Vouillamoz, Núria. L’hora del conte, recer de lectura: converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2024. 150 p. Premi Marta Mata de Pedagogia 2022. ISBN 978-84-125816-3-8. 23 €.
Quan diem o sentim a dir «l’hora del conte» podem imaginar activitats o propostes diverses segons l’espai, l’àmbit o el context on es produeixen. Pot tractar-se d’una sessió de narració de contes en una biblioteca o a l’aire lliure, amb suport visual o no. Pot ser també, en l’àmbit familiar, el moment de lectura en veu alta a la canalla per mirar d’instaurar l’hàbit de la lectura i que es pot fer a qualsevol hora, tot i que s’acostuma a fer abans d’anar a dormir. Tanmateix, de manera genèrica, es pot tractar de la lectura en veu alta i en públic d’un conte tradicional, d’una faula, d’una llegenda o d’un relat curt. Hi ha, per tant, moltes possibilitats per a l’anomenada l’hora del conte, però totes tenen un fet en comú, com a mínim. Després descobrirem que en poden tenir més. Aquesta característica és l’oralitat. El relat o la lectura es narren o es llegeixen en veu alta. És la veu el mitjà d’aquest acte comunicatiu, que acarona les orelles i desperta l’imaginari de qui escolta.