desembre 2016

Orwell, George. Llibres o cigarrets. Trad., Dolors Udina. Barcelona: Viena, 2016. 141 p. (Inquiets de Viena; 5). ISBN 978-84-8330-906-3. 16 €.

Tothom coneix George Orwell, no necessita presentació; però la veritat és que més enllà de les tres obres que coneixem: Homenatge a Catalunya, 1984 i La rebel·lió dels animals, poques són les persones que han llegit altres obres. Per això és d'agrair aquest volum, Llibres o cigarrets, editat per Viena, un deliciós recull de vuit articles escrits i publicats en diferents revistes i diaris, on l’autor fa girar la roda dels records i es posiciona políticament a partir de les seves experiències.

L'art de lire: de la Renaissance au XXe siècle. Dir. éditoriale, Séverine Cuzin-Schulte; recherche iconographique, Émeline Leduc. Paris: Artlys, 2016. 71 p. (34 il·lust. col.) ISBN 978-2-85495-631-3. 10,60 €.

La coberta és suggerent: una noia reclinada llegint un llibre, el clarobscur accentua encara més la seva nuesa, la llarga cabellera pèl-roja es precipita sensualment damunt la pell d’un animal. És un quadre del pintor francès Jean-Jacques Henner (1829-1905) famós pel tractament que va fer del nu femení.

Mahrenholtz, Katharina; Parisi, Dawn. ¡Literatura!: un viaje por el mundo de los libros. Trad., Anna Coll. Madrid, etc.: Edaf, 2016. 183 p. ISBN 978-84-414-3640-4. 22 €.

Si tenim ganes de fer un repàs lleuger i entretingut de les principals obres de la literatura universal, aquest és, sens dubte, el nostre llibre. ¡Literatura!: un viaje por el mundo de los libros ens arriba des d’Alemanya de la mà de Katharina Mahrenholtz —redactora dels serveis informatius de la secció de cultura especialitzada en literatura de la cadena NDR— i de Dawn Parisi, llicenciada en Art i Disseny i col·laboradora de diverses editorials i agències literàries. Parisi s’encarrega d’il·lustrar, de manera alegre i desenfadada, el text de Mahrenholtz, del mateix tarannà. Així doncs, les dues autores es complementen d’allò més bé per oferir-nos un llibre de consulta que trenca tots els tòpics sobre els manuals de literatura —de vegades massa erudits, seriosos i feixucs—, cosa que ens permet una primera aproximació a la matèria gens menyspreable.

Arqués, Neus. Vive 50: cambiar de vida sin cambiar de barrio. Barcelona: Comanegra, 2016. 255 p. ISBN 978-84-16605-45-3. 18 €.

Quan em van demanar que fes la ressenya de Vive 50, vaig pensar que m’hauria de llegir, com tantes d’altres vegades, quelcom que tingués a veure amb la meva professió. Però no, aquesta vegada no. La petició venia, curiosament, relacionada amb la meva edat. Feia quatre dies que havia fet els cinquanta i els responsables d’aquest blog ho sabien (si més no perquè havia deixat unes quantes càpsules de cafè a la màquina i unes catànies per commemorar-ho). Suposo que varen pensar que em sentiria identificada amb el tema del llibre i podria entendre molt millor el seu contingut.

Pujol, Enric; Riba, Jordi (coords.). Llibres que fan idees [en línia]: els principals títols per entendre el món d’avui. Barcelona: El Núvol, 2015. 217 p. (Biblioteca del Núvol; 12). <www.nuvol.com/wp-content/uploads/2015/04/llibresquefan_v6.pdf>. [Consulta: 17 oct. 2016].

El text és un assaig de filosofia política, econòmica, cultural i social, estructurat en un recull d'articles escrits per diferents autors, els quals analitzen, succintament, aquells llibres i pensadors que han deixat empremta dins del pensament. L'objectiu de l'estudi és revisar les transformacions en el pensament contemporani des de finals dels vuitanta del segle passat fins a l'actualitat.

Queixas Zas, Mercedes. De pergamiños, follas voandeiras e libros ao .gal: breve historia da literatura galega. Vigo: Xerais, 2016. 228 p. (Libro X; 14). ISBN 978-84-9914-983-7.

El títol del nou llibre de Mercedes Queixas —que és una especialista i una divulgadora— no és gaire aclaridor: l’al·lusió a pergamins, fulls i llibres indueix a pensar en una història del llibre. El subtítol, en canvi, sí que descriu exactament què tenim entre mans: una breu història de la literatura gallega, des de l’extraordinària poesia medieval fins a l’extensa producció de finals del segle xx, que no dóna gens de rellevància al suport físic, però en dóna molta a la qüestió lingüística. És un llibre, doncs, que hauria d’interessar força en l’àmbit català. No només perquè la literatura gallega —com, de fet, la immensa majoria de literatures— és una completa desconeguda per a la majoria, sinó perquè la situació lingüisticoliterària gallega ens és en certs aspectes molt pròxima i la podem entendre molt bé.