maig 2020

Skliar, Carlos. La inútil lectura. Madrid: Mármara, 2019. 257 p. (Mármara ensayo; 3). ISBN 978-84-120080-2-9. 17,90 €.

La virtut de la inutilitat. D’això tracta aquest llibre de l’educador, investigador i escriptor argentí Carlos Skliar, amb un títol que en aquests dies que vivim pot convertir-se en un bàlsam transformador. Perquè llegit ara, nosaltres, que fins fa no gaires dies estàvem immersos en la societat del bullici, de les urgències quotidianes i del carpe diem, del be quick or be dead, de la tirania de treure beneficis de tot allò que fem, nosaltres, que havíem de ser sempre productius i els números 1 o res... hem hagut de parar per força. Ha arribat el temps del confinament. Hem passat de cop del prestissimo al lento moderato. El món ha hagut de compassar els moviments. Ara és el moment de replantejar-nos algunes coses per quan arribi el dia del desconfinament, i aquest llibre pot ser un primer pas.

Boardley, John. Typographic firsts: adventures in early printing. Oxford: The Bodleian Library, 2019. 192 p. ISBN 978-1-85124-473-7. 36,39 €.

L’aparició de la impremta, i la major circulació d’idees que fou possible gràcies a la multiplicació dels textos, va suposar una autèntica revolució que va causar profundes transformacions a l’Europa occidental. De fet, la tendència actual és la de fer coincidir la invenció de la nova tecnologia tipogràfica a mitjans del segle XV amb el final del període medieval i l’inici de l’època moderna.[1] L’estudi de les innovacions que van donar forma al primer mitjà de comunicació de masses són el principal objectiu de l’obra que aquí es ressenya, la qual analitza totes les novetats que va introduir la impremta en els materials de lectura al llarg de les primeres dècades posteriors a la seva invenció, algunes de les quals varen acabar per establir el cànon tipogràfic occidental.

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.

O’Connell, John. El club de lectura de David Bowie. Trad., Laura Ibáñez; ilust., Luis Poadín. Barcelona: Blackie Books, 2019. 288 p. ISBN 978-84-17552-66-4. 19,90 €.

David Bowie. No calen més presentacions. Tothom qui hagi viscut durant l’últim quart del segle XX, sap qui era. L’ha ballat, l’ha taral·lejat. L’haurà vist actuar en alguna pel·lícula. El recordarà amb un llamp travessant-li tot el llarg de la cara, vestit de mil maneres, i sabrà que tenia una pupil·la més grossa que l’altra. Tothom sap, per utilitzar una expressió molt suada, que David Bowie era un artista polifacètic. Jo, sense ser-ne un mitòman, també formo part d’aquest «tothom» i sabia tot això. I potser ara seré un heretge laic, però m’arriscaré: coneixia més la seva faceta d’actor que la de músic (enteneu-me: les seves evolucions musicals, així com les diverses personalitats que va adoptar durant la seva carrera de cantautor, m’eren difícils de resseguir i identificar).

Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria [en línia]: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 5 maig 2020]. ISBN 978-84-89384-98-9.

És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

Albarello, Francisco. Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 224 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-24-6. 18 €.

L’últim llibre de Francisco Albarello, Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas, analitza en profunditat els canvis culturals que la pràctica de la lectura en pantalla ha introduït en la nostra vida quotidiana. Com a continuació de la recerca doctoral de l’autor, aquest estudi sorgeix en un moment en què la pantalla hegemònica, la de l’ordinador de sobretaula, ha cedit part del seu protagonisme a les pantalles portables i ubiqües dels telèfons mòbils i les tauletes. Albarello, doctor en Comunicació Social per la Universidad Austral, alimenta aquí el debat sobre com es llegeix en l’actualitat i ofereix arguments a favor dels nous hàbits i de les noves capacitats que els lectors desenvolupen en l’actual ecosistema de pantalles.

Chica, Carmen (coord.). Cómplices: de Paco con Paco Camarasa. Barcelona: Alrevés, 2019. 259 p. ISBN 978-84-17077-86-0. 20 €.

Aquest és un llibre amb dues parts molt diferenciades. La primera consta d’una presentació, un pròleg de Carlos Zanón i 25 col·laboracions individuals. Cadascuna d’elles, escrita per un «cómplice» de Paco Camarasa. Dos d’aquests capítols són escrits a dues mans.

Montero Aroca, Juan. La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965). Valencia: Tirant Humanidades, 2020. 403 p. (Plural). ISBN 978-84-18155-07-9. 29,90 €.

És poc freqüent la publicació d’assaigs sobre la novel·la criminal en el nostre país i menys encara si és centrat únicament en el moviment literari de la novel·la negra nord-americana, del qual encara ara en sobresurt el pioner, La novela negra de Javier Coma, publicat el 1980. Només per aquest fet ja hauríem de saludar l’aparició de La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965), de Juan Montero Aroca; ara bé, a vegades es troben llibres en què títol i contingut no s’adiuen, i aquest n’és un.

Jiménez Pérez, Elena (coord.). Educación lectora. Madrid: Síntesis, 2018. 212 p. ISBN 978-84-9171-088-2. 21 €.

Educación lectora és un recull de vint-i-un estudis que volen presentar-nos el món de la lectura des de diferents perspectives. S’estructura en dos grans blocs: els primers capítols ens apropen a la lectura des d’una perspectiva externa, és a dir, des dels diferents escenaris que tenen la lectura com a eix principal, com ara les biblioteques. L’altre gran bloc s’endinsa en l’essència de la lectura, la comprensió lectora, l’ús que en fan els estudiants, les aproximacions i les estratègies.