Sant Jeroni a la Val d’Aran

Ja fa uns quants anys que cada 30 de setembre, Sant Jeroni, al Blog de l’Escola de Llibreria publiquem la glossa d’una imatge del sant. N’hem trobat a Galícia, Madrid, Itàlia, Montserrat, entre altres indrets. Com hem explicat en anteriors ocasions, Jeroni és patró de llibreters, arxivers i traductors, entre altres gremis, raó més que suficient que justifica aquesta iniciativa.

Enguany anem a la muntanya, a Salardú, capital de Naut Aran, població de llarga tradició excursionista. A més dels monuments naturals, que en són molts, conserva l'església de Sant Andreu, del romànic tardà (segles XII-XIII). Josep Maria Espinàs, en el que seria el primer dels seus viatges a peu, s’estrena el 1956 al Pallars i l’Aran, acompanyat pel futur Nobel Camilo José Cela. Al llibre que va publicar considera l'església com «una de les més nobles de la Vall».

La conversió de Sant Jeroni, Caravaggio a Montserrat

El 22 d’abril de 1917 arriba al monestir de Montserrat un lot de quadres i antiguitats procedents de Roma. Entre d’altres, un oli d’un Sant Jeroni penitent atribuït a Josep de Ribera, lo Spagnoletto. El quadre l'havia adquirit el pare Ubach a Roma dos anys abans, en la subhasta que va tenir lloc al Palazzo Magni.

Bonaventura Ubach i Medir (Barcelona, 1879-Montserrat, 1960) (O.S.B.) de molt jove, als quinze anys, ingressa al monestir, i als vint-i-tres és ordenat monjo, i ja mostra un evident interès per tot el que fa referència a la Bíblia. El seu entusiasme aviat el porta a conèixer en primera persona l’Orient Mitjà. El 1906 viatja a Jerusalem, Palestina, Síria i Aràbia, on aprèn l’hebreu, l’àrab i el siríac. Fruit d’aquests viatges, el 1913 publica el llibre El Sinaí: viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel. A Roma, entre el 1913 i 1922, és professor de siríac i hebreu al Pontificio Istituto Liturgico di Sant’Anselmo, la casa mare dels benedictins a la Ciutat Eterna.

Sant Jeroni a les Dolomites

Enguany presentem un sant Jeroni italià, país on està enterrat, a la basílica de Santa Maria Major de Roma. La pintura mural en qüestió es troba a Pinzolo, petita població del nord d’Itàlia i punt neuràlgic de les Dolomites de Brenta. La podem admirar a la façana d’una casa del centre, és evident que no passarà als annals de la Historia de l’Art, però el seu estil decididament naïf em va colpir.

Sant Jeroni dels Jerónimos de Madrid

Com cada any, quan s’acosta el 30 de setembre, presentem un sant Jeroni. Ja saben, el patró de traductors i llibreters, entre altres gremis. El projecte Hieronymus endegat el 2016 pel Gremi de Llibreters i la Facultat de Biblioteconomia pren el nom de Jeroni en llatí. El d’enguany és un sant Jeroni de dimensions considerables, un quadre que ocupa el presbiteri de l'església de Los Jerónimos a Madrid, situada al darrere del Museo del Prado. El seu títol és La última comunión de san Jerónimo.

Sant Jeroni a Palma

Com és tradició en aquest blog, cada 30 de setembre presentem un nou Sant Jeroni. Avui, el de la Catedral de Palma, a Mallorca. Jeroni és patró de llibreters, traductors, arxivers, arqueòlegs, exegetes, bibliotecaris i escriptors. Motius més que suficients per haver estat escollit el seu nom, Hieronymus, per anomenar el projecte endegat enguany pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Sant Jeroni a Jaca

Com cada any, quan arriba la festivitat del 30 de setembre, presentem un Sant Jeroni. A la catedral romànica de Jaca existeix un retaule dedicat al sant. Jeroni va ser el traductor de la Bíblia al llatí, la vulgata. Per aquest motiu va ser declarat patró dels llibreters. Sant Jeroni acostuma a anar acompanyat de diversos atributs: un lleó agraït, una vanitas en forma de crani, la pedra en què és colpejava el cap per mantenir-se despert i quasi sempre un o més llibres.

30 de setembre, Sant Jeroni, patró dels llibreters

El 30 de setembre l'Església catòlica celebra Sant Jeroni. Aquest sant visqué a cavall dels segles IV-V i és important –entre altres coses– per ser l'autor de la versió llatina de la Bíblia (coneguda com «la Vulgata»).