Freytag, Nils; Schlichtmann, Silke. Llegir no és un pal. Trad., Mathilde Sommeregger. Madrid: Maeva, 2024. 40 p. ISBN 978-84-19638-63-2. 14,90 €.
Versió en castellà: Leer no es un rollo (ISBN 978-84-19638-62-5)
Maeva és una editorial de Madrid que, força sovint, publica llibres il·lustrats al voltant del tema de la lectura i els plaers que proporciona. Ara que ens trobem immersos en plena campanya de foment a la lectura familiar, aquest títol arribaria en bon moment, si no fos que...
Es tracta d’un llibre de quaranta-vuit pàgines dobles, on, deixant de banda les guardes, portada i apèndixs publicitaris de promoció editorial, durant vint vegades el text comença amb la frase repetida de: «Llegir és un pal...», afirmació contundent que després s’argumenta amb afirmacions de l’estil de: «...perquè després no puc dormir», «perquè res no existeix en realitat», «perquè significa que estic sol», etc. A la pàgina dreta, un il·lustrador o il·lustradora alemany, cada vegada diferent, intenta contradir la sentència del text amb una imatge que en alguns casos és força endevinada, com per exemple la de Sabine Wilharm que, per il·lustrar la frase «Llegir és un pal, perquè m’he d’esperar molta estona», mostra un elefant desesperat per no poder entrar al lavabo on hi ha un conill llegint a la tassa del wàter; però que en d’altres, com la que acompanya la frase «Llegir és un pal perquè és molt avorrit» feta per Ulrike Möltgen, on es veu que qui llegeix és una nena creuant el carrer en patinet quan el semàfor està vermell, són francament mancades de significació... o la frase està mal traduïda (?), ja que la nena no està avorrida, sinó distreta.
Malgrat que el títol diu que LLEGIR NO ÉS UN PAL, per a un lector infantil que després llegirà vint vegades que sí que ho és, és força dubtós que tot plegat li produeixi un efecte positiu, tot i l’encert paradoxal de la majoria de les il·lustracions. És a dir: si el llibre volia encomanar les ganes de llegir, perquè l’editorial afirma a la contracoberta que es tracta d’una «carta apassionada a la lectura i a l’amor pels llibres», el resultat pot ser ambigu. Però si el llibre es contempla com un catàleg d’il·lustradors alemanys, resulta ben vàlid. O com un «cofee book», que és aquella modalitat de llibres petits i enginyosos, que en Pere Formiguera em va explicar que eren tan usuals a Alemanya, per portar com a ofrena a una casa particular on s’ha estat convidat a dinar o a sopar, tal com s’hi aporta un ram de flors o una ampolla de vi.
En qualsevol cas, com quan es pren una tassa de cafè, el llibre aviat és consumit... i oblidat.
Teresa Duran
Escriptora i il·lustradora, professora jubilada de la Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari