Sylvia Lagarda-Mata. Veus de mort als Encants Vells. Barcelona: Àfora Edicions, Focus: Comanegra, 2024. 342 p. Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona 2024. ISBN 978-84-19590-87-9. 20,90 €.
Sylvia Lagarda-Mata, barcelonina de soca-rel, com ella mateixa es defineix, porta uns quants anys (i encara més pàgines) escrivint sobre els mites i la iconografia barcelonina. Tot i que la seva vida professional ha girat majoritàriament a l’entorn de la comunicació, ha escrit uns quants llibres divulgatius sobre pirates, bandolers, diables i fantasmes, i tres novel·les, comptant la que ara ens ocupa.
Veus de mort als Encants Vells va rebre el II Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona 2024. Aquest premi, convocat per l’Editorial Comanegra i Àfora Focus Edicions, premia una obra inèdita escrita en català, ambientada totalment o parcialment a Barcelona, i que faci aportacions valuoses a la literatura sobre la ciutat. La novel·la que aquí ressenyem compleix, amb escreix, els criteris que la van fer mereixedora del premi: no només passa a la ciutat sinó que parteix de la llegenda del llibreter assassí de Barcelona situant-la al 1840; a més, l’argument dona peu a parlar de la vida als carrers, els locals, els mercats, el comerç del llibre de bibliòfil, o com funcionava la policia (els mossos d’esquadra) en aquells temps.
Coincidint amb l’arribada a Barcelona del famós detectiu Auguste Dupin, es produeix una assassinat a la ciutat en el qual s’hi involucra perquè està relacionat amb la seva gran passió: els llibres. Han matat un llibreter dels Encants Vells per robar-li un llibre; ben aviat, però, comprova que hi ha una estela d’assassinats que amaguen el robatori de més llibres. Com a totes les grans històries de detectius, a Dupin se li afegeix un company d’aventures, el mosso d’esquadra Josep Lluís Teixidor, que l’ajuda a familiaritzar-se amb la ciutat. A partir d’aquesta circumstància, ens passegem per la Barcelona de 1840 de la mà d’aquest investigador vingut de França, que parla català (fill de la Catalunya Nord!), amic d’un tal Edgar (nord-americà per a més senyes) amb qui va compartir casa i aventures a París; és educat i culte, lector infatigable, de gustos exquisits, i amb contactes amb personatges rellevants del moment com l’escriptor Charles Nodier o el metge Pere Felip Monlau.
La novel·la, tal com hem comentat anteriorment, es basa en la llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Ramon Miquel i Planas, el 1928, en publicà una reconstrucció tot i que ja havien recreat la mateixa llegenda autors tan reconeguts com Charles Nodier o Gustave Flaubert.[1] Lagarda-Mata beu de totes aquestes històries per construir el seu relat, però va un pas més enllà i crea un «joc de miralls» (com ella mateixa diu en alguna entrevista) en què realitat (molt ben documentada) i ficció (i metaficció) es barregen. Només a tall d’exemple: l’amic parisenc, l’Edgar, podria ser l’Edgar Allan Poe donat que un tal Auguste Dupin és el protagonista dels seus tres relats: Els crims del carrer de la Morgue (1841; versió en català: Bromera, 2009), El misteri de Marie Rogêt (1842; versió en català dins de Tots els contes: Club Círculo de Lectores, 2003) i La carta robada (1844; versió en català: Edicions 62, 2007).
Es tracta d’un llibre amè, amb una trama ben construïda i, sobretot, un magnífic exemple del prodesse et delectare (aprendre tot gaudint) d’Horaci: ens presenta un context històric concret de manera senzilla i entenedora que s’integra perfectament en la trama; els escenaris pels quals es mouen els personatges també estan molt ben documentats tot i que són molt llegidors i fàcils d’imaginar per poc que s’hagi caminat algun cop per Barcelona; a més, té l’encert d’incorporar personatges reals i implicar-los en la trama d’una manera natural, gens forçada.
La gràcia d’aquesta novel·la és que integra tots aquests elements en la justa mesura. Al nostre entendre, però, és una llàstima que al llibre no s’inclogui un apartat final en el qual s’expliqui una mica tot aquest joc de miralls o es doni alguna referència a les obres consultades per ajudar a posar en valor la lectura. No parlem pas d’una bibliografia exhaustiva (Déu me’n guard!) ni de donar grans explicacions, però sí d’apuntar breument (en una pàgina?) aquest joc de referents per orientar els lectors en la línia del que és habitual trobar en les novel·les anglosaxones i que ja comença a veure’s també per aquí.
Per recuperar la majoria de referències, podeu visionar, entre altres, l’entrevista que Xavier Grasset li va fer al programa de televisió Més 324.
Una novel·la que té tots els ingredients per als qui els agradin les novel·les de lladres i serenos ambientades en un context històric, ben documentades i llegidores... Ara bé, si de debò voleu deixar-vos atrapar per una intriga fins a la darrera pàgina amb una història colpidora, no us perdeu la seva novel·la anterior, L’ombra de la Magui encara és al jardí (Columna, 2020).
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
[1] Un altre llibre que fa referència a aquest fet, va ser ja ressenyat en aquest Blog. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari