ressenyes

Pozuelo Yvancos, José M.ª Novela española del siglo XXI. Murcia: Editum, Ediciones de la Universidad de Murcia, 2014. 417 p. (Editum signos). ISBN 978-84-16038-61-9. 26 €. 

Esta obra de José María Pozuelo Yvancos es un recorrido selectivo y documentado por el paraje múltiple, ambicioso e imperecedero de la novela española del siglo XXI, una aportación de gran valor al mundo literario y del pensamiento que lo nutre y le incita a evolucionar. El lector se adentra en el corazón mismo del proceso de creación de algunas de las novelas más relevantes de este panorama literario y asiste, como confidente y discípulo, a las implicaciones, riesgos, temores y retos que entraña tal proceso.

Bauer, Susan Wise. Cómo ser culto: la educación clásica que nunca recibiste. Trad., Natalia Rodríguez Martín, Berta Lluís Vila. Barcelona: Península, 2024. 523 p. ISBN 978-84-1100-244-8. 24,90 €.

Cómo ser culto és un d’aquells llibres que requereixen relectura i una llibreta. La tesi principal que defensa l’autora, Susan Wise Bauer, és que la lectura és una eina fonamental per assolir un autoaprenentatge solvent, i que tothom pot, si li dedica temps i esforços, desenvolupar un nivell lector que li permeti comprendre les grans obres literàries de la humanitat. Gràcies a la lectura podem accedir al que l’autora anomena la «gran conversació», el conjunt d’idees i debats que s’han generat de manera ininterrompuda des de l’antiguitat fins al present. Ara bé, participar d’aquest procés, de caràcter necessàriament inacabable, requereix una lectura rigorosa, seriosa i consistent. Conversar amb aquests llibres, ens diu l’autora, demana d’unes habilitats diferents de les que utilitzem quan llegim per entreteniment, unes habilitats que malauradament no es treballen pràcticament ni en l’àmbit universitari, segons l’autora. Cal formar la mirada i seguir un mètode per aprofundir la comprensió dels textos que llegim i estudiar millor les seves idees. 

Casasses, Enric. Notícia de la poesia catalana dels orígens al segle XX. Barcelona: Empúries, 2024. 197 p. (Biblioteca universal; 276). ISBN 978-84-19729-58-3. 18,90 €.

L’any 1954 es publica Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives, una visió històrica renovadora del pensament de la catalanitat des de la vocació del voler ser, amb aportacions científiques i sociològiques que complementaven la historiografia catalana hereva d’Antoni Rovira i Virgili i Ferran Soldevila. Enric Casasses acaba de publicar Notícia de la poesia catalana, que arriba setanta anys més tard que el llibre de Vicens Vives. La matèria és diferent, però una remor interna em fa relacionar els dos llibres. Veurem per què.

Calveri, Claudio. Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati. Milano: Editrice Bibliografica, 2021. 158 p. (I saggi; 21). ISBN 978-88-9357-320-7.

(Versione italiana alla fine)

Claudio Calveri, estrateg digital de grans empreses i institucions públiques italianes, comissari de la candidatura de Nàpols a la Ciutat de la Literatura Unesco, i d’altres projectes similars a escala nacional i internacional, realitza en el llibre que ressenyem una investigació oportuna i aclaridora sobre la manera com les tecnologies digitals estan redefinint la relació entre narrativa, mercat i consum cultural. Amb un estil clar i ben documentat, l’autor ens guia pels mecanismes de l’ecosistema narratiu contemporani, destacant com la interacció entre escriptors, lectors i plataformes digitals està configurant noves maneres de produir i gaudir d’històries.

Devermelle, David; Guiot, Aurélie; Le Dûs, Lauriane [et al.]. Le poulpe et l’abeille: un abécédaire de la librairie. Préface, Jean-Marie Laclavetine. Paris: Gallimard, 2024. 128 p. ISBN 978-2-07-307141-5.

Entres a una llibreria. De seguida sents l’olor a paper i veus tot de llibres que t’envolten. No només els veus com a objectes tancats, sinó que la teva imaginació ja vola pels escenaris de les aventures dels teus personatges preferits. Saps que el local és petit, però que alhora acull una infinitat de mons. Saps que, si vols, pots accedir-hi només fent un petit gest amb la mà...

Phillips, Angus; Kovač, Miha. Is this a book? Cambridge: Cambridge University Press, 2022. 78 p. (Cambridge elements. Publishing and book culture). ISBN 978-1-108-94034-4.

Este pequeño librito publicado recientemente en lengua inglesa por Cambridge University Press aborda precisamente la pregunta de su título: ¿Es esto un libro? Y es que la diversificación de formas de lectura y de formatos informativos asociados a la expansión de Internet hace urgente preguntarse por qué sea un libro, hoy. La pregunta se aplica obviamente al e-book, pero también a los audiolibros distribuidos desde plataformas online, a los CDs de ficción que escuchamos en el coche, a los cuadernos de colorear para niños; y también a los formatos textuales que han proliferado en el medio digital, como el blog, el pódcast, la base de datos, la wiki, el videojuego y el multimedia. Como ilustran Phillips y Kovač, no es cuestión banal. Más allá del formato y soporte de la información, esta pregunta incide en sus modos de circulación, su economía cognitiva y el valor del libro en tanto que objeto cultural. Preguntarse sobre los destinos del libro en una ecología de medios diversificada y cambiante implica entender el alcance de tales transformaciones. Pues no se trata tan solo de un desdibujamiento del soporte material del libro; dicho desdibujamiento ha venido impactando desde hace décadas tanto sobre su «arquitectura de información» –una expresión compleja, hallazgo de los autores–, como sobre su sistema comercial de edición y distribución. Todo ello tiene lugar con el telón de fondo de una transformación de mayor calado: la del papel privilegiado de la lectura dentro del orden cultural de nuestra civilización, el cual se sustenta en buena medida sobre las virtudes cognitivas de la escritura. Como objeto singular, el libro impreso condensa tales virtudes.

Returns [en línia]. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2023. 28 p. (Industry insights). <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2023/05/RISE-Bookselling-Industry-Insights_Returns.pdf>. [Consulta: 26 jul. 2024].

Ja fa mesos que circula entre els llibreters un estudi realitzat per l’EIBF (European and International Booksellers Federation) que porta per títol Returns, dins de la col·lecció «Industry insights». Aquest estudi forma part d’un projecte que mira d’explicar el funcionament intern del sector llibreter arreu del món. Són, per tant, eines molt interessants per reconèixer el nostre sector i realitzar, mitjançant estudis corporativistes, propostes de canvi i millora en el propi mercat.

En l’estudi que avui comentem, el de les devolucions, es mira d’explicar amb xifres i també de forma descriptiva com dins el cicle de venda d’un llibre, aquest pot tornar de la llibreria a l’editor quan el llibre no s’ha venut. És el que s’anomena «devolució» i que tot i que existeix en alguns rams, en el nostre sector és un dels punts importants a l’hora de gestionar l’economia d’una llibreria. Com més capacitat tens de tornar i que t’ho acceptin els distribuïdors i editors, més capacitat tens de capitalitzar-te en un moment determinat.

Włodarczyk, Hélène. Regards sur la littérature polonaise (1939-1989): entre le marteau de la réalité et l’enclume des rêves. Paris: Sorbonne université presses, 2022. 404 p. (Mondeslave). ISBN 979-10-231-0723-4.

Florczyk, Piotr; Wisniewski, K.A. (eds.). Polish literature as world literature. New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. VIII, 250 p. (Literatures as world literature). ISBN 978-1-5013-8710-4.

Sempre val la pena donar una ullada a la riquíssima, tot i que bastant desconeguda literatura polonesa, oimés enguany que ha arribat a les llibreries l’edició de la poesia completa en castellà de Wisława Szymborska, cas raríssim d’una poetessa que aconsegueix el miracle de vendre llibres i que aquests es llegeixin, i que celebrem, a més, l’any Witold Gombrowicz (120 anys del seu naixement: una efemèride poc rodona, però l’autor fa bona l’ocasió) i l’any Czesław Miłosz (20 anys de la mort del poeta i assagista Premi Nobel 1980). De fet, ja fa uns anys que la literatura polonesa torna a estar al centre d’atenció de les lletres europees des que el 2019 Olga Tokarczuk guanyés el Nobel 2018 (i ja en van 5!).

Mapa de librerías de España, 2023 [en línia]. [Madrid]: CEGAL, Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros, [2024]. 54, [7] p. <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2024/03/MAPA-LIBRERIAS-2023.pdf>. [Consulta: 17 jul. 2024].

Necessari

Per a qualsevol sector, disposar d’un «mapa» és essencial per saber cap a on ha d’anar, de quina manera (recursos, inconvenients a preveure, possibilitats d’èxit versus necessitats, etc.) i quan és el millor moment per fer-ho. En aquest sentit, el del llibre és un sector que disposa, en el conjunt de l’àmbit de la cultura, de prou dades que en permeten una diagnosi prou acurada.

El Mapa de librerías de España, que elabora la CEGAL és, doncs, rellevant, perquè a la primera necessitat d’un cens hi afegeixen la composició, facturació, estructura i d’altres elements de radiografia per saber no només qui són sinó com són: la base per a qualsevol política, pròpia o de les administracions públiques (el Mapa es fa amb el suport de la Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura del Ministerio de Cultura).

Pischedda, Bruno. La competizione editoriale: marchi e collane di vasto pubblico nell’Italia contemporanea (1860-2020). Roma: Carocci, 2022. 541 p. (Frecce). ISBN 978-88-290-1046-2. 44 €.

(Versió italiana de la ressenya, a continuació)

El llibre de Pischedda està estructurat en 10 capítols que recorren la història de l’edició italiana des de la Unificació fins als nostres dies, contemplada des de diferents angles. Tots, però, apunten al concepte principal al voltant del qual gira el món editorial, lligat, sens dubte, a l’aspecte cultural, però que no ha de descuidar l’empresarial. L’esquema seguit en el decurs de les pàgines és bàsicament cronològic, cosa que també es repeteix dins dels temes específics que aprofundeixen en la industrialització, els aspectes econòmics així com l’edició cultural, per arribar al declivi de les col·leccions especialitzades i després a l’epopeia de la megaeconomia.