Kurschus, Stephanie. European book cultures: diversity as a challenge. Wiesbaden: Springer VS, cop. 2015. 383 p. (Research). ISBN 978-3-658-08059-4. 32,12 €
L’any 2015, l’editorial Springer VS va publicar el llibre European book cultures: diversity as a challenge de Stephanie Kurschus. Partint d’un cert paral·lelisme amb el terme «cultura europea», l’autora explora la possible existència d’una cultura comuna del llibre a escala europea. En l’aproximació al terme «cultura del llibre europea», l’autora atorga un paper central al mercat editorial, lligat a la dimensió econòmica del llibre, i presenta la promoció del llibre com a instrument d’equilibri dins d’una esfera més lligada a la intervenció pública i la dimensió social i cultural del llibre.
El llibre, de gairebé 400 pàgines, s’estructura en cinc grans capítols: en el primer, l’autora fa una primera aproximació al concepte «cultura del llibre», descrivint-lo com a complex i en evolució constant. El segon capítol aprofundeix en aquest estudi a partir de la presentació de diferents definicions del terme cultura, la descripció del terme «cultura del llibre» així com dels seus principals atributs i trets configuradors (com ara la veracitat, autoritat, estructura, accessibilitat i generalitat, entre d’altres), el seu rol en la societat i els reptes actuals als quals ha de fer front. En aquest darrer apartat l’autora fa referència a la doble natura que tenen els llibres (econòmica i cultural), la legitimitat de la intervenció pública, la internacionalització i consegüent concentració del mercat, els canvis en els hàbits lectors i la discussió entorn els drets de propietat intel·lectual. En el tercer capítol es presenten el marc legal, tant a escala internacional com nacional, els trets característics del mercat editorial, lligats a la dimensió econòmica de la «cultura del llibre», així com tot un seguit d’indicadors que han de permetre aproximar-nos a la «cultura del llibre».
A partir d’aquest recull d’indicadors l’autora porta a terme una anàlisi estadística de conglomerats per identificar l’existència de diferents tipus de cultures del llibre europees. El quart capítol se centra en la promoció de la «cultura del llibre» als diferents països europeus. En concret, es repassen els arguments que hi ha al darrere de la intervenció pública en aquest àmbit, s’exposen diferents instruments de promoció dels llibres a escala europea, com per exemple els marcs reguladors en l’esfera cultural i dels llibres, els ajuts a la creació, a la publicació i distribució o les mesures estimuladores del consum cultural, entre d’altres. També s’analitzen els problemes i crítiques que generen alguns d’aquests mecanismes com ara la seva opacitat, la ineficiència o els problemes lligats al patrocini públic-privat i a projectes transnacionals dins de la Unió Europea. En el darrer apartat d’aquest capítol, l’autora analitza l’eficiència de les mesures de promoció del llibre i acaba plantejant tot un seguit de requisits perquè aquestes mesures siguin eficaces. En el darrer capítol es discuteix la capacitat que la cultura del llibre té per adaptar-se i progressar en l’entorn digital.
A part de nodrir-se d’una revisió exhaustiva de la literatura acadèmica i de fonts d’informació d'àmbit europeu com ara el Compendium of cultural policies and trends in Europe, on es facilita un recull de les polítiques en el sector del llibre en tots els països considerats a l’estudi, l’autora presenta dades de les principals fonts estadístiques oficials a escala europea. L’estudi abasta tots els països membres de la Unió Europea, més Suïssa que, segons l’autora, podria servir com a símil, a petita escala, de la Unió Europea, donada l’existència de diferents llengües, valors i cultures que haurien de considerar-se i incorporar-se en cas d’existir una política única del llibre. L’estudi no es queda només en una vessant descriptiva, sinó que inclou dues anàlisis empíriques rellevants, a partir de tècniques estadístiques avançades: d’una banda, una anàlisi de conglomerats per identificar els elements comuns que conformarien les cultures del llibre europees, si n'existissin més d’una i, de l’altra, una anàlisi de regressió per analitzar els efectes i l’eficiència de diferents mesures de promoció del llibre.
Les principals aportacions de l’estudi es poden sintetitzar en els aspectes següents: el llibre ressenyat contribueix de manera rellevant a la descripció del terme «cultura del llibre», que comparteix moltes de les característiques del terme «cultura», entre elles, la d'evolució constant. Alhora que explica per què les cultures dels llibres divergeixen entre estats i regions. L’anàlisi empírica no permet observar grups clars de països que comparteixin diferents tipus de cultures del llibre. D’aquí, l’existència d’una clara heterogeneïtat entre les cultures del llibre europees, essent les seves diferències més rellevants que les similituds. En aquest context, no té massa sentit parlar, doncs, d’una política general per al sector del llibre per a tots els estats membres. En el seu lloc, les polítiques de promoció del llibre necessiten adaptar-se a entorns específics i diversos.
En suma, es tracta d’un estudi ambiciós, centrat en una perspectiva transnacional de les «cultures del llibre» europees, en el qual es combinen l’anàlisi més descriptiva de la documentació rellevant en l’àmbit amb sengles anàlisis empíriques. Els resultats d’ambdues anàlisis es presenten de manera entenedora per a un públic ampli, cosa que facilita la lectura a tots els públics interessats en el món del llibre. La combinació de mètodes enriqueix el resultat final, convertint-lo en un llibre de referència pel que fa a l’estudi del sector del llibre a escala europea. Sí que és cert, com assenyala la mateixa autora al pròleg, que des de la finalització del llibre, a inicis de l’any 2013, hi ha fets importants que podrien afectar els resultats de les anàlisis, entre ells el fet que les dades emprades en ambdues anàlisis empíriques fan referència al període anterior a la crisi econòmica i que a més han estat actualitzades recentment. En aquest sentit, seria interessant veure com aquestes dades més actuals han afectat (o no) aquesta «cultura del llibre europea» i, en particular, les mesures de promoció per part dels governs.
Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Afegeix un nou comentari