Frixe, Katja. The magical bookshop. Illust., Florentine Prechtel; transl., Ruth Ahmedzai Kemp. London: Rock the Boat, 2021. 156 p. ISBN 978-1-78607-566-6. 6,99 £.

The magical bookshop és una novel·la infantil sobre l’amistat entre dues nenes, que té una llibreria com a principal escenari. Les petites dosis d’aventura, tocs de màgia i misteri fan d’aquesta novel·la una lectura atractiva, sobretot per als més petits.

És un dels primers llibres de Katja Frixe, una escriptora alemanya que havia treballat prèviament en el camp de l’edició de la literatura infantil i juvenil. Publicat originalment el 2016 amb el títol Der zauberhafte Wunschbuchladen, aquest volum inicia una col·lecció de sis llibres. De moment, The magical bookshop és l’únic que s’ha traduït a l’anglès.

Wolf, Maryanne. Lector, torna als llibres: el cervell lector en un món digital. Trad., Ada Arbós Bo; il·lust., Catherine Stoodley. Barcelona: Viena, 2021. 270 p. (Carta blanca; 50). ISBN 978-84-17998-49-3. 19,90 €.

Wolf, Maryanne. Lector, vuelve a casa: cómo afecta a nuestro cerebro la lectura en pantallas. Trad., María Maestro; ilust., Catherine Stoodley. Barcelona: Deusto, 2020. 252 p. ISBN 978-84-234-3133-5. 18,95 €.

Wolf, Maryanne. Reader, come home: the reading brain in a digital world. Illust., Catherine Stoodley. New York: HarperCollins, 2018. 260 p. ISBN 978-0-06-238878-0.           

El llibre de Maryanne Wolf que comentaré tot seguit mereix atenció perquè és una resposta constructiva a una preocupació creixent en la societat i la cultura contemporànies: cada vegada hi ha menys lectors de llibres o, encara més precís, disminueix progressivament el nombre de gent jove que llegeix llibres. Wolf no lamenta, però, el fet que hi ha gent que hagi deixat de llegir, un fenomen social i cultural al capdavall, potser un problema de mercat, sinó la pèrdua que l’exercici de la lectura produeix sobretot en el cervell dels infants i adolescents, un problema d’alfabetització que condiciona no solament l’aprenentatge sinó també les oportunitats professionals i personals futures, i que, pitjor encara, pot arribar a determinar el desenvolupament psicosocial de l’individu. Wolf no endossa als lectors una elegia per un temps perdut, com ho fa Sven Birkerts a Elegía a Gutenberg (Alianza, 1999), per exemple, sinó que procura diagnosticar el problema i, sobretot, s’esforça a oferir solucions, en concret la doble alfabetització que consta al títol d’aquesta ressenya.