Sampson, Freya. La última biblioteca: una novela sobre la importancia de defender los lugares que nos unen. Trad., Puerto Barruetabeña Díez. Madrid: Maeva, 2024. 277 p. ISBN 978-84-19638-78-6. 19,90 €.
Primera novel·la de la periodista britànica Freya Sampson, publicada originalment el 2021 que a hores d’ara ja ha estat traduïda i publicada a quasi una vintena de països.
Com diu l’autora a la introducció, li encanten les biblioteques, i aquestes han format part sempre de la seva vida. La seva proposta és, doncs, escriure sobre la importància d’aquests espais, no només com a contenidors de llibres sinó també com a punts de trobada per a les comunitats que les envolten. Amb aquest objectiu, la novel·la narra com, davant la notícia que el govern vol tancar per dèficit pressupostari la biblioteca d’una petita comunitat anglesa, els seus veïns usuaris s’organitzen per aconseguir evitar la seva desaparició. La narració passa a ser un al·legat de la lluita comuna per tal que les coses que verdaderament ens importen i donen sentit a les nostres vides existeixin. I aquest propòsit està totalment assolit per l’autora.
La història que s’explica en aquesta ficció és dolça i entranyable, on triomfa la bondat. Per això entra dins del gènere de les feel good. Guanya l’amor, l’amistat i el poder intern dels personatges que hi apareixen. Cadascú compleix la seva funció i la personalitat de cadascun està ben construïda, malgrat que els diàlegs entre ells són a vegades molt simples i una mica superficials. La bibliotecària, June Jones és la protagonista, i lidera la campanya de protesta per evitar el tancament de la biblioteca. Aquesta jove està encerclada per un passat personal dolorós que fa que prefereixi la companyia dels llibres al món exterior dels adults, però serà ajudada i cuidada per l’Alex, un vell amic amb qui veurà sorgir l’enamorament. La resta de personatges, eclèctics i en certa manera solitaris, són una colla de joves, nens i adults, que faran que, en les connexions d’amistat dels seus actes es vagi desenvolupant la història. Són 38 capítols, alguns d’ells de narració una mica lenta i amb molts tòpics, però per sort el gir final de la trama és força creïble i arriba a un desenllaç consolador: el petit poble de Chalcot aconsegueix no perdre la seva estimada biblioteca.
La traducció a l’espanyol del títol de la novel·la com a La última biblioteca, de l’original The last chance library, potser no és massa adequat, ja que evoca un esdeveniment en certa manera apocalíptic que no és pas el que acaba ocorrent.
En definitiva, una bonica història d’actualitat, que reivindica la necessitat de lluitar per allò que és valuós per a les persones, que malauradament no es prodiga en excés en aquesta societat nostra cada vegada més immersa en una revolució tecnològica de futurs desconeguts. Tot i això, siguin benvinguts els missatges de reivindicacions i esperances. No deixem de llegir històries que ens commoguin!
Estudis d’Història i de Biblioteconomia. Enquadernadora. Fundadora d’ArtQuaderna, a Sabadell
Afegeix un nou comentari