Clavería Laguarda, Carlos. ¡Cuánto cuesta leer!: reflexiones sobre el precio de algunos libros españoles (1543-1806). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 84 p. (In culpa est; 2). ISBN 978-84-16933-71-6. 11 €.
Aquest títol és el número 2 de la col·lecció In culpa est, una sèrie de la revista anual Titivillus: revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books promoguda per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa. Tant la col·lecció com la revista tenen per objectiu reunir aportacions científiques relacionades amb l’entorn del llibre antic i estan dirigides per Manuel José Pedraza, professor del Departament de Ciències de la Documentació de la Universitat de Saragossa, autor de nombroses publicacions sobre llibre antic.
L’obra arriba de la mà de Carlos Clavería Laguarda (1963- ), professor a l’Escola de Llibreria de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, doctor en Filologia Hispànica i especialista en literatura i llibre de l’edat moderna. Compta amb un notable bagatge en valoració i taxació de llibre antic i és un dels pocs que ha escrit sobre aquestes matèries.
La publicació que ara presenta és un estudi estructurat en deu apartats, a més de la presentació, el colofó i la bibliografia, que tracta sobre el preu dels llibres durant l’edat moderna. Analitza, a través de diversos exemples, aspectes com els costos del paper i de la impressió, el privilegi de l’autor, els tributs i privilegis reials, el preu de venda al públic, els guanys del llibreter i les possibilitats de compra de la població. Aquest darrer concepte l’il·lustra amb exemples procedents dels diferents estaments socials de l’època.
Així mateix, menciona l’evolució dels preus i les puges que han assolit alguns exemplars en un mercat recent i alhora allunyat del moment de la producció del llibre, tot i que tal com manifesta al primer apartat, no és el seu objectiu estudiar el preu actual del llibre antic.
Clavería s’endinsa en el sector dels llibreters, impressors, autors, compradors, comerciants i també governants que constitueixen l’entramat del cicle de la producció literària. El punt de partida per al seu estudi és el catàleg de venda de la biblioteca particular de José Nicolás de Azara (1730-1804) esdevinguda a Roma l’any 1806. Azara fou diplomàtic, mecenes i editor de les Obras de Garcilaso de la Vega (Imprenta Real, 1765), obra de qualitat i adreçada a un públic econòmicament benestant. De la biblioteca, com solia ser costum, es publicà el catàleg alfabètic amb les dades imprescindibles per efectuar la venda: l’autor, el títol, el format, peu d’impremta i el preu. La taxació fou duta a terme pel llibreter Mariano de Romanis (1761-1825). En aquest catàleg hi figuren títols de Joan Boscà (ca. 1492-1542) i Miguel de Cervantes (1547-1616). Clavería en comenta de forma específica alguns: Las obras de Boscán y algunas de Garcilasso de la Vega (Carles Amorós, 1543) i les primeres edicions del Quixot, a càrrec de Francisco de Robles (segle XVII).
L’anàlisi de les tres emissions de la primera edició de les Obras de Joan Boscà aporta informació remarcable sobre la seva producció: les condicions del contracte signat per l’autor amb el llibreter Bages; el paper de la seva vídua Anna Girón de Rebolledo (segle XVI) en l’exercici dels seus drets i la seva queixa vers alguns llibreters espanyols i portuguesos que imprimien i venien exemplars sense el seu consentiment a Espanya i Portugal; els exemplars conservats com a testimoni de les emissions produïdes i localitzats a diferents biblioteques; els privilegis per als diferents regnes i territoris; el cost de producció i, finalment, l’estimació de quin devia ser el preu de venda al públic servint-se de l’exemple de l’obra Crónica del Perú (1553), venuda al preu de cost multiplicat per 2,4. En definitiva, l’autor examina de forma exhaustiva l’edició de Boscà i constata que no fou econòmica per a tot el públic (entre set i deu sous), però sí accessible, atesa la quantitat d’exemplars disponibles per a la venda el mateix any 1543. També analitza les comptades edicions publicades posteriorment i els salaris i preus de l’època.
Clavería dedica especial atenció a la primera edició del Quixot de Cervantes amb privilegi de 1604 contractada amb el llibreter Francisco de Robles i amb peu d’impremta de 1605. Aquesta obra tingué força èxit i de seguida sorgiren noves edicions, tot i que no tots els exemplars foren venuts segons constaten els inventaris post-mortem d’alguns llibreters. En relació als ingressos de l’autor, apunta que Cervantes va ser ben remunerat per l’època i el preu final d’un exemplar de la primera edició rondà els 8,5 rals. Seguint el relat de la venda de la biblioteca d’Azara de 1806, s’hi troba una edició posterior de Robles, de 1608, a un preu molt baix i això addueix el valor d’aquesta peça a les primeries del segle XIX, ben diferent de l’actual.
Paral·lelament, es comenten nombroses obres, contractes, preus de paper, impressió i salaris. Es mostra el treball del món de la llibreria i la impremta, així com els interessos i els models literaris que atreien el públic a través d’uns textos profusament anotats i documentats.
Un argument de treball que enceta l’autor consisteix a valorar si el preu dels llibres era elevat per a la societat de l’època. Per fer aquesta aproximació utilitza com a referents el preu del vi i el preu dels jornals de treballadors de diferents rangs. A partir de la interpretació de les dades pot establir unes primeres conclusions sobre l’accés als llibres per part dels diferents estaments socials i sembla que l’estament més popular tenia possibilitat d’accedir a la part més econòmica de producció impresa. Un altre factor són les prioritats de la població.
Com s’anuncia en el títol, es tracta d’una aproximació. Des del punt de vista metodològic s’observa que els preus no sempre apareixen en la mateixa moneda i això pot confondre el lector, com el fet de seleccionar el preu del vi i no el preu del blat o de la cistella de la compra per valorar les possibilitats d’adquisició de llibres d’acord amb els salaris. En cas de fer un estudi més aprofundit seria interessant incorporar-hi alguna taula clarificadora, així com conceptes provinents d’estudis referents a moneda, preus i índex del cost de la vida de l’edat moderna i ampliar la bibliografia d’aquesta matèria.
Tot i que no és l’objectiu de l’autor abordar el valor econòmic actual del llibre antic, hi ha referències de preus que mostren la seva evolució, des del preu de sortida d’edicions que podien figurar entre set i nou sous, el preu de revenda que podia significar menys de la meitat del preu d’origen, fins a preus desmesurats de subhastes de finals del segle XX assolits en el marc d’un nou concepte social i econòmic del patrimoni històric.
Aquesta nova visió del patrimoni històric ens convida a reflexionar. Per un costat és positiva per a la difusió i comprensió social del llegat cultural de cada país, però per l’altre priva les institucions públiques d’adquirir les peces que completen la seva col·lecció a causa dels elevats preus del mercat. És un fenomen que, associat a les estretors econòmiques permanents, sobretot al Sud d’Europa, està minvant la capacitat d’engrandir les col·leccions públiques que es construeixen en benefici de la ciutadania. Els governs han de destinar notables esforços econòmics per fer compres ocasionals, i no només això, sinó que han d’augmentar la seguretat de les col·leccions per preservar-les de l’acció criminal sorgida en part a causa dels preus de mercat d’algunes peces.
En aquesta línia, les institucions tenen el deure de comunicar a la societat la vàlua de les col·leccions patrimonials existents amb la finalitat de fomentar-ne l’interès i aconseguir progressivament més visibilitat i més recursos.
Finalment, direm que aquest llibre, de poques pàgines però denses de contingut, adreçades a un públic avesat al context del llibre antic, és una aportació més a la literatura, la impremta, la societat i l’entorn social de l’edat moderna que contribueix a descobrir nous aspectes del llibre antic.
Bona lectura,
Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya
Afegeix un nou comentari