Marchamalo, Jesús. Tocar los libros. Madrid: Cátedra, 2020. 137 p. ISBN 978-84-376-4112-6. 12 €.
Per als que ens agraden els llibres, un dels motius que farà que recordem aquest 2020 és la recuperació que ha fet l’editorial Cátedra d’un de deliciós, «d’una petita joia», com va qualificar-lo Emili Teixidor a les pàgines de l’Avui. Es tracta de la setena edició de Tocar los libros de Jesús Marchamalo, que va publicar-se per primera vegada el dia de Sant Jordi –com no podia ser d’una altra manera– de 2004 en una edició no venal a càrrec del Centro de Profesores y Recursos de Cuenca, dins de la col·lecció Cuadernos de Mangana. Després, el 2008, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas en feu una edició electrònica. El boca-orella i una crítica excel·lent al diari ABC va fer que Fórcola Ediciones l’incorporés al seu catàleg el 2010, fins que enguany Cátedra ha recollit el testimoni per oferir-nos-en una edició ampliada.
En paraules de l’autor, «[Tocar los libros es] de entre los míos, uno de mis libros preferidos y probablemente el que más tiene que ver conmigo, y con mi mundo de autores, lecturas e historias. Y en la medida en que todos los libros de algún modo lo son, seguramente el más autobiográfico» (p. 9-10). Consisteix en una amalgama temàtica entre biblioteca personal, lectures, autors i tot el que gira al seu voltant: organització, esporgada, conservació... convivència més o menys feliç amb altres espais de la casa, persones i objectes. Marchamalo l’ha tractat també en obres amb títols tan significatius com Donde se guardan los libros: bibliotecas de escritores (2011) i Los reinos de papel: bibliotecas de escritores (2016) que trobareu ressenyada en aquest blog i encara en d’altres de manera més tangencial com Las bibliotecas perdidas (2008).
La seva és una mirada compassiva amb les fílies i amb les manies que ha desenvolupat i desenvolupem entorn del llibre. De fet, el poeta Luis Alberto de Cuenca defineix Marchamalo com a bibliòpata perquè «Si uno se ha paseado por esos libros, aunque haya sido superficialmente, se habrá dado perfecta cuenta de en qué consisten esos síntomas bibliopáticos: amor convulso a la literatura, pasión desaforada por el libro y fetichismo en dosis descomunales. Todo eso confluye en Marchamalo y lo convierte en un biblioenfermo como he conocido muy pocos a lo largo de mi vida, en una especie de recipiente universal de todas las bibliopatías». No desmentirem de Cuenca, sinó que afegirem que beneïda sigui la bibliomalaltia de Marchamalo perquè ens desvetlla un plaer enorme que, més enllà dels llibres esmentats, es manifesta en programes de ràdio, televisió, articles de premsa, conferències, xarxes socials (@jmarchamalo), nombroses entrevistes a YouTube o comissariant exposicions com la dedicada al centenari del naixement de Miguel Delibes, oberta durant els mesos de setembre a novembre de 2020 a la Biblioteca Nacional de España (BNE).
Maria Elvira va escriure la ressenya de l’edició de 2016, els recomano que la recuperin perquè en fa una recensió exhaustiva insuperable. L’edició actual de Cátedra, que manté els mateixos capítols («Vivir con libros», «El orden y el concierto», «Cómo deshacerse de 500 libros», «Un libro cada treinta segundos» y «Libros esguardamillados»), incorpora una nova introducció, el pròleg ampliat de Luis Mateo Díez, altres textos inèdits i nombroses imatges noves, fins al punt que encara que l’haguem llegit abans –com és el meu cas, que vaig tenir la sort de gaudir de la de 2004 i la de 2011, dedicada per l’autor–, és com una novetat acabada d’arribar a les llibreries i que frisem per llegir amb la seguretat que no ens decebrà. Amb tot, malgrat que això ja és un mèrit en si mateix, vull destacar-ne un altre que fa que la lectura de Marchamalo sigui única i ens proporcioni un goig indescriptible: al meu entendre, un dels trets més característics de la seva prosa és l’ús d’un llenguatge ric, fresc, juganer i culte alhora, que utilitza metàfores que en les mans d’altres escriptors ens grinyolarien, però que en les seves fan realitat l’aforisme horacià prodesse et delectare. La preocupació per la llengua, per les paraules és una de les constants del conjunt de la seva obra com es fa palès a La tienda de palabras (Siruela, 1999), Palabras en el bosque: diálogos de lobos y preposiciones (Centro de Profesores y Recursos de Cuenca, 2008) o Palabras (Kalandraka, 2013) entre tants d’altres, com també ho és l’aproximació còmplice i intimista als autors com mostra abastament –però no sols aquí– en la col·leció Minilectura de Nórdica Libros.
A través de múltiples digressions, a Tocar los libros Marchamalo ens acosta llibres i autors, i ens acaba fent una sessió admirable de prescripció lectora. Tanmateix, les seves recomanacions no són una sentència inapel·lable sinó un acte de generositat fraternal, convençut com està que «Compartir lecturas hermana como hermanan los gustos culinarios…» (p. 27).
En definitiva, som davant d’un llibre molt recomanable –com tots els de l’autor– que es llegeix d’una tirada i que Cátedra ha tingut l’encert de mantenir en la seva petita mida inicial, gairebé com un fulletó, perquè càpiga en una mà de tal manera que ens acompanyi per tenir-lo sempre a l’abast (Marcial, Epigrames, llibre I, II).
Concepción Rodríguez-Parada
Coodinadora del màster de Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari