Butlletí

O’Connell, John. El club de lectura de David Bowie. Trad., Laura Ibáñez; ilust., Luis Poadín. Barcelona: Blackie Books, 2019. 288 p. ISBN 978-84-17552-66-4. 19,90 €.

David Bowie. No calen més presentacions. Tothom qui hagi viscut durant l’últim quart del segle XX, sap qui era. L’ha ballat, l’ha taral·lejat. L’haurà vist actuar en alguna pel·lícula. El recordarà amb un llamp travessant-li tot el llarg de la cara, vestit de mil maneres, i sabrà que tenia una pupil·la més grossa que l’altra. Tothom sap, per utilitzar una expressió molt suada, que David Bowie era un artista polifacètic. Jo, sense ser-ne un mitòman, també formo part d’aquest «tothom» i sabia tot això. I potser ara seré un heretge laic, però m’arriscaré: coneixia més la seva faceta d’actor que la de músic (enteneu-me: les seves evolucions musicals, així com les diverses personalitats que va adoptar durant la seva carrera de cantautor, m’eren difícils de resseguir i identificar).

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.

Boardley, John. Typographic firsts: adventures in early printing. Oxford: The Bodleian Library, 2019. 192 p. ISBN 978-1-85124-473-7. 36,39 €.

L’aparició de la impremta, i la major circulació d’idees que fou possible gràcies a la multiplicació dels textos, va suposar una autèntica revolució que va causar profundes transformacions a l’Europa occidental. De fet, la tendència actual és la de fer coincidir la invenció de la nova tecnologia tipogràfica a mitjans del segle XV amb el final del període medieval i l’inici de l’època moderna.[1] L’estudi de les innovacions que van donar forma al primer mitjà de comunicació de masses són el principal objectiu de l’obra que aquí es ressenya, la qual analitza totes les novetats que va introduir la impremta en els materials de lectura al llarg de les primeres dècades posteriors a la seva invenció, algunes de les quals varen acabar per establir el cànon tipogràfic occidental.

Skliar, Carlos. La inútil lectura. Madrid: Mármara, 2019. 257 p. (Mármara ensayo; 3). ISBN 978-84-120080-2-9. 17,90 €.

La virtut de la inutilitat. D’això tracta aquest llibre de l’educador, investigador i escriptor argentí Carlos Skliar, amb un títol que en aquests dies que vivim pot convertir-se en un bàlsam transformador. Perquè llegit ara, nosaltres, que fins fa no gaires dies estàvem immersos en la societat del bullici, de les urgències quotidianes i del carpe diem, del be quick or be dead, de la tirania de treure beneficis de tot allò que fem, nosaltres, que havíem de ser sempre productius i els números 1 o res... hem hagut de parar per força. Ha arribat el temps del confinament. Hem passat de cop del prestissimo al lento moderato. El món ha hagut de compassar els moviments. Ara és el moment de replantejar-nos algunes coses per quan arribi el dia del desconfinament, i aquest llibre pot ser un primer pas.

Bravo Castillo, Juan. 100 curiosidades sobre escritores y sus obras. Madrid: Áltera, 2019. 307 p. ISBN 978-84-120799-0-6. 18 €.

Juan Bravo Castillo (Hellín, 1948) és catedràtic de Filologia Francesa i Literatura Comparada per la Universitat de Castella-La Manxa (1991). Va ser director del Departament de Filologia Moderna (1990-2004) i fundador del Servei de Publicacions de la UCLM (1989-1995). Va fundar la revista de creació literària Barcarola el 1979 i des d‘aleshores fins avui n’és el director.

Shatzkin, Mike; Riger, Robert Paris. Las claves de la edición: lo que los editores no cuentan. Trad., Íñigo García Ureta. Madrid: Trama, 2019. 171 p. (Tipos móviles; 28). ISBN 978-84-120493-3-6. 19 €.

No és gaire habitual que un text d’aquestes característiques surti publicat en castellà el mateix any que l’edició original en anglès. Tot un repte. Contractar, traduir i publicar el llibre en qüestió de mesos. Però el revers de la moneda és, al meu entendre, una certa precipitació que aflora en la cura de l’edició (per ex., a la pàgina 17 trobem un parell d’errates tipogràfiques cridaneres), i també en la necessària adaptació de moltes informacions i dades a les característiques del mercat espanyol i llatinoamericà, tal i com apunta el mateix autor a la «Nota a la edición española». La comparació que fa és certa, l’anglès i l’espanyol són les úniques llengües que tenen els seus mercats a les dues vores de l’Atlàntic, però aquí s’acaba el paral·lelisme.

Establés Susán, Sandra. Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018. 578 p. (...In culpa est; 5). ISBN 978-84-17358-68-6. 30 €.

Esta obra sorprende por la exposición del número de mujeres del que se tiene constancia en las profesiones de la imprenta y la librería, ofreciendo, como valor añadido, varios puntos de partida para posteriores investigaciones, que amplíen conocimientos e interpretaciones.

Polo, Carme. Sant Jordi: llibres i roses = libros y rosas = books and roses. Fotog., Ricard Lobo. Barcelona: Viena, 2019. 166 p. ISBN 978-84-17998-25-7. 22 €.

Aquest llibre, tal com indica el títol, tracta de la festa de Sant Jordi. L’autora del text és Carme Polo Vives, periodista de formació, alhora ha desenvolupat una altra vessant profesional: la gestió cultural. L’acompanya en Ricard Lobo Sastre, arquitecte de professió però que té la fotografia com a passió; és l’autor de la majoria de les imatges d’aquest volum.

Hazell, Rachel. Encuadernación creativa: 15 proyectos maravillosos para encuadernar libros. Trad., Remedios Diéguez Diéguez. Barcelona: Blume, 2019. 159 p. ISBN 978-84-17492-98-4. 24,90 €.

El llibre que ens presenta l’editorial Blume, anomenat Encuadernación creativa, ens pot semblar anacrònic a primer cop d’ull, per la seva temàtica i el seu plantejament. Parlar de llibres artesanals en plena invasió d’autoedicions, algunes d’ínfima qualitat, i mostrar pas a pas com s’elaboren en temps de plantilles i tutorials multimèdia, resulta, com a mínim, agosarat i sorprenent.

Saum-Pascual, Alex. #Postweb!: crear con la máquina y en la red. Madrid: Iberoamerica; Frankfurt am Main: Vervuert, 2018. 212 p. (Nuevos hispanismos; 24). ISBN 978-84-16922-79-6. 29 €.

La irrupció d’Internet i del llibre electrònic està produint una transformació profunda en la producció i el consum de la literatura. Es tracta d’un fenomen que no deixa d’evolucionar, acceleradament, i que poques vegades és analitzat amb precisió i objectivitat. Si més no entre la gent relacionada amb el món de les lletres —escriptors, editors, llibreters—, on predomina l’actitud d’amagar el cap sota l’ala o l’emissió d’admonicions apocalíptiques sobre els efectes devastadors que Internet està tenint en els hàbits lectors, per no dir res de les desgràcies que comporta la competència entre el venerable còdex en paper i l’e-book.