Activitats

Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària (Dia Internacional de la Dona)

Data

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 17 de març tindrà lloc la Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària, organizada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA.

El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules.

La Jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes de la Facultat, però també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA.

Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com l’Anna Clua Infante (UOC), la Montserrat Rifà Valls (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Gerard Coll-Planas (UVic-UCC), que ens explicaran experiències d’incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI+ als seus centres.

També comptarem amb la participació d’estudiants de grau de la FIMA, que ens presentaran els seus projectes final de grau amb perspectiva. Dels estudis de Comunicació Audiovisual tindrem al Roger Centeno, la Maria Ribas i la Maria Suárez. Per la seva banda, la Maria Escribano i la Raquel García dels estudis de InfoCom. Finalment, també comptarem amb la Helena Ybeas, dels estudis de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

Es tracta d’una jornada que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació de la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia en el context de docència universitària.

Conferència virtual "La venta de novelas por suscripción en España en el siglo XVIII"

Data

Data: Dijous, 18 de març de 2021. A les 17 h. (UTC +1)

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/cfb5963459e74460b9a22568036af529

Participants: María Jesús García Garrosa (Universidad de Valladolid)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

"La comercialització i lectura de llibres en el segle XVII compta amb dues fonts d'informació de primera ordre: els anuncis de premsa i les llistes de subscriptors. La conferència plantejarà algunes conclusions a les quals condueix l'anàlisi d'ambdós per entendre el desenvolupament de la novel·la a Espanya durant l'última dècada del segle XVIII".

Taula rodona "Pliegos Alzados. La historia de la edición, a debate"

Data

Data: dijous, 28 de gener de 2021 a les 17:00 h.

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/9526833d2b104239931831319136cfee

Participants

  • Fernando Larraz (Universidad de Alcalá) 
  • Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid)

Moderador: Lluís Agustí (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC 

Diàleg amb motiu de la publicació del llibre Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate publicat per l'editorial Trea.
 

Taula rodona "Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19"

Data

Data: dimecres, 3 de febrer de 2021, de 15:30 a 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/3bdf853fc63d43f9bb80bb188233e2b3

Organitza: Centre de Recerca en Informació Comunicació i Cultura

Us comuniquem, com a membres del CRICC, que el pròxim 3 de febrer de 15:30 a 17:00 h esteu convidats a assistir a la taula rodona virtual que se celebrarà amb professionals dels àmbits de la informació i comunicació d'arreu de l'Estat espanyol sota el nom de "Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19"

L'objectiu d'aquesta activitat és dialogar amb professionals d'aquests àmbits que hagin escrit, en els darrers mesos, un article de recerca o altre tipus de bibliografia sobre la informació, comunicació i cultura durant (i relacionat amb) la pandèmia. 

Ponents:

  • José-Manuel Calabuig: És investigador i professor a l'Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplica de la Universitat Politècnica de València. Actualment és membre del grup d'investigadors MADφ, format per professionals de diferents àrees d'investigació que tot sovint conflueixen: matemàtiques, física, ciències de la informació i documentació, empresa i tecnologia... Va escriure l'article Trabajar con datos abiertos en tiempos de pandemia: uso de covidDATA-19, on exposa la necessitat de recol.lectar les dades de manera uniforme (protocol i estandarització) per facilitar el seu posterior tractament. També assenyala com la pandèmia generada pel coronavirus, que ha exigit un tractament urgent de les dades per poder mantenir informada a la població, ha constatat aquest problema que impedeix la reutilització de les dades.
  • Cristina Navarro: És doctora en Comunicació per la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid) i assistant professor a la Gulf University for Science and Technology de Kuwait. Les seves línies d'investigació abasten la comunicació online, els canals social media, el lideratge o la professionalització del sector de les RRPP. Va escriure l'article COVID-19 communication management in Spain: Exploring the effect of information-seeking behavior and message reception in public's evalutation, on s'avalua com les tipologies i les fonts d'informació influeixen en els patrons de cerca d'informació del públic, i la percepció de les estratègies de resposta del govern durant la pandèmia.
  • Juan-José-Igartua: És doctor en Psicologia per la Universidad del País Vasco i catedràtic en l'àrea de la Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universidad de Salamanca. També és director de l'Observatorio de Contenidos Audiovisuales de la mateixa Universitat. Les seves línies d'investigació abasten els processos i efectes mediàtics, la persuasió narrativa, teoria del entreteniment mediàtic, comunicació per la salut, mitjans de comunicació i immigració. Va escriure l'article Usos de la comunicación en los tiempos del coronavirus. Un estudio transcultural, relacionat amb els usos de la comunicació en el context de la pandèmia causada pel coronavirus.

 

Us hi esperem!

Un comerç del llibre atípic: les vendes de la impremta jesuïta de Burgos (1756-1767)

Data

Data: dijous, 26 de novembre de 2020, a les 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be

El Seminari Exemplar del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realizant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.

De forma comú les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts per les ordes religioses, ja fos amb destí al consum intern com projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.

La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de forma integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.

Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica

Data

Data: dijous, 5 de novembre de 2020, de 8.30 a 14.10 hores

Activitat en línia amb inscripció prèvia obligatòria (places limitades)

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), organitzen la 2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, que tindrà lloc el proper 5 de novembre de forma virtual.
 
Aquesta jornada comptarà amb la participació d’experts en ciència oberta i comunicació, divulgació i impacte científic. Està adreçada a professionals interessats en la comunicació de la ciència, ja siguin personal de recerca, conservadors i conservadores de museus, personal de biblioteques i centres de documentació i altres professionals interessats en aquest àmbit. 
 
Programa:

8:30-9:00. Benvinguda i presentació per part de Pilar Cuerva, cap del Centre de Recerca i Coneixement (CREC) del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i Dacha Atienza, cap de l'Àrea Científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).

Bloc 1. Comunicació científica i dades obertes: moderador Miguel Navas

  • 9:00-9:30 h - “El proceso de comunicación científica en el Siglo XXI” a càrrec de Nicolás Robinson (Delft Institute of Applied Mathematics, TU Delft).
  • 9:45-10:15 h - “Científicos Atrapados en la Máquina de Hacer Dinero“ a càrrec de Javier Sánchez Perona (Compuestos Bioactivos, Nutrición y Salud. IG-CSIC).
  • 10:30-11:00 h - “Datos abiertos de investigación” a càrrec de Fernanda Peset (professora titular UPV. Coordinadora projecte DATASEA).

Bloc 2. Difusió i posicionament: moderadora Sílvia Redondo

  • 11.15-11:45 h - “Xarxes socials científiques: molt més que egosurfing?” a càrrec de Lydia Gil (autora del blog “Social Media en Investigación”).
  • 12:00-12:30 h - “Identificación e interoperabilidad: el uso de ORCID en el ciclo de la investigación” a càrrec de Paloma Marín-Arraiza (ORCID Engagement Lead Europe).
  • 12:45-13:15 h - “Crear i “curar” un perfil d’autor en Google Scholar Citations: reflexions i pistes” a càrrec de Cristóbal Urbano (professor titular Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. UB).
  • 13:30-14:00 h - “SEO Acadèmic: objectius i procediments” a càrrec de Lluís Codina (professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Grup de Recerca DigiDoc).

14:00-14:10 h -  Comiat i tancament a càrrec d’Ernest Abadal.

Xarxes musicals a finals del segle XVIII: la circulació d'instruments i material musical entre Espanya i Amèrica

Data

Data: dijous, 29 d'octubre de 2020, a les 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/dd2c902937e547d0942438b7326a3b3d

El Seminari Exemplar del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental organitza una nova conferència a càrrec d'Oriol Brugarolas Bonet, doctor en Història per la UB i llicenciat en Piano i en solfeig i teoria de la Música pel Conservatori Superior de Música del Liceu. És professor d'Història de la Música al Departament d'Història de l'Art a la UB i professor d'Història de l'Art a l'Escola Sant Gregori. Les seves línies d'investigació s'ocupen de l'estudi de la circulació d'instruments musicals entre Espanya i Hispanoamèrica al segle XVIII, el negoci de la música impresa a Espanya al segle XIX (producció, agents, comerç i circulació de partitures) i de la relació entre premsa i música a l'Espanya de segle XIX. Col·labora amb el projecte I+D «La música como interpretación en España: historia y recepción (1730-1930)» del Grup MECRI, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Espanya es consolida progressivament al llarg de la segona meitat del segle XVIII com un espai clau en el comerç musical europeu on conflueixen diverses xarxes nacionals i internacionals interconnectades que afavoreixen la circulació d'instruments, partitures i material musical entre Espanya i altres regions europees, i entre Espanya i els territoris d'ultramar, així com a l'interior peninsular. D'aquesta manera, Espanya adquireix les funcions pròpies d'un node musical en què la importació, l'exportació, la reexportació i la redistribució alimenten i teixeixen noves xarxes d'intercanvi musical entre els agents implicats en el tràfic d'instruments. 

En aquesta conferència ens centrarem en l'anàlisi de la xarxa musical atlàntica de l'últim terç de segle XVIII, una de les menys estudiades per als anys que fem servir, però que presenta unes característiques que permeten concretar amb precisió els mecanismes amb els quals es satisfeia la demanda creixent d'instruments musicals en terres d'ultramar.

 

Jornades de Revistes de RACO: qualitat i visibilitat de les revistes (20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre 2020)

Data

El Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el Centre de Recerca en Informació Comunicació i Cultura de la Universitat de Barcelona (CRICC) i AQU Catalunya hem organitzat els dies 20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre de 2020, 4 sessions dins les Jornades de Revistes de Racó: qualitat i visibilitat de les revistes. RACO és un repositori cooperatiu de revistes catalanes amb accés obert.

Cada sessió dura una hora i mitja (de les 12.30 a les 14 hores) i es podrà seguir en directe per Youtube i Facebook a través d'un enllaç que es facilitarà per correu electrònic, prèvia inscripció

Les temàtiques de les sessions són les següents:

20 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 1: La millora de la qualitat de les revistes i la seva avaluació

Moderador: Martí Casadesús, AQU Catalunya
Ponents: 

  • Esteve Arboix, secretari de la CAR d'AQU Catalunya
  • Ismael Ràfols, investigador sènior del Centre d'Estudis de Ciència i Tecnologia (CWTS), Universitat de Leiden 
  • Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la UdL i membre de la Comissió Específica d'Humanitats de la Comissió d'Avaluació de la Recerca (CAR)

27 d'octubre, 12.30-14.00 hores. Sessió 2: El canvi accelerat i exigent de les revistes científiques

Moderadora: Candela Ollé, Universitat Oberta de Catalunya
Ponents:

  • Jamie Hutchins, Director Open Access Innovation, ProQuest
  • Alexandre López-Borrull, Universitat Oberta de Catalunya
  • Cristóbal Urbano, Universitat de Barcelona 

3 de novembre, 12.30-14.00 hores. Sessió 3: Canvis, millores i noves possibilitats de RACO

Moderadora: Sandra Reoyo, CSUC
Ponents:

  • Lluís Anglada, CSUC
  • Iris Parusel, CSUC
  • Natalia Torres, CSUC 

10 de novembre , 12.30-14.00 hores. Sessió 4: Taula rodona. Tenen futur les revistes? Quin?

Moderador: Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (UB)
Ponents:

  • Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
  • Joan Gómez, director general de Recerca de la Secretaria d'Universitats i Recerca
  • Josep Joan Moreso, president de l'AQU Catalunya
  • Oriol Ponsatí-Murlà, director de la Institució de les Lletres Catalanes

Intensiu Digital 2020: experiències col·laboratives amb fons i col·leccions digitals

Data

Data: dimecres 17 de juny, de 9:15 a 13:30 hores

Lloc: difusió per internet

Inscripció: activitat gratuïta amb registre previ (places limitades). Es gravarà la sessió i es podrà consultar posteriorment.

El Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona organitzen la jornada "Intensiu Digital 2020" adreçada als professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals.

Programa:

9.15 - 9.30 h Benvinguda, a càrrec de Miquel Térmens, Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Digitals de la Universitat de Barcelona.
Presentació de la Jornada, a càrrec d’Albert Díaz, Cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.
9.30 - 11 h

Modera: Ciro Llueca, director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC

Viquiprojecte Memòria Digital de Catalunya / Carles Paredes (Amical Wikimedia)

El projecte de la Viquipèdia «Memòria Digital de Catalunya» és una iniciativa duta a terme l’estiu de 2019 per tal d’aprofitar el contingut en domini públic present al repositori cooperatiu Memòria Digital de Catalunya i reutilitzar-lo en els diferents projectes Wikimedia. D’aquesta manera podrem valorar a partir d’un exemple pràctic el potencial de fer accessible a la xarxa el contingut en domini públic, així com la importància que aquest es trobi ben catalogat.

Freesound: 15 anys de sons Creative Commons / Frederic Font (Universitat Pompeu Fabra)

Freesound és una plataforma d'intercanvi de sons amb llicències Creative Commons. Va néixer el 2005 al Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra amb la motivació principal de crear una base de dades de sons amb llicències obertes que permetessin la seva reutilització tant per a la recerca com per a la creació. Amb el temps ha anat creixent fins a esdevenir una de les principals plataformes a nivell mundial d'intercanvi de sons. En aquesta xerrada, farem un breu recorregut per la seva història i explicarem la seva filosofia i alguns criteris de disseny que han sigut importants per a convertir-la en una plataforma d'èxit i sostenible.

ComunidadBNE, la plataforma col·laborativa de la Biblioteca Nacional de España / Elena Sánchez Nogales (BNE)

El 2019 la BNE va llançar ComunidadBNE, un projecte emmarcat en la seva estratègia d'impuls de reutilització dels seus recursos digitals i participació ciutadana. Qualsevol persona pot contribuir en la realització de tasques que enriqueixen i generen nou coneixement, a partir de les col·leccions digitals de la Biblioteca, fent-lo accessible per al futur. Com es va idear i es va construir la plataforma? I un any després, quins són els resultats, següents passos i futur previst per al projecte?

11.30 - 13 h

Modera: Ernest Abadal, director del CRICC

El projecte XARXES: Tecnologia i innovació ciutadana en la construcció de xarxes socials històriques / Alícia Fornés (Centre de Visió per Computador - CVC) i Joana Maria Pujades Mora (Centre d’Estudis Demogràfics - CED).

Les fonts històriques de naturalesa demogràfica permeten entendre l’evolució demogràfica, social i econòmica del passat. El projecte XARXES desenvolupa tècniques informàtiques i de visió per computador per a construir xarxes socials històriques a partir de la lectura, contextualització històrica i vinculació dels habitants registrats en padrons de població. El projecte inclou la participació activa de la ciutadania i dels arxivers tant en l’extracció de les dades demogràfiques a través de plataformes web i jocs informàtics, així com en el disseny de noves experiències d’usuari, facilitant el consum i divulgació del coneixement històric d’una manera gràfica i atractiva.

European Kaleidoscope "The 1950s in Europe"/ David Iglésias Franch (Centre Recerca i Difusió de la Imatge-Aj. de Girona)

El projecte europeu Kaleidoscope (2019-2020) posa en relació la fotografia patrimonial amb les noves tecnologies, amb l'objectiu de recrear la vida als anys cinquanta en diferents països europeus a partir del llegat iconogràfic. Es tracta de potenciar el coneixement i la reutilització de les fotografies publicades a Europeana i fer-ho amb el suport de tecnologia de reconeixement d'imatge, crowdsourcing i amb el desenvolupament d'un recurs educatiu, un curs virtual (MOOC). En aquesta presentació s'explicaran el global d'accions del projecte i també les aportacions del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona, un dels 10 socis que en formaven part.

arquitecturacatalana.cat / Estudi AMOO (Aureli Mora i Omar Ornaque)

El COAC estrena arquitecturacatalana.cat, l’arxiu digital més extens sobre arquitectura catalana moderna i contemporània. La nova eina s’ha creat amb l’objectiu de donar visibilitat i fer més accessible el patrimoni arquitectònic català tant als arquitectes com a la ciutadania, mitjançant un espai on s’hi pot trobar informació de més de 2.000 obres de 1.300 arquitectes i estudis d’arquitectura, repartides per tot l’àmbit geogràfic català i construïdes entre el 1832 – any de construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya, que s’estableix com a inici de la modernitat – i l’actualitat.

13 - 13.30 h Confinar la realitat, confiar en la realitat. Cloenda, a càrrec de Lluís Anglada, Director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

 

'Cinema documental i crims contra la humanitat: la perspectiva del perpetrador', a càrrec de Fernando Canet

Data

Data: 11 de març de 2020, a les 11:30 hores.

Lloc: aula 114, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

El cinema documental, des dels seus orígens, ha focalitzat la seva atenció en les víctimes de les injustícies socials. Als anys trenta de segle passat, Grierson i els cineastes de la seva escola britànica van ser dels primers que van donar veu a les víctimes perquè aquestes poguessin narrar en primera persona la seva complicada realitat. En les dues primeres dècades de l'actual segle s'ha produït un canvi de tendència. Un grup significatiu de pel·lícules documentals han dirigit la seva atenció, en lloc de cap a les víctimes, cap als qui van perpetrar o van col·laborar en crims contra la humanitat. Possiblement el documental més popular d'entre aquest grup sigui The act of killing, dirigit per Joshua Oppenheimer i estrenat el 2012. Aquest documental ha estat especialment controvertit per tractar el genocidi d'Indonèsia a través d'únicament els seus perpetradors. Però no només aquest context històric ha estat el protagonista d'aquesta nova tendència, sinó que altres contextos també han estat abordats des de la perspectiva dels que van participar o col·laborar en crims contra la humanitat. Altres exemples significatius són el genocidi de Cambodja, abordat per un dels seus supervivents, Rithy Panh; la dictadura xilena (El color del Camaleón i El pacto de Adriana); la dictadura argentina (70 y Pico i El hijo del cazador); el llegat nazi (2 or 3 things I know about him i What our father did. A Nazi Legacy); i els crims d'estat comesos per les diferents administracions nord-americanes (Standard Operating Procedure i National Bird) i, finalment, també els crims comesos pels governs israelians contra el poble palestí (Z32 i Waltz with Bashir).

Fernando Canet és Doctor en Comunicació Audiovisual i professor titular de la Universitat Politècnica de València. És coautor del llibre Narrativa audiovisual, estrategias y discursos, en el qual ofereix respostes discursives a com narrar una història a través del llenguatge audiovisual.