La imparable progresión de la lectura digital

How do we read? [en línea]: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers. Washington, D.C.: National Endowment for the Arts, 2020. 62 p. [Consulta: 11 nov. 2020].

Los informes sobre las prácticas de lectura se vienen prodigando durante los últimos años debido, fundamentalmente, a las transformaciones introducidas por la irrupción de nuevos dispositivos y modelos de acceso a los contenidos. La contraposición con el referente impreso, esto es, con una tradición de siglos, ha ejercido su magnetismo en especialistas de todas las áreas que han vertido sus opiniones sobre la naturaleza y consecuencias del cambio, unas veces fundamentadas, otras meras especulaciones (Cordón García, 2018). Estos análisis se han incrementado cuando han surgido nuevos formatos y formas de acceso digitales, como es el caso de los audiolibros, o bien cuando alguna circunstancia ha alterado el normal funcionamiento de la cadena del libro, como ha ocurrido con la pandemia de la COVID-19, que obligó al cierre de librerías y bibliotecas en todo el mundo, multiplicando exponencialmente el recurso a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020). 

El primer glop de cervesa i altres petits plaers per a escriptors, editors i llibreters

Nuño, Fran. Pequeños placeres en el mundo del libro: para escritores, editores, libreros y demás entusiastas de la letra impresa. Alcalá la Real: Zumaque, 2019. 112 p. ISBN 978-84-941246-3-1. 9,90 €.

Fran Nuño (1973) és escriptor, dinamitzador cultural, llibreter i editor, entre altres oficis vinculats al món del llibre. Aquest petit volum de poc més d’un centenar de pàgines que ressenyem aquí és el seu homenatge, senzill i sense pretensions, als professionals que, com ell mateix, es guanyen la vida amb els llibres: escrivint-los, editant-los, llegint-los, recomanant-los o venent-los.

«Els clàssics en la literatura infantil i juvenil»

Malé, Jordi; Murgades, Josep (eds.). Els clàssics en la literatura infantil i juvenil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. 128 p. (Aula Carles Riba; 8). ISBN 978-84-9168-400-8. 21 €.

L’origen d’aquest volum són les jornades del mateix títol organitzades per l’Aula Carles Riba i celebrades a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans el dies 12 i 13 de maig de 2016. La publicació de les contribucions presentades ha vist la llum quatre anys després en una edició molt acurada a càrrec de Jordi Malé i Josep Murgades.

Llibres cicatriu

Ramis, Llucia. 50 llibres que m’han canviat la vida. Ilust., Julio Fuentes. Barcelona: Bruguera, 2020. 121 p. (Bruguera Contemporània). ISBN 978-84-0242-386-3. 21,90€.

De ben segur que tots tenim alguns llibres que ens han marcat d’una manera o altra. Potser fins i tot algun que ens ha canviat la vida, que aviat és dit. Això és justament el que Llucia Ramis presenta en aquesta obra, amb una gran càrrega personal. Es tracta d’un recull de títols (algun més que els cinquanta anunciats) acompanyats de comentaris i d’unes il·lustracions captivadores de Julio Fuentes. És també el debut d’aquesta escriptora i periodista mallorquina fora de la novel·la.

«Cómics esenciales» 2019: un anuari que val la pena tenir a prop

Cómics esenciales. 2019. Sevilla; Barcelona: Jot Down; Zaragoza: GP Ediciones, 2020. 244 p. ISSN 2530-6251. 20 €.

Sempre són d'agrair aquelles publicacions que, dins d’un àmbit concret, ens ajuden a destriar el bo i millor de cada casa. No ens enganyem: a la majoria de llibreters, bibliotecaris (i professionals afins) ens agradaria llegir molt més del que llegim, però el temps és el que tenim i ja ho sabeu: a tot no es pot arribar. Per això, com ja he dit, va molt bé tenir a mà obres com les que avui comentem. En aquest cas, Cómics esenciales 2019 no deixa dubte sobre quin és el seu contingut.

«La palabra, la letra y la página»

Fontana, Rubén. La palabra, la letra y la página: la forma gráfica del diseño. Pról., Zalma Jalluf. València: Campgràfic, 2020. 235 p. ISBN 978-84-96657-56-4. 22 €.

L’autor del llibre, Rubén Fontana, és un reputat «tipògraf» argentí, que ha estat i continua essent un referent dins de la matèria, especialment a Hispanoamèrica i en menys mesura a Europa. La seva formació és bastant comuna dins el món del disseny, especialment en les generacions de mitjan segle passat. Totes elles es caracteritzen per tenir uns inicis acadèmics en escoles d’art, on es mostren les bases formals d’allò que se’n diu «artisticitat». A continuació i superada aquesta fase, els aprenentatges provenen d’una vida professional competitiva, on els coneixements són extrets de la pràctica diària. Això fa que les seves aportacions al disseny i a la tipografia siguin el resultat d’un «autodidactisme» volgut, condicionant així uns resultats que moltes vegades pequen d’una falta de visió panoràmica i de la manca d’un cert rigor disciplinar. Cal recordar que la creació de centres especialitzats i de caire universitari en la docència del disseny es produeix en les darreres dècades del segle XX. De tota manera, cal rememorar que a Barcelona, i sota el patrocini de la «Llotja», es va crear al 1775 l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.

«Breve historia del marcapáginas»

Gatta, Massimo. Breve historia del marcapáginas. Pról., David Felipe Arranz; trad., Amelia Pérez de Villar. Madrid: Fórcola, 2020. 93 p., [16] p. de làm. col. (Singladuras; 37). ISBN 978-84-17425-53-1. 12,50 €.

Utilitzeu punts de llibre, quan llegiu? Hi ha gent que sí i hi ha gent que no; però no es pot negar que és un objecte conegut per tothom i qui més qui menys n’ha tingut algun cop alguns a les mans. M’equivoco? No pas. Curiosament, però, no se li ha dedicat mai l’atenció que mereixen… o si més no, en comptades ocasions, com el llibre que es ressenya avui aquí, Breve historia del marcapáginas, on Massimo Gatta ens fa un repàs històric i ens posa alguns exemples interessants a conèixer.

Quaranta anys de Laie... amb futur

Laie, la llibreria cafè-restaurant situada al carrer Pau Claris de Barcelona, acaba de publicar un llibre amb motiu dels seus quaranta (40!) anys. Deu fer més de tres anys, aquest blog ja em va demanar que comentés un llibre semblant que la llibreria Mollat de Burdeus va publicar per festejar els seus cent vint anys,[i] edat encara més memorable sens dubte, i me’n vaig sortir com vaig poder perquè és difícil parlar d’un llibre commemoratiu, d’homenatge i també de celebració. 

«El poder transformador de la lectura»

Borràs, Laura. El poder transformador de la lectura. Barcelona: Ara llibres, 2020. 283 p. (Ara Llibres; 479). ISBN 978-84-17804-36-7. 18,90 € en paper, 9,4 € llibre digital.

La vaig conèixer en la intimitat d’un estudi de ràdio un dissabte al matí de ja fa uns quants anys. Tot just acabava de publicar Per què llegir els clàssics avui (Ara llibres, 2011). No la vam presentar pas com la diputada que és avui sinó com a professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB. La Laura Borràs ens va parlar amb el seu encomanadís entusiasme dels clàssics i com la tecnologia era una oportunitat per redescobrir-los.