octubre 2023

Bénévent, Christine. Miroirs d’encre: histoire du livre, désirs de lecture. Paris: Éditions de l'École des hautes études en sciences sociales, 2022. 258 p. (Apartés; 3). ISBN 978-2-7132-2889-6.

L’obra de Christine Bénévent, Miroirs d’encre, apareix dins de la col·lecció «Apartés», que té l’objectiu de publicar textos de ciències socials que siguin a la vegada autobiogràfics i documentats. Bénévent, titular de la càtedra d’història del llibre modern a l’École nationale des chartes de París, i responsable d’un curs sobre història de les biblioteques des de l’antiguitat fins al segle XXI, entrellaçarà els seus records d’estudiant amb la seva pràctica de professora-investigadora per explicar tres històries: la d’un subjecte (ella mateixa com a lectora i autora), la de l’objecte del seu desig (els seus llibres, els llibres en general) i la d’un lloc del saber (la biblioteca).

Zaid, Gabriel. Los demasiados libros: 1972-2022. Barcelona: Debate, 2023. 170 p. ISBN 978-84-19399-90-8. 18,90 €.

Avui per avui, Los demasiados libros és molt àmpliament considerat un dels llibres que, per la seva amenitat, agudesa i influència, major impacte han tingut entre els professionals i aficionats a l’ampli i divers sector del llibre.

L’origen d’aquest llibre del poeta i assagista mexicà Gabriel Zaid es remunta com a mínim a la tardor de 1970, quan a la revista de Buenos Aires Mundo nuevo va publicar-hi un article amb aquest mateix títol, però en realitat la primera versió del que seria un dels capítols centrals del llibre («Interrogantes sobre la difusión del libro») ja havia format part del volum recopilat per Enrique González Pedrero Los medios de comunicación de masas en México (publicat per la Universidad Nacional Autónoma de México el 1969). Anant fins i tot més enrere, convé recordar que Zaid es va graduar en enginyeria a l’Instituto Tecnológico de Monterrey amb una tesi sobre la indústria editorial, publicada el 1959 (Organización de la manufactura en talleres de impresión para la industria del libro en México).

Sand-box de librerías [en línia]: un prototipo para las librerías independientes de los próximos años. [Madrid]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, [2023]. 34 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/07/SAND_BOX_LIBRERIAS.pdf>. [Consulta: 20 set. 2023].

La Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha dut a terme un projecte, subvencionat per l’Ajuntament de Madrid i amb la col·laboració del Gremi de Llibreries d’aquesta comunitat, que s’ha organitzat sota el títol «Madrid, la ciudad de las librerías», i ha inclòs un esdeveniment de quatre dies dedicats al treball entorn de les llibreries.

Tabernero Sala, Rosa (coord.). Leer por curiosidad: los libros de no ficción en la formación de lectores. Barcelona: Graó, 2022. 217 p. (Análisis y estudios; 40). ISBN 978-84-19416-56-8. 25,50 €.

En els darrers cinc anys, hem viscut una transformació del llibre de coneixements per a infants i joves, principalment pel que fa a l’estètica, però també en els continguts, la presentació de la informació i en l’aproximació al lector. Així, han proliferat magníficament els àlbums i llibres il·lustrats de no-ficció. El mercat editorial ha apostat per aquests documents i, actualment, l’oferta és més àmplia i variada.

Rivero Grandoso, Javier (coord.). El cuerpo del delito: estudios sobre el género criminal. Arganda del Rey: Verbum, 2023. 232 p. (Verbum ensayo). ISBN 978-84-1337-957-9. 24,90 €.

Coordinat per Javier Rivero Grandoso, director de la Cátedra Cultural de Género Criminal que la Universidad de La Laguna dedica des de 2021 al malaguanyat escriptor canari de novel·la negra Antonio Lozano (1956-2019), El cuerpo del delito —com l’anterior volum Disecciones del género criminal (Verbum, 2021)— es presenta com un recopilatori d’estudis literaris amb la intenció d’investigar i difondre aquest gènere narratiu, que sembla que comença a desvetllar l’interès dels cercles acadèmics.

Yagisawa, Satoshi. Els meus dies a la llibreria Morisaki. Trad., Jordi Mas. Barcelona: Navona, 2023. 162 p. (Serie M). ISBN 978-84-19311-65-8. 14 €.

Kanda Jimbocho és un districte de Chiyoda, al Japó, i és famós per reunir moltes llibreries i editorials. Jimbocho Book Town (Kanda jinbōchō koshogai) és el carrer de llibreries de segona mà més gran del món. Aquest llibre, Els meus dies a la llibreria Morisaki, pren com a escenari el barri de Jimbocho i descriu la confusió i el creixement que pateixen les dones joves japoneses a la vida. Té un estil prosaic i atemporal que sempre ha caracteritzat la literatura japonesa. La novel·la va guanyar el Premi Literari Chiyoda.

Estrada, Manuel. Leer libros, diseñar portadas. Pról., Juan Cruz. Madrid: Alianza, 2023. 250 p. ISBN 978-84-1148-244-8. 26,50 €.

Alianza Editorial ha editat un llibre que, sota el títol de Leer libros, diseñar portadas, presenta una tria de les cobertes/portades d’un dels seus grafistes més insignes: Manuel Estrada. És una selecció volgudament representativa, que pretén compendiar l’obra del dissenyador, fent-ne evident les possibles aportacions que des de la producció gràfica s’han proposat i que gradualment han influenciat en la conformació d’una determinada narrativa visual en el mercat editorial.

(R)evolución librera [recurs electrònic]: un movimiento por el futuro de las librerías. Madrid; Barcelona: Prodigioso Volcán, 2023. [36] p. Disponible, previ registre, a partir de: https://www.prodigiosovolcan.com/pv/sismogramas/revolucion-librera/

En el passat Forum Edita que es va celebrar a Barcelona del 4 al 6 de setembre de 2023, es va presentar un estudi sobre llibreries sota el títol (R)evolución librera: un movimiento por el futuro de las librerías. Tot i tenir un nom una mica exagerat (potser seria una sobrepromesa?), aquest estudi de la consultora Prodigioso Volcán recull les principals tendències del món de les llibreries i promet «una propuesta prodigiosa» al final, a tall de conclusió.

Ferney, Frédéric. L’amour de la lecture. Paris: Albin Michel, 2022. 141 p. ISBN 978-2-226-47921-1.

«Recordar és viure, estimar, pensar una segona vegada, i potser pensar millor. I si llegir també fos recordar? Però recordar què? El passat guarda moltes sorpreses... En un llibre s’aprèn de tot, tret de com mentir. Descobrim que estimar és aprendre a llegir. I llegir és aprendre a estimar.»

Professor, crític de teatre, editor, presentador de programes literaris, col·laborador de televisió i ràdio, Frédéric Ferney, també és escriptor. Ha publicat una quinzena d’obres que combinen anàlisis i retrats de novel·listes, pintors i polítics (Winston Churchill, Proust, Aragon, Oscar Wilde i Cendrars, però també Picasso, Rodin i Matisse). 

Olivero, Isabelle. Les trois révolutions du livre de poche: une aventure européenne. Paris: Sorbonne université presses, 2022. 362, [16] p. (Sorbonne essais). ISBN 979-10-231-0675-6.

Diu Isabelle Olivero[1] a les primeres línies del pròleg, que aquest llibre es diferencia del publicat el 1999 (L’invention de la collection: de la diffusion de la littérature et des savoirs à la formation du citoyen au XIXe siècle. Institut Mémoires de l’édition contemporaine; Maison des sciences de l’homme, 1999) en la naturalesa de la investigació duta a terme. Aquell es va basar en el segle XIX francès i en la consagració de la col·lecció com a autèntic gènere editorial. El que ressenyem, segons la seva autora, doctora en Història per l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París i especialista en la història de les col·leccions editorials, parteix d’un qüestionament diferent: el de quan i com aquesta noció (de col·lecció moderna) va ser associada al naixement del llibre de butxaca; com es va construir aquest concepte al llarg del temps (abans i després d’aquell moment generador que, segons ella, suposa el segle XIX) i, finalment, el de si es pot parlar de revolució editorial.