Seierstad, Åsne. El llibreter de Kabul. Trad., Carles Sans. Barcelona: Edicions 62, 2022. 332 p. (El balancí; 480). ISBN 978-84-297-8031-4. 19,90 €.
Åsne Seierstad és corresponsal de guerra. Nascuda a Noruega, ha fet reportatges a Kosovo, Txetxènia i Afganistan. Va escriure El llibreter de Kabul l’any 2002, recollint la seva experiència amb el llibreter Sultan Khan i la seva família.
En l’edició de 2022 del llibre, Seierstad afegeix un proemi en què reflexiona sobre la tornada dels talibans al poder i com això ha retornat Afganistan a una de les èpoques més fosques de la seva història (si és que mai n’hi va haver una de lluminosa). Les coses han canviat molt des que Seierstad va escriure el llibre, i malauradament, no per millorar.
El llibreter de Kabul és un llibre trist. Perquè reflecteix la vida de les persones «normals» d’un país que porta en guerra des que tothom recorda. La vida no és fàcil a Kabul, i molt menys a les zones rurals o aïllades del país. Sobretot la vida de les dones.
I és que la història pren Sultan com a punt de partida de la novel·la, perquè d’alguna manera així ha de ser. Els homes, a Afganistan, són l’autoritat inqüestionable dins la família. Porten els diners a casa (els que poden), administren justícia, decideixen sobre els afers familiars, acorden matrimonis per als seus fills i filles, castiguen la desobediència, etc. Però a poc a poc, el llibreter de Kabul va perdent el suposat inicial protagonisme. I aquest focus es posa en les dones de la família. La Sharifa, la seva primera dona, la Sonya, segona i jove esposa; la Mariam, a qui van casar amb el germà del seu marit mort per una bala perduda; la Leila, que amb dinou anys es cuida de tota la família i que vol ser mestra, però que «no està acostumada a lluitar per res, al contrari, està acostumada a renunciar». I moltes altres: mares, tietes, veïnes, filles, clientes de la llibreria.
El llibreter de Kabul és una crònica novel·lada d’una família «normal» de Kabul. Pare i mare, fills i filles, àvia, tothom viu en una mateixa casa, sotmès a l’autoritat paterna, inqüestionable i impossible de desobeir o ni tan sols qüestionar. Perquè el patriarcat castiga les dones d’una manera cruel i intolerable, prohibint que surtin soles al carrer, que decideixin amb qui volen casar-se (i a quina edat), quants fills volen tenir (si és que en volen, que això no entra al cap de ningú), com vesteixen, etc. Tot i que el burca, en l’època que Seierstad va escriure el llibre, no era obligatori, la majoria de dones el portaven quan sortien de casa seva. Per costum adquirit durant el mandat dels talibans, per por a les represàlies, i sobretot per por a les mirades i comentaris lascius dels homes, que les veuen, quan van sense cobrir, com un objecte del qual poden disposar a voluntat i que no mereix cap respecte perquè no té l’estatus d’ésser humà que té un home.
Però aquesta societat asfixiant també afecta els homes, que estan obligats, també, a vestir de certa manera, mantenir una família que acostuma a ser molt nombrosa, i renunciar als seus somnis de viatjar, estudiar o treballar en allò que els agrada. En Yunus, germà d’en Sultan «[...] no està gens satisfet amb la vida que duu. “Una vida de gossos”, diu, treballant del matí a la nit, per recollir les molles de la taula del germà.»
El llibreter de Kabul és un llibre trist, sí. Però escrit amb respecte per la població d’aquest país castigat durant dècades i que, majoritàriament, l’única cosa que vol és viure en pau i poder prendre decisions sobre com viure les seves vides. Tant de bo un dia ho aconsegueixin.
Gloria Arquillo
Llibretera de La inexplicable
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari