altres treballs

Chartier, Roger. Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2018. 48 p. (Breves). Disponible en línia. [Consulta: 9 de febrer de 2019]. ISBN 978-958-671-217-0.

Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten.

Pyrhönen, Heta; Kantola, Janna (eds.). Reading today. London: UCL Press, 2018. X, 199 p. (Comparative literature and culture). Disponible también en línea. ISBN 978-1-78735-196-7.

La lectura concita desde hace unos años una especial atención desde el punto de vista de los estudios especializados debido a los cambios introducidos en los procesos de producción, difusión y transmisión de los escritos. Las modificaciones articuladas por las tecnologías de la información y la comunicación han cambiado la forma en que leemos, pero también el modo en que se percibe y se considera esta actividad.

Estat de la cultura i de les arts [en línia]. 06_2018: Dimensió social de la cultura. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), 2018. 162 p. [Consulta: 13 gener 2019].

Pobresa cultural. Educació, política i reflexió
D’entre els seus encàrrecs, el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) té el d’elaborar l’informe anual de l’estat de la cultura i per al del 2018 va decidir de fer un pas sensible, el d’explorar una de les dimensions de la cultura, la social.

Wischenbart, Rüdiger. European e-book barometer [en línia]: a report on e-book sales in Germany, Italy, the Netherlands and Spain. [Wien: Rüdiger Wischenbart Content & Consulting], 2018. 25 p. [Consulta: 11 gen. 2019].

Fa uns anys, el conte de por que estava més de moda entre els professionals del sector era la rondalla del llibre digital. En aquesta història, el món literari estava amenaçat per l’ombra negra, allargada i prima del cosí malvat del llibre físic: el llibre digital. Tot començava en el moment que, a casa, algun amant dels llibres obria un regal curiós. «Així no carregaràs el Montecristo al metro!», deia el responsable de l’obsequi, mentre el protagonista desembolicava la caixa d’un e-reader. «Fins i tot els podràs descarregar gratis! Què és això de pagar vint pavos per un llibre?», deia després. El relat que venia a continuació passava per convertir aquest lector en un ciber-pirata consumidor de llibre digital, carregant pendrives i discs durs amb l’obra completa de Dumas, llibreries tancades i editorials ficant paletades de paper dins la llar de foc.

Panorámica de la edición española de libros [en línia]: análisis sectorial del libro. 2017. [Madrid]: Ministerio de Cultura y Deporte, 2018. 149 p. [Consulta: 29/12/2018].

La Panorámica de la edición española de libros, que es realitza des de l’any 1988, proporciona una gran quantitat de dades estadístiques que faciliten l’anàlisi de la situació actual i l’evolució recent de l’edició de llibres a Espanya.

Sánchez Zapatero, Javier; Martín Escribá, Álex; (eds.). La globalización del crimen: literatura, cine y nuevos medios. Santiago de Compostela: Andavira, 2017. 758 p. ISBN 978-84-8408-979-7. 23 €.

Aquest extens llibre, de més de 750 pàgines, és el recull de les quasi 90 comunicacions presentades al XII Congreso de Novela y Cine Negro, que en aquesta edició va portar per títol La globalización del crimen, i que es va celebrar a la Universidad de Salamanca durant la primavera de 2016.[1]

Portell Rifà, Joan. Llegim?: com fer lectors entusiastes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 157 p. (Créixer; 5). ISBN 978-84-9883-926-5. 14,90 €.

Un dels reptes de la nostra societat actual és ‒ja ho diu el subtítol‒ crear lectors entusiastes. O sigui: és relativament fàcil crear lectors per obligació, però no aporta bons resultats... En canvi, encomanar el gust per la lectura i les ganes d’obrir pàgines noves és una tasca que, malgrat que és costosa, aporta uns resultats molt satisfactoris.

Pawuk, Michael; Serchay, David S. Graphic novels: a guide to comic books, manga and more. Santa Barbara, CA: Libraries Unlimited, 2017. 719 p. (Genreflecting advisory series). ISBN 978-1-59884-700-0.

Encara tinc molt present la sensació d’astorament constant que em provocava l’assignatura sobre les fonts d’informació que ens impartia la professora Nora Vela al meu primer any a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Cada font d’informació que ens presentava em sorprenia més que l’anterior i sempre em venien al cap, amb sorpresa, les mateixes reflexions: «com podia ser que aquells tipus de documents (els “qui és qui”, les bibliografies selectives...) continguessin tantíssima informació i tan diversa?»; i sobretot «la gent ja ho sap això?!»).

Moretti, Franco (coord.). Literatura en el laboratorio: canon, archivo y crítica literaria en la era digital. Trad., Antonio Rojas Castro. Barcelona: Gedisa, 2018. 236 p. (Herramientas universitarias. Literatura; 18). ISBN 978-84-16919-83-3. 23,90 €.

En julio de 2018 se lanzaba, con cierto adanismo informativo, la noticia de cómo un laboratorio de investigación de IBM había analizado las obras seleccionadas para uno de los más prestigiosos premios literarios, el Man Booker, entre 1969 y 2017, con objeto de evaluar la existencia de patrones estilísticos y temáticos en el mismo. Se analizaron 275 obras, con el fin de descubrir las características de los personajes, su desarrollo y el contexto en la evolución de los mismos. El resultado de esta investigación fue el diseño de un mapa de palabras frecuentes asociadas a determinados rasgos psicológicos, de los léxicos privativos de los personajes, de las personalidades vinculadas, de los oficios por géneros y, en definitiva, de todo un conjunto de informaciones cuya visibilidad y consistencia estaba determinada no tanto por el ojo incisivo del crítico, sino por una adecuada combinación de cálculos computacionales y diseños algorítmicos.

García Padrino, Jaime. Historia crítica de la literatura infantil y juvenil en la España actual (1939-2015). Madrid: Marcial Pons, 2018. 693 p. (Historia). ISBN 978-84-16662-51-7. 45 €.

Jaime García Padrino, professor jubilat de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, ha dedicat gran part dels seus estudis a la història de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en castellà, des de l’extensa i primordial obra Libros y literatura para niños en la España contemporánea (Pirámide-Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1992) que va ser un dels primers estudis erudits sobre el tema apareguts a Espanya.