López-Pampló, Gonçal (ed.). Pensar l’assaig en el segle XXI. València: Universitat de València, 2024. 137 p. (Càtedra Joan Fuster; 32). ISBN 978-84-1118-368-0. 10 €.
Fa temps que Gonçal López-Pampló (València, 1982), durant molts anys editor a Bromera i actualment, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, reflexiona sobre l’assaig com a gènere literari. D’entrada, com a investigador: va dedicar la seva tesi doctoral, defensada a la Universitat de València, a l’assaig com a gènere literari; i també en tant que editor, ja que ha estat director literari en Edicions Bromera i Algar Editorial. A banda de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha publicat D’Ors a Fuster: per una història de l’assaig en la literatura contemporània (Universitat de València, 2017), en què a partir de les obres de Xènius i de Joan Fuster, ja assajava alguns principis generals que l’any passat va ampliar en Primera lliçó sobre l’assaig (Abadia de Montserrat, 2023).[1]
Llegir el present: cinquanta anys de crítica literària (1974-2024): Els Marges (ed.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2024. 487 p. (Textos i estudis de cultura catalana; 265). ISBN 978-84-9191-321-4. 30 €.
Aquest llibre recull, com diu el títol, ressenyes i articles publicats per la revista Els Marges des de la seva fundació fins a l’actualitat. La selecció és, segons la «Presentació» (p. 5-6), «una mostra» del que s’ha publicat, i per tant no és «un mostrari complet ni, per descomptat, una proposta de cànon» (p. 5); més enllà d’això no s’indica quins criteris s’ha seguit per a la selecció. El volum té dues parts: «Ressenyes» (p. 9-381) i «Articles» (p. 385-476) i conté textos publicats a la revista durant cinquanta anys. La distribució no és homogènia: d’alguns anys s’inclouen fins a deu ressenyes, d’alguns, només una; a la segona part només s’inclouen set articles: tres dels tres primers anys, i quatre per a la resta d’anys, fins a 2022. Com és habitual en aquesta editorial, el volum no té un índex de noms.
En ple centre històric de Tordera, en un carrer a tocar de la plaça de l’Església, ha obert fa pocs mesos Una mà de llibres. L’Oriol Serra és el responsable d’aquesta iniciativa sorgida de l’amor pels llibres i la lectura, però també del seu compromís per impulsar el teixit cultural i comercial en aquesta zona del seu poble. «Fa 50 anys era l’eix vertebrador social i cultural, però amb el pas del temps ha anat decaient una mica. Apostant per aquesta localització, volia demostrar que amb una idea adequada, aquí també es pot tirar endavant un projecte d’aquest tipus», explica il·lusionat l’Oriol.
Giralt Latorre, Javier; Nagore Laín, Francho (eds.). Aragonés y catalán en la literatura de Aragón. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022. 362 p. (Papers d’Avignon; 9). ISBN 978-84-1340-537-7. 20 €. Disponible en línia a: https://zaguan.unizar.es/record/118246.
El llibre Aragonés y catalán en la literatura de Aragón és una contribució pionera que estudia en profunditat l’ús de les llengües aragonesa i catalana en l’àmbit literari d’Aragó, cobrint un buit acadèmic en la recerca sobre la diversitat lingüística d’aquesta contrada. Publicat per Prensas de la Universidad de Zaragoza l’any 2022, i sota la supervisió de dos experts reconeguts, Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, el volum consta de 362 pàgines i es troba dins de la col·lecció «Papers d’Avignon» (número 9), que destaca per tractar temes d’interès cultural i filològic.
Narváez, Jaime. El libro tras el anuncio de su muerte. Ciudad de México: Exit La Librería; Madrid: Exit Media, 2024. 135 p. (Max & Rocco Libros; 5). ISBN 978-84-127753-5-8. 19 €.
A los libros se les ha anunciado la muerte desde su nacimiento, nos cuenta Jaime Narváez, diseñador y dueño de un estudio especializado en proyectos culturales y quien publica su primer ensayo llamado El libro tras el anuncio de su muerte. A pesar de este mal augurio, durante todas las páginas, el autor nos demuestra cómo este no solo ha resistido, sino superado cada mal pronóstico, además de haber aprovechado los cambios para fortalecer y reforzar (también embellecer) su permanencia.
Delfanti, Alessandro. The warehouse: workers and robots at Amazon. London: Pluto Press, 2021. IX, 179 p. ISBN 978-0-7453-4217-7.
Traducció italiana: Delfanti, Alessandro. Il magazzino: lavoro e machine ad Amazon. Trad., Daria Restani. Torino: Codice, 2023. 245 p. ISBN 979-12-5450-054-5.
Resum
L’obra ressenya les pràctiques laborals a què la multinacional de vendes en línia Amazon sotmet el personal de baix nivell dels seus magatzems. Se centra fonamentalment en locals de la geografia italiana, que l’autor coneix bé, i en estudis publicats sobre magatzems als Estats Units. Es descriuen en detall tècniques de treball, i s’identifiquen projectes d’automatització que es poden implementar en un futur immediat.
Brown, Matt; Davies Rhys B. Atlas de lugares imaginados: de Lilliput a Gotham City. Cartografía, Mike Hall; trad., Carolina Bastida Serra. Barcelona: Blume, 2024. 168 p. ISBN 978-84-10048-12-6. 39,90 €.
Que un llibre et permet viatjar als llocs més remots és ben sabut. Viatjar sense moure’s de casa. Viatjar amb la imaginació. Construir mons a través de les paraules d’un altre. Descobrir paradisos i fer-te’ls teus. El llibre que tinc a les mans és això i molt més. És un recull de cartografies de llocs imaginats. Indrets que no existeixen enlloc més que en la imaginació de qui els ha escrit. Cinc mil ubicacions que apareixen en clàssics de Dickens, García Márquez o Proust; espais que pertanyen a la cultura popular com Metropolis, Gotham City, Twin Peaks o Arendelle o l’Springfield dels Simpson, segons els autors, el lloc més difícil de cartografiar.
Luna, Paul. La tipografía: una brevísima introducción. Trad., Esther Monzó. València: Campgràfic, 2023. 221 p. ISBN 978-84-96657-64-9. 24 €.
Titular aquest llibre com a La tipografía: una brevísima introducción, ratlla la ironia. El text, breu, unes dues-centes pàgines, aporta una extraordinària quantitat i qualitat d’informació sobre el fet tipogràfic i, per extensió, cal·ligràfic. La narració s’inicia amb la mostra dels primers alfabets històrics i finalitza a l’actualitat, coordinant una seqüència lineal dels fets consignats. Els continguts s’organitzen en vuit capítols i dos annexos més o menys monogràfics on, de manera sistemàtica, es presenten i comenten els diferents referents alfabètics utilitzats en la cultura occidental.
Bustelo, Ana. Manual del editor de mesa. Córdoba: Berenice, 2024. 234 p. (Manuales). ISBN 978-84-11316-22-4. 19 €.
La col·lecció de manuals de Berenice té una vocació netament pràctica, amb títols basats en la iniciació a l’escriptura de diversos gèneres i subgèneres, i també a la gramàtica, el foment de la lectura, la traducció, l’oratòria i la gestió cultural. Fins a l’aparició de la novetat signada per Ana Bustelo, només s’hi havia integrat una de centrada en l’edició, el Manual del editor: cómo funciona la moderna industria editorial (3a ed., 2012), escrit per l’exministre popular i editor d’un dels segells de Berenice Manuel Pimentel. Sembla clar que les tres edicions que se n’han arribat a comercialitzar han animat els editors a estirar del fil amb la voluntat de despertar l’interès dels alumnes d’una oferta acadèmica que es va ampliar el 2023, quan la Fundación Germán Sánchez Ruipérez va promoure la fundació de l’escola en línia Parix.
Calveri, Claudio. Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati. Milano: Editrice Bibliografica, 2021. 158 p. (I saggi; 21). ISBN 978-88-9357-320-7.
(Versione italiana alla fine)
Claudio Calveri, estrateg digital de grans empreses i institucions públiques italianes, comissari de la candidatura de Nàpols a la Ciutat de la Literatura Unesco, i d’altres projectes similars a escala nacional i internacional, realitza en el llibre que ressenyem una investigació oportuna i aclaridora sobre la manera com les tecnologies digitals estan redefinint la relació entre narrativa, mercat i consum cultural. Amb un estil clar i ben documentat, l’autor ens guia pels mecanismes de l’ecosistema narratiu contemporani, destacant com la interacció entre escriptors, lectors i plataformes digitals està configurant noves maneres de produir i gaudir d’històries.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.