Amazon, Apple, Google i Facebook, els quals han creat els seus propis ecosistemes amb l’objectiu de mantenir els usuaris dins del seu món el màxim temps possible.

Així doncs, la venda per canals digitals augmenta, i cada cop més aquestes vendes es realitzen a través del mòbil. Aquest canvi en l’hàbit de consum suposa un desafiament en les vendes directes. Fins i tot la compra d’un llibre imprès d’un editor independent en una petita llibreria por venir donada per l’ús previ d’una xarxa social a través del mòbil. Allà és on el consumidor s’informa.

A escala internacional, el negoci del llibre esta evolucionant en direccions diferents. A molts països occidentals, el valor general dels mercats és a la baixa, mentre que les vendes es veuen impulsades per uns pocs èxits. Tot i així, els analistes han identificat un modest creixement al Regne Unit, liderat per editors independents amb publicacions que no són líders de vendes. Els llibreters independents també s’han recuperat tant al Regne Unit com als Estats Units, on havien patit durant anys el creixement d’Amazon. L’autoedició va clarament a l’alça en països com Estats Units, Regne Unit, Alemanya o França, i suposa un percentatge important de les vendes d’e-books, amb una important participació d’Amazon. Existeix a més un clar descens en la venda d’e-books en països com els Estats Units (amb un descens del 9,5 %, i un 43,3 % en el cas de la literatura infantil i juvenil [LIJ]) o el Regne Unit (amb un 2,4 %).

Mentrestant, l’entusiasme inicial per les economies emergents s’ha refredat. El sector editorial rus continua descendint des del 2008. Al Brasil la crisi econòmica ha provocat retallades en les polítiques governamentals, cosa que ha empitjorat la situació per al sector. Respecte a la Xina i l'Índia, el mercat del llibre continua expandint-se, però més lentament. El mercat del llibre a l'Índia experimenta un 20 % de creixement per any. Aquesta dada inclou les importacions, en un mercat on un 55 % del total de les vendes són en anglès. El desafiament principal en aquest país vindrà pel desenvolupament digital.

El mercat del llibre xinès és el que clarament ha experimentat un major creixement. El model de venda d’e-books com a versions digitals de llibres impresos suposa una petita quota de mercat. A la Xina, estan sorgint nous models on plataformes digitals connecten directament autors i lectors, i on els continguts es transformen en jocs o sèries vistos per milions de subscriptors principalment mitjançant els seus smartphones. En certa manera les comunitats en línia xineses es fan ressò de l’augment en l’autoedició a Occident.

Als Estats Units el negoci editorial va pujar un 4 % al 2014, i va patir una caiguda del 2,6 % al 2015. Els llibres per a adults van créixer un 2,2 %, mentre que els llibres de text i la LIJ van experimentar descensos significatius. La quota de mercat digital dels principals segells editorials ha caigut d’un 46 % al 2012 fins un 34 % al 2015. Al mateix temps, les vendes de llibres de petites editorials independents han augmentat a un 30 % de la quota al 2015.

Al Regne Unit el llibre digital retrocedeix, mentre que el llibre en paper augmenta. Les vendes combinades al 2015 han incrementat lleugerament respecte l’any anterior, cosa que no passava des del 2012. En el mercat del Regne Unit les coses han anat al contrari del que s’esperava. Les grans editorials i els best-sellers no han augmentat en vendes. Els millors resultats són per a editorials amb títols de rang mitjà. El 41 % de les editorials britàniques reporten que les seves vendes pel canal digital superen el 20 %.

El mercat del llibre alemany s’ha representat històricament com un model de diversitat en el sector editorial i amb un fort sector llibreter independent. Al 2015 els resultats financers del sector van descendir als valors del 2005. La quota de mercat per als minoristes ha baixat a un 48,2 % mentre que la quota per la venda en línia ha augmentat a un 17,4 %, sent Amazon l’agent principal. En un mercat regulat pel preu fix, els editors haurien acordat mantenir el preu del llibre electrònic a nivells similars del llibre imprès. 

A França, el sector editorial s’ha estabilitzat al 2015 després d’anys de pèrdues. Els e-books suposen només el 4 % de les vendes i els editors lluiten per establir el seu preu en la franja alta. Els hàbits canvien cap a plataformes en línia de compra, liderades per Amazon. El 45 % de la gent llegeix contingut en línia.

A Espanya els ingressos del mercat editorial s’han enfonsat gairebé un terç en sis anys. Les vendes digitals han augmentat ràpidament, però s’han vist frenades per la pirateria. Les editorials principals han aguantat per les exportacions a Llatinoamèrica. Sorprenentment, el nombre de títols publicats no ha descendit i el preu mitjà del llibre imprès continua augmentant. Els descomptes en versions electròniques poden arribar al 50 %, enfront el 20 % de França o Alemanya. Es creu que el mercat ha tocat fons al 2015 i s’espera que ara s’estabilitzi.

A Holanda el sectorial editorial professional i científic és més rendible i lidera la innovació digital, amb subscripcions que suposen fins a un 80 % dels seus ingressos. És de destacar la tendència en el préstec d’e-books que al primer trimestre del 2016 ja supera les vendes en volum. L’e-lending és rellevant també als països escandinaus.

Com a conclusió, podríem dir que la transformació digital del sector editorial pronosticada al 2010 és més complexa del que prevèiem. Les diferències culturals i les complexitats econòmiques dels diferents mercats no es poden infravalorar. Els actors habituals del negoci del llibre han de conviure ara amb nous participants i la lectura ha esdevingut molt més diversa. La transformació només ha començat.

Míriam Sellés i Llauger
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.