És ben coneguda l’atracció que, al llarg dels últims segles, ha exercit la Mediterrània entre els anglosaxons, especialment entre els més cultivats i sensibles. Potser el símbol més vistós, i alhora més impactant del poder d’aquest lligam, a voltes quasi obsessiu, el trobaríem en la precoç mort de tres poetes romàntics anglesos: Shelley ofegat a la badia de La Spezia, Keats sucumbint a la tuberculosi a la mateixa piazza di Spagna de Roma i Byron, defallint a la malaltia durant el setge de Mesolongi, quan lluitava per la independència de Grècia. Les ànimes més exaltades i vigoroses del Nord acabant els seus dies a les platges del Sud. Hi ha un llibre deliciós de María Belmonte, Peregrinos de la belleza, editat per Acantilado, que narra altres casos d’escriptors i artistes del nord d’Europa, bàsicament anglosaxons, tocats també per la dèria de la Mediterrània.
Ricard, Pascal. Les yeux n’usent pas le papier: réflexions d’un bouquiniste à l’aube du XXIème siècle. 2ème éd. Nice: Pourquoi viens-tu si tard ?, 2019. 63 p. ISBN 978-2-919113-71-2. 10 €.
No hi ha res com els petits llibres, tenen el poder de seduir el lector en poques línies, només obrint-los ja salten unes paraules per aquí i per allà, uns títols engrescadors ens conviden a seguir llegint, i a més ens acompanyen físicament en tots els moments del dia gràcies a la seva deliciosa lleugeresa.
Julià i Avellaneda, Isidre; Lladó i Pascual, Josep; Illamola Ganduxé, Emília. Els poetes del Maresme (del segle XVI a l’any 2000). Argentona: Voliana, 2019. 351 p. (Voliac. Poesia; 13). ISBN 978-84-948238-5-5. 17€.
Aquesta recopilació poètica d’enquadernació rústica amb solapes, editada enguany per Voliana Edicions i inclosa en la seva col·lecció «Voliac. Poesia; 13», és una excel·lent aportació a la identitat cultural de la comarca del Maresme. Es tracta d’un treball exhaustiu, fruit del gran amor dels autors per la poesia, i realitzat en part en un temps on el gènere poètic era marginal. L’original va romandre oblidat durant 50 anys en un calaix. Segons Albert Calls i Xart, periodista i escriptor, es tracta d’un vademècum de la poesia publicada a la comarca, amb el tall referencial del segle XX.
Carroll, Lewis; Gladstone, W.E.; Roberts, William; Roosevelt, Theodore; Whrton, Edith; Woolf, Virginia. Del vicio de los libros. Present. y trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2019. 132 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-949586-8-7. 18 €.
Per què es publiquen llibres sobre el gaudi de la lectura? A qui habitualment no llegeix, aquesta mena de llibres no li cridarà gens l’atenció per la senzilla raó que es perd el plaer que provoca la lectura; qui habitualment sí que llegeix (tant si ho fa de tant en tant com si no pot estar mai sense un libre entre les mans), no necessita que li diguin que llegir produeix benestar. Llavors, per què es publiquen llibres com el que és objecte d’aquesta ressenya, Del vicio de los libros?
Touton, Isabelle. Intrusas: 20 entrevistas a mujeres escritoras. Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2018. 323 p. (Letra última; 11). ISBN 978-84-9911-517-7. 20 €.
Toda mujer ha conocido el tormento de la llegada a la palabra oral, el corazón que late hasta estallar, a veces la caída en la pérdida del lenguaje, el suelo que falla bajo los pies, la lengua que se escapa; para la mujer, hablar en público —diría incluso que el mero hecho de abrir la boca— es una temeridad, una transgresión. Doble desasosiego, pues incluso si transgrede, su palabra casi siempre cae en el sordo oído masculino, que solo entiende la lengua que habla en masculino.
Hélène Cixous, La risa de la medusa: ensayos sobre la escritura (Anthropos, 1995)
Weldon, Fay. ¿Por qué nadie publica mi novela? Pról., Sandra Roderiks; trad., Martín Schiffino. Madrid: Círculo de Tiza, 2019. 175 p. ISBN 978-84-949131-7-4. 20 €.
Fay Weldon (Birmingham, 1931) és una de les escriptores més populars en llengua anglesa, amb més de 30 novel·les publicades, i guanyadora d’importants premis literaris. A les seves obres hi surten dones compromeses, lluitadores, sempre des de l’humor i la provocació. A ¿Por qué nadie publica mi novela? s’analitza com ha de funcionar una obra, com s’ha d’escriure i quines coses s’han d’evitar per tal que, finalment, es publiqui i tingui el vistiplau dels agents literaris i editors.
Jacobs, Bárbara. La buena compañía. Barcelona: Navona, 2019. 214 p. ISBN 978-84-17181-63-5. 16 €.
La imagino en el seu petit estudi envoltada de llibres. Roba còmoda. Sense vacil·lacions, allarga la mà i extreu amb cura algun dels volums de la seva biblioteca, ordenada estrictament, quasi malaltissament. De la lleixa a terra on van creixent piles que després tornarà a ordenar amb la mateixa obstinació i la voluntat de confegir un cànon de les lectures que ella considera indispensables.
Snijder, Ronald. The deliverance of open access books [en línia]: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press], 2019. 234 p. <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 15 gener 2020].
El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open access les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?
Serrano, Montse. Todo pasa en la calle Buenos Aires: cuarenta años de librera. Barcelona: +Bernat, 2019. 258 p. ISBN 978-84-09-10658-5. 22 €.
1 de setembre de 1978. Puja la persiana de La Bernat, una petita llibreria de Barcelona que al llarg dels anys esdevé un microcosmos, on es barregen clients, sentiments, vivències, experiències… Tot un lligam de vida entre els personatges d’aquest llibre, on queda palès que més que personatges hi ha persones. I, especialment, ella: la Montse Serrano, propietària de la llibreria.
Lamentem informar de la inesperada defunció, dissabte passat, 25 de gener de 2020, de la professora de l’Escola de Llibreria Gemma Xifré Boada, propietària de la Llibreria Antiquària Maldà de Barcelona. La Gemma, nascuda a Maldà el 1976, es va llicenciar el 1998 en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Ja d’estudiant havia començat a treballar a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern del Passeig de Gràcia. Just acabada la carrera, es va posar a treballar a la Llibreria Antiquària Farré, on durant 17 anys acumulà una gran experiència en el món del llibre antic, de manera autodidacta. En aquesta llibreria era la responsable de la redacció i maquetació dels catàlegs, que incloïen notícies d’incunables, manuscrits antics i exemplars de gran raresa.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.