llibres

Tió Puntí, Pere. Ruta literària de la ciutat de Vic. Fotog., Gabriel Salvans. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2018. 221 p. ISBN 978-84-945520-2-1. 20 €.

Entre els llibres que parlen de llibres, tan abundants darrerament i dels quals parlem sovint en aquest blog, hi ha un subgènere que apareix ocasionalment: les seleccions d’escriptors o d’obres literàries lligades a una zona determinada. El darrer exemple que hem publicat al blog ha estat el llibre Espais literaris, de Victòria Ricart i Delgà, referit a la província de Girona. Barcelona, com a gran ciutat i gran capital cultural que és, també ha estat objecte diverses vegades d’aquest tipus d’obres. Per exemple, les Rutes literàries de Barcelona, de Maria Nunes. Altres vegades, la vinculació geogràfica no és amb una zona concreta, sinó amb el conjunt del territori, com ara Terra de lletres: el paisatge de Catalunya en 60 visites literàries, a cura de Jordi Llavina.

Murata, Sayaka. La noia de la botiga 24 hores. Trad., Albert Nolla. Barcelona: Empúries, 2019. 155 p. (Narrativa; 543). ISBN 978-84-17016-76-0. 16,80 € en paper, 6,99 € llibre electrònic.

L’autora Sayaka Murata va guanyar el 2016 el premi Akutagawa per aquesta novel·la (en japonès, Konbini ningen,コンビニ人間) que, literalment significa «la persona de la botiga 24 hores». Aquesta novel·la és molt diferent de les novel·les japoneses clàssiques que coneixem aquí. La traducció catalana és de molt bona qualitat, comparada amb altres versions traduïdes de la novel·la.

Tabernero Sala, Rosa (ed.). El objeto libro en el universo infantil: la materialidad en la construcción del discurso. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019. 202 p. ([Re]pensar la educación). ISBN 978-84-17633-73-8. 16 €.

El objeto libro en el universo infantil: la materialidad en la construcción del discurso és un compendi d’onze textos editats per la professora Rosa Tabernero de la Universidad de Zaragoza que publica Prensas Universitarias de Zaragoza en la col·lecció «[Re]pensar la educación», que dirigeix la mateixa Tabernero.[i] Amb un títol tan explícit, el lector espera que els autors d’aquest llibre, professors i investigadors de tres universitats espanyoles (Saragossa, Vigo i Cadis) i tres de portugueses (Aveiro, Minho i Évora) i l’editora convidada es centrin a explorar de quina manera els aspectes materials de l’objecte llibre participen en la transmissió del missatge, sigui o no narratiu, en l’àmbit de la literatura infantil.

Gatta, Massimo. Librai, librerie et amicorum: appunti per una bibliografia futura. Prefaz., Oliviero Diliverto. 2a ed. Macerata: Biblohaus, 2018. XVI, 527 p. ISBN 978-88-95844-69-5. 25 €.

Les bibliografies compleixen una funció bàsica en la cerca d’informació: identificar publicacions que puguin ser d’interès per a l’usuari. A diferència dels catàlegs, les bibliografies referencien documents sense importar la seva localització, i els seleccionen segons algun criteri determinat. Així, existeixen les biobibliografies (bibliografies d’alguna persona o d’un conjunt de persones amb unes característiques comunes), les tipobibliografies (que inclouen publicacions aparegudes en una ubicació concreta), les topobibliografies (amb documents sobre un determinat territori), les bibliografies especialitzades (que inclouen publicacions d’una certa matèria) i les bibliografies especials (les que es dediquen a documents caracteritzats per la seva tipologia documental).

Borràs, Laura. El poder transformador de la lectura. Barcelona: Ara llibres, 2020. 283 p. (Ara Llibres; 479). ISBN 978-84-17804-36-7. 18,90 € en paper, 9,4 € llibre digital.

La vaig conèixer en la intimitat d’un estudi de ràdio un dissabte al matí de ja fa uns quants anys. Tot just acabava de publicar Per què llegir els clàssics avui (Ara llibres, 2011). No la vam presentar pas com la diputada que és avui sinó com a professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB. La Laura Borràs ens va parlar amb el seu encomanadís entusiasme dels clàssics i com la tecnologia era una oportunitat per redescobrir-los.

Laie, la llibreria cafè-restaurant situada al carrer Pau Claris de Barcelona, acaba de publicar un llibre amb motiu dels seus quaranta (40!) anys. Deu fer més de tres anys, aquest blog ja em va demanar que comentés un llibre semblant que la llibreria Mollat de Burdeus va publicar per festejar els seus cent vint anys,[i] edat encara més memorable sens dubte, i me’n vaig sortir com vaig poder perquè és difícil parlar d’un llibre commemoratiu, d’homenatge i també de celebració. 

Gatta, Massimo. Breve historia del marcapáginas. Pról., David Felipe Arranz; trad., Amelia Pérez de Villar. Madrid: Fórcola, 2020. 93 p., [16] p. de làm. col. (Singladuras; 37). ISBN 978-84-17425-53-1. 12,50 €.

Utilitzeu punts de llibre, quan llegiu? Hi ha gent que sí i hi ha gent que no; però no es pot negar que és un objecte conegut per tothom i qui més qui menys n’ha tingut algun cop alguns a les mans. M’equivoco? No pas. Curiosament, però, no se li ha dedicat mai l’atenció que mereixen… o si més no, en comptades ocasions, com el llibre que es ressenya avui aquí, Breve historia del marcapáginas, on Massimo Gatta ens fa un repàs històric i ens posa alguns exemples interessants a conèixer.

Fontana, Rubén. La palabra, la letra y la página: la forma gráfica del diseño. Pról., Zalma Jalluf. València: Campgràfic, 2020. 235 p. ISBN 978-84-96657-56-4. 22 €.

L’autor del llibre, Rubén Fontana, és un reputat «tipògraf» argentí, que ha estat i continua essent un referent dins de la matèria, especialment a Hispanoamèrica i en menys mesura a Europa. La seva formació és bastant comuna dins el món del disseny, especialment en les generacions de mitjan segle passat. Totes elles es caracteritzen per tenir uns inicis acadèmics en escoles d’art, on es mostren les bases formals d’allò que se’n diu «artisticitat». A continuació i superada aquesta fase, els aprenentatges provenen d’una vida professional competitiva, on els coneixements són extrets de la pràctica diària. Això fa que les seves aportacions al disseny i a la tipografia siguin el resultat d’un «autodidactisme» volgut, condicionant així uns resultats que moltes vegades pequen d’una falta de visió panoràmica i de la manca d’un cert rigor disciplinar. Cal recordar que la creació de centres especialitzats i de caire universitari en la docència del disseny es produeix en les darreres dècades del segle XX. De tota manera, cal rememorar que a Barcelona, i sota el patrocini de la «Llotja», es va crear al 1775 l’Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.

Ramis, Llucia. 50 llibres que m’han canviat la vida. Ilust., Julio Fuentes. Barcelona: Bruguera, 2020. 121 p. (Bruguera Contemporània). ISBN 978-84-0242-386-3. 21,90€.

De ben segur que tots tenim alguns llibres que ens han marcat d’una manera o altra. Potser fins i tot algun que ens ha canviat la vida, que aviat és dit. Això és justament el que Llucia Ramis presenta en aquesta obra, amb una gran càrrega personal. Es tracta d’un recull de títols (algun més que els cinquanta anunciats) acompanyats de comentaris i d’unes il·lustracions captivadores de Julio Fuentes. És també el debut d’aquesta escriptora i periodista mallorquina fora de la novel·la.

Malé, Jordi; Murgades, Josep (eds.). Els clàssics en la literatura infantil i juvenil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. 128 p. (Aula Carles Riba; 8). ISBN 978-84-9168-400-8. 21 €.

L’origen d’aquest volum són les jornades del mateix títol organitzades per l’Aula Carles Riba i celebrades a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Estudis Catalans el dies 12 i 13 de maig de 2016. La publicació de les contribucions presentades ha vist la llum quatre anys després en una edició molt acurada a càrrec de Jordi Malé i Josep Murgades.