Cosín Fernández, Paulo. La emoción de leer: leer las emociones: lectura para el desarrollo personal en jóvenes y adolescentes. Pról., Jordi Sierra i Fabra. Las Rozas: Morata, 2023. 195 p. ISBN 978-84-19287-26-7. 18,99 €. Llibre electrònic, 11,99 €.
Que Paulo Cosín és un activista de la lectura es va constatar en l’anterior Para qué leer.[1] Ara, amb aquesta segona entrega, continua parlant-nos amb vehemència de llibres, de cinema, d’amor, de por, d’humor, d’emocions, en definitiva.
La literatura, la bona literatura, ens provoca emocions diverses. Totes són igual de vàlides i, de vegades, no les podem controlar. L’alegria, la tristesa, la ràbia, i tantes i tantes emocions (n’hi ha més de quatre-centes) són presents als llibres i ens és difícil reconèixer-les, comprendre-les i regular-les de manera correcta. Aprendre a gestionar-les, les nostres i les dels altres, també és una tasca que s’ha de treballar a les escoles i instituts. La intel·ligència emocional es pot educar, s’ha d’educar.
A l’assaig de Paulo Cosín, hi ha fragments que ens il·luminen i ens mostren quines emocions s’amaguen a les novel·les, les clàssiques i les més modernes. Qui hagi tingut l‘oportunitat de llegir els relats que comenta, ho entendrà millor. Si no és el cas, una porta s’obre i ens convida a llegir-los.
El llibre fa èmfasi, sobretot, en les emocions, i ens porta a pensar i recordar els relats que hem llegit i com ens hem sentit quan hem patit amb Shackleton, l’explorador que no va poder arribar al Pol Sud o amb en Gian dei Brughi que, a El baró rampant d’Italo Calvino, no va poder saber el final de la novel·la que estava llegint, també hem fet un sospir quan Edmond Dantès escapa de la presó, i ens hem enamorat de la Becky Thatcher com li va passar a Tom Sawyer. Són emocions que ens recorden que estem vius.
El llibre es llegeix prou bé. Comença amb un pròleg d’en Jordi Sierra i Fabra que ens explica com va esdevenir lector –«leer me salvó la vida», diu– i després escriptor. En aquest breu pròleg presenta el que llegirem i ens recorda que cal llegir des de ben petits i que la paraula parlada o escrita és tot el que necessitem per créixer sans.
A continuació, hi ha una introducció força didàctica que, a manera de tractat de psicologia, ens explica què són les emocions i quina relació hi ha amb els joves i adolescents.
Venen després vuit capítols, alguns més llargs que d’altres, on ens presenten diferents emocions i com el cinema i la novel·la les ha tractat. Són pistes que ens submergeixen en aquest món íntim de les pròpies emocions, però també de les compartides.
El primer no va de la por, l’emoció més forta, la més potent, com podríem intuir. Es titula «La emoción de amar» i ens situa en les novel·les amoroses de tots els temps. És el capítol més llarg, gairebé cinquanta pàgines, on s’analitzen cançons, pel·lícules, poemes i novel·les on ens parla d’enamoraments, conflictes, convivència, infidelitats, etc.
L’autor es val de fragments de novel·les (En la puerta de al lado, de Huntley Fitzpatrick, L’amant de lady Chatterley, de D.H. Lawrence; Campos de fresas, de Jordi Sierra i Fabra; Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo, d’Elvira Sastre; I és així com la perds, de Junot Díaz; Romeu i Julieta, de Shakespeare, i altres) així com de cançons, per anar explicant tot el que té a veure amb l’amor. És el capítol més interessant i, si coneixeu les novel·les citades, llavors és molt més fàcil d’entendre-ho tot plegat. Si no és el cas, llavors, com hem apuntat més amunt, és el moment d’anar a la biblioteca i buscar-les.
Segueixen capítols dedicats a la por, l’esperança, la violència, l’humor, els còmics, etc. Són capítols d’unes vint pàgines cadascun, de bon llegir i força didàctics, amanits amb citacions, fragments de relats i observacions precises del que es vol explicar.
La emoción de leer és, com s’apunta des d’un primer moment, un assaig adreçat especialment als mestres, pares, mares i educadors socials perquè trobin eines, recursos per ajudar a créixer els joves i adolescents a viure amb passió i créixer com a persones més sociables i millors.
S’agraeix l’epíleg final, on en Paulo Cosín fa una repassada al que acabem de llegir i resumeix, en quatre pàgines, les idees que convé recordar. Conclou que el punt i final de l’assaig no és més que un punt de partida de quelcom nou i emocionant. Ho compartim, plenament.
Per conèixer una mica més l’autor: https://impulseducacio.org/la-lectura-millora-el-desenvolupament-del-pensament-critic/
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles
[1] Llibre que ja fou ressenyat en el seu dia en aquest blog. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari