«In praise of good bookstores»

Deutsch, Jeff. In praise of good bookstores. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2022. VII, 200 p. ISBN 978-0-69120-776-6.

«Una llibreria és com una enciclopèdia, conté tot el nostre coneixement en un únic lloc».

Necessitem llibreries, al segle XXI? Per poder comprar un llibre en l’actualitat no cal acudir a una llibreria; vol dir això que són prescindibles? A partir d’aquestes qüestions, Jeff Deutsch reflexiona i plasma les seves idees sobre les bones llibreries a In praise of good bookstores. L’autor és un llibreter icònic, director d’una de les millors llibreries de Chicago, la Seminary Co-op Bookstores. In praise of good bookstores es divideix en cinc capítols que fan referència als elements a tenir en compte en una bona llibreria: espai, abundància, valor, comunitat i temps. El llibre també disposa d’un índex analític final dels conceptes més rellevants, noms propis i entitats.

La gran qüestió resideix en el fet que el comerç de llibres està decaient perquè els lectors no necessiten les llibreries per comprar llibres. Concretament, es fa esment d’Amazon i Jeff Bezos, els quals han convertit els llibres en «líders de pèrdua» (productes venuts amb pèrdues, amb l’objectiu d’atraure clients que podrien comprar altres productes amb els quals sí que s’obtindrien guanys). Això converteix els llibres i les llibreries en elements de poc valor, que només serveixen per obtenir guanys, i ni tan sols per això, perquè funcionen com a purs cimbells. En definitiva, necessitem un model que doni suport a aquestes peces plenes de coneixement.

La col·lecció és molt important en una llibreria. Com podem saber si una col·lecció és bona? Deutsch s’atreveix a dir que «una bona col·lecció ha d’incloure llibres que han estat publicats fa un mes, fa un any, fa mig segle o fa un parell de mil·lennis». Però no uns llibres qualssevol; és feina del llibreter actuar amb fermesa i considerar tant els de dates passades com les noves publicacions. El llibreter és la persona que s’encarrega de gestionar tota la col·lecció, té moltes responsabilitats. Així doncs, se li demana discerniment, filtratge, selecció, muntatge i entusiasme. Sobretot, entusiasme, per transmetre’l també a la llibreria, que es converteix així en un lloc amb molt de valor.

El primer element a tenir en compte és l’espai. Pel que fa a la ubicació on es troba, una bona llibreria no té per què estar situada en cap ubicació específica; és un lloc independent que sempre atraurà els lectors i la seva curiositat. Referint-nos als espais interiors, es parla de l’aleatorietat i de l’art de passejar pels prestatges sense un rumb determinat. Es diu, fins i tot, que existeixen diferents tipus d’exploracions, però, en la majoria dels casos, aquestes acaben en serendipitat: el descobriment d’alguna cosa que ens trobem sense buscar-la. Moltes vegades les deambulacions per les prestatgeries són motivades per les diferents ordenacions, ja que els llibres poden estar ordenats, com a mínim, d’onze maneres diferents. M’ha semblat curiós que algunes llibreries tinguin espais phone-free, amb l’objectiu que la llibreria representi l’oportunitat de centrar-se en alguna cosa més significativa, com els llibres. Les bones llibreries creen aquest espai contra la distracció digital. En la meva opinió personal, no és tan necessari l’existència d’aquest espai, una bona llibreria ha d’aconseguir que els usuaris no sentin la necessitat d’agafar el seu dispositiu.

El capítol següent tracta de l’abundància i, és clar, es mencionen les cinc lleis de Ranganathan. Seguint la primera llei («Els llibres són per fer-se servir»), només pel fet que un llibre hagi estat creat, hauria de tenir el seu lloc al prestatge. Tots tenen el seu dret a ser llegits o, almenys, d’ocupar un lloc on existeixi la possibilitat de ser llegit. La segona llei és «A cada lector, el seu llibre», però una llibreria no és per a tots els lectors, perquè una bona llibreria fa les seves seleccions. L’abundància de llibres requereix que existeixin catàlegs i bibliografies, de manera que és necessari que un bon llibreter tingui passió pels catàlegs i per seleccionar, filtrar, organitzar i emparellar el llibre correcte amb el lector correcte. Encara que, de vegades, això últim no cal: la novel·lista Doris Lessing afirma que la millor manera de llegir és passejar per les llibreries i agafar els llibres que t’atreguin més, i Leslie Stephen opina que hem de seguir els nostres instints i arribar a les nostres conclusions, sense necessitat de consells.

La tercera secció parla sobre el valor. Com podem crear un model de llibreria si les infravalorem? El valor se centra més en les experiències dels lectors quan s'endinsen en una llibreria i no tant en allò material. Les sensacions que experimenten aquestes persones té un valor que no es pot calcular. Tampoc podem mesurar amb un valor exacte allò material, com els llibres. És que uns són més valuosos que d’altres? Qualsevol llibre requereix paciència a tots els nivells: crear-lo, produir-lo, fer-ne difusió, vendre’l i llegir-lo. Diferenciem entre el valor econòmic, el que costa diners, i el valor real, allò que no té preu. Hi ha llibreries dels dos tipus: per exemple, Amazon té com a objectiu 100 % que la venda de llibres sigui rendible, i una llibreria com la Seminary Co-op ha estat creada a consciència i s’ha tingut en compte cada mínim detall per afavorir l’experiència dels lectors. La Seminary Co-op ha establert el model not-for-profit (sense ànim de lucre), amb l’objectiu de vendre llibres amb aquesta intenció. El model és un primer pas per trobar un punt mitjà entre una cosa i l’altra: que sigui profitosa, si bé no exageradament, i que es mantingui com un lloc no només per comprar llibres.

La quarta part ens posa en valor la comunitat. Les llibreries creen comunitat i els llibres la faciliten a través de la solitud, perquè són creats i llegits en la intimitat: el llibre és creat per un pensador solitari, que permet que els seus lectors entrin en el seu pensament, a la vegada que la seva lectura es fa en solitud, però creant comunitat entre tots els lectors. I tornem al concepte de llibreria com a punt de trobada, on es crea comunitat. Fins i tot, algunes ofereixen clubs de lectura, tal com fan a les biblioteques. És contradictori, perquè, per a una bona observació dels prestatges és necessari el silenci, però, tal com afirmen molts llibreters i clients de llibreries, s’han donat moltes històries de connexions entre persones a causa de la compra de llibres. Es pot crear comunitat de moltes maneres i cadascú busca el plaer d’alguna manera: hi ha persones que potser només necessiten un llibre. La llibreria dona els recursos necessaris perquè els lectors adoptin el seu punt de vista. Per aquest fet, una llibreria pot motivar una gran quantitat de perspectives diferents en una mateixa comunitat.

L’últim element, però no menys important, és el temps. És molt valuós per als lectors, ja que alguns consideren que el temps perdut és temps que hauria pogut estar invertit en lectura. Però personalment crec que no ho hem de jutjar així, hem de gaudir del que ens ofereix la llibreria i no pensar si perdem o no el temps, perquè aquest passa constantment. Dedicar-se a la lectura també és explorar pels prestatges, ja que sovint hi passem més estona que per llegir un llibre. Això no és res dolent, a vegades es necessita paciència per escollir el llibre correcte, aquell amb el qual realment sabem que quedarem satisfets. La venda també s’ha de considerar, perquè és un art, i l’art comporta paciència. Hi ha una norma general que diu que els llibres s'han de deixar a les prestatgeries una determinada temporada perquè s’assentin, s’alcin i prosperin.

Els llibreters afirmen que la pandèmia els ha demostrat la importància que tenen les llibreries per a algunes persones, i que la reapertura s’ha sentit com una resurrecció, i després un renaixement. Deutsch finalitza el seu text afirmant que no es tracta d’un elogi, sinó «una celebració i una esperança que la Seminary Co-op prosperarà per a les generacions que arriben» perquè «la pèrdua d’una bona llibreria comportaria la pèrdua d'una manera particular de ser al món». S’han d’acceptar els nous models de negoci, amb els quals atraure les noves generacions.

En la meva opinió personal, m’ha cridat molt l’atenció el fet de considerar tants elements en una llibreria; cadascun d’ells amb el seu significat, tots tenen el seu sentit. In praise of good bookstores no és només un llibre laudatori, permet reflexionar tant a llibreters com a lectors, i convida a valorar les llibreries, que tenim sempre a la nostra disposició com a ciutadans. Tampoc penso que existeixi una única manera correcta de gestionar una llibreria, sinó que cadascuna té la seva pròpia manera de fer-ho i això és el que les fa atractives.

En resum: no és, per tant, que les llibreries siguin només llocs on es venen llibres, sinó que són un món de coneixement, espais de trobada on viure experiències, un lloc on reinventar-se. Deutsch demostra la importància de les llibreries per als lectors i com aquestes no només ofereixen béns, sinó també experiències. In praise of good bookstores, perquè sense llibreries no seriem els mateixos.

Lara Díaz Martínez
Estudiant del doble grau en Comunicació Audiovisual + Informació i Documentació (2018-2023)
laradiazmar@gmail.com