Un any més, el Gremi de Llibreters de Catalunya va organitzar la festa major dels llibreters, el Premi Llibreter, una celebració on l’alegria plana en l’ambient i els somriures il·luminen les cares. I aquest any amb més motiu, atesa la recuperació de les trobades presencials i l’absència de mascaretes. Després de dos anys de celebració a mig gas, hi havia moltes ganes de compartir durant unes hores aquesta trobada festiva professional, acompanyats per representants de les altres baules de la cadena del llibre: editors i distribuïdors.

Com la majoria de lectors d’aquest blog saben, el Premi Llibreter és una distinció que s’atorga a obres de ficció ja publicades, però que no han tingut prou reconeixement del públic i la crítica, i que els llibreters creuen que es mereixen una segona oportunitat. Els qui atorguen aquests premis és un grup força nombrós de llibreters, organitzats en comissions per cadascuna de les cinc modalitats de què consta. Cada comissió proposa les obres candidates, i finalment s’escullen els guanyadors per votació, sense cap pressió externa. És una feina sovint difícil, tenint en compte la bona oferta editorial existent.